Anar al contingut

Picrato d'amoni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El picrato d'amoni, també cridat explosiu D o dunnita, és un explosiu considerat segur, puix requerix una substancial descàrrega elèctrica per a ser detonat i és més segur que l'àcit pícrico.

Desenrollat pel Major Dunn en 1906.[1] El picrato d'amoni és una sal formada per reacció d'àcit pícrico i amoniaco. cal senyalar que l'explosiu utilisat per primera volta en una operació de bombardejos aéreus en l'història militar, realisat pels pilots italians en Líbia en 1911.[2] Va ser molt utilisada per la Marina dels Estats Units durant la Primera Guerra Mundial.[3]

Encara que la dunnita es considerava en general una substància insensible, en 1911 l'eixèrcit d'Estats Units havia abandonat al seu us en favor d'atres alternatives.[4] l'Armada dels Estats Units, no obstant, ho va seguir utilisant en proyectils d'artilleria perforantes de blindage i en la defensa costera. Normalment no detonen en l'impacte contra una coraza blindage. Pel contrari, la granada pot travessar el blindage, despuix de la qual cosa la càrrega es detona per una espoleta de temps. Açò era un defecte que adolecián els primers proyectils perforantes, la càrrega detonava per l'impacte en el blindage dissipant l'energia fòra del mateix.

Est és senzill d'elaborar tenint àcit pícrico i amoníac, ya que si es posen els cristals d'àcit pícrico en un contenidor de cristal i es dissolen en una gran cantitat d'aigua calenta, posteriorment agregant l'amoníac en excés, i permetent que l'excés d'amoníac s'evapore, la pols sobrera deurà ser el picrato d'amoni.


Referències

[editar | editar còdic]