Anar al contingut

Phytodinosauria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Brontosaurus Yale Peabody cropped.jpg
Phytodinosauria

Phytodinosauria és un grup de dinosauris que va ser propost en 1986, el qual combina als Sauropodomorpha i Ornithischia com a grups germans, conceptualizado com un superorden de dinosauris herbívors que exclou als Theropoda carnívors. Esta hipòtesis ha segut refutada per molts anàlisis cladísticos moderns, mostrant que és un grup polifilético. Els estudis moderns solen combinar als Theropoda i Sauropodormorpha en el grup Saurischia, o be als Theropoda i Ornithischia en el grup Ornithoscelida.

Història

[editar | editar còdic]

En 1888, Harry Govier Seeley va dividir als Dinosauria en dos grups, els Saurischia i els Ornithischia, basant-se en l'estructura de les seues pelvis.[1] Des de llavors, s'ha tornat comú mantindre a abdós grups separats, inclús aplegant a l'extrem de considerar que Dinosauria seria polifilético, sense formar un grup natural, sino solament un nom informal per a alguns arcosaurios grans.[2]

Archiu:Dr. Bob Bakker cropped.jpg
Phytodinosauria va ser falcat per Robert Thomas Bakker.

No obstant, en 1974 Bob Bakker i Peter Malcolm Galton varen defendre exitosamente la monofilia dels Dinosauria, afirmant que Saurischia i Ornithischia eren realment grups germans.[2] En discutir esta hipòtesis en 1976, tant Alan Jack Charig com José Fernando Bonaparte varen senyalar que la forma de la pelvis saurisquia no és una característica de diagnòstic vàlida o sinapomorfia sino una traça basal heretada de les seues ancestros reptilianos o simplesiomorfia, el qual sugeria la possibilitat de que els dos grups principals de saurisquios, els Theropoda i Sauropodomorpha, no estiguen cercanamente relacionats.[3][4]

Bakker i Galton havien basat els seus anàlisis en un estudi del sauropodomorfo basal Anchisaurus, mostrant que tenia moltes traces en comuna en els Ornithischia. Bakker llavors va començar a considerar la possibilitat de que, en vista de la carència de proves d'una propenca relació entre terópodos i sauropodomorfos, l'estudi de 1974 indicara que Sauropodomorpha estava més cercanamente relacionat en els dinosauris ornitisquios que als terópodos. En 1986, Bakker ho va propondre obertament en el seu llibre The Dinosaur Heresies:

D'esta forma tots els dinosauris herbívors d'algun tipo en realitat constituïxen un sol grup natural que es ramificó d'un sol ancestro, un primitiu dinosauri semblat al anquisaurio. I un nou nom és requerit per a esta gran família de vegetarians. Per lo tant yo els bateig Phytodinosauria, els "dinosauris planta".

Tant els sauropodomorfos com ornitisquios es caracterisen pels seus "dents romos, en forma de cullera adaptats a recolectar plantes" i açò no seria un episodi d'evolució convergent d'abdós grups adaptant-se a un modo de vida herbívor, sino un indici de que descendien d'un ancestro comú menjador de plantes. Bakker va classificar a Phytodinosauria com un superorden de dinosauris majorment herbívors dins de Dinosauria.[5]


Inclús abans de 1986, alguns autors ya havien combinat als sauropodomorfos i ornitisquios. L'investigador i ilustrador Gregory S. Paul va considerar en 1984 que els tericinosaurios — llavors coneguts com "segnosaurios" — eren "relíquies de la transició de prosaurópodos a ornitisquios".[6] En el seu llibre de 1988 Predatory Dinosaurs of the World: A Complete Illustrated Guide ell va repetir esta hipòtesis de que els tericinosaurios eren sauropodomorfos basalés que varen sobreviure fins al Cretácico.[7] En 1985, Michael Robert Cooper va situar als sauropodomorfos i ornitisquios en la cohorte Ornithischiformes. Açò es va basar en dos sinapomorfias, concernents a la forma i posició de les dents.[8]

Bonaparte, Bakker i Paul varen afirmar que els ornitisquios eren descendents de sauropodomorfos basals, sent els segnosaurios tàxons transicionales com es representa en l'esquema filogenético a continuació:



L'hipòtesis de Phytodinosauria no és recolzada pels anàlisis posteriors: moltes filogenias mantenen com monofilètic a Saurischia.[9] D'esta forma els tericinosaurios són en realitat dinosauris maniraptoranos emparentats de prop en les aus, i qualsevol similitut entre sauropodomorfos i ornitisquios es deu a la convergència.[10] En 2017, un anàlisis va tornar a dividir a Saurischia, pero esta volta al contrari dels que s'havia propost, els terópodos estarien més relacionats de prop en els ornitisquios, en lloc dels sauropodomorfos.[11] No obstant, en una série d'anàlisis filogenéticos adicionals que varen ser portats a terme per Parry, Baró i Vinther (2017), es va trobar respal per a Phytodinosauria, pero solament quan es varen usar certs criteris d'optimisació i en fer certes modificacions a la matriu de senyes morfològica original de Baró, Norman i Barrett (2017).[12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Seeley, H.G., 1888, "On the classification of the fossil animals commonly named Dinosauria", Proceedings of the Royal Society of London, 43: 165-171
  2. 2,0 2,1 Bakker, Robert T. & Galton, Peter M., 1974, "Dinosaur Monophyly and a New Class of Vertebrates", Nature 248(5444): 168–172
  3. Charig, A. J. "Dinosaur monophyly and a new class of vertebrates: A critical review." Morphology and Biology of Reptils, pp 65-104, London 1976
  4. Bonaparte, J. F. (1976). "Pisanosaurus mertii Casamiquela and the origin of the Ornithischia". Journal of Paleontology, 50(5): 808-820.
  5. Bakker, R. T. (1986). The dinosaur heresies. William Morrow.
  6. Paul, G.S., 1984, "The segnosaurian dinosaurs: Relics of the prosauropod-ornithischian transition?" Journal of Vertebrate Paleontology 4(4): 507-515
  7. Paul, G. S. (1988). Predatory dinosaurs of the world: a complete illustrated guide. Simon & Schuster.
  8. Cooper, M. R., 1985. "A Revision of the Ornithischian Dinosaur Kangnasaurus coetzeei Haughton, with a Classification of the Ornithischia," Annals of the South African Museum 95(8): 281-317
  9. Current Biology.26
    3090–3095.doi:10.1016/j.cub.2016.09.040.
  10. (1993).Results from the Sino-Canadian Dinosaur Project. Canadian Journal of Earth Sciences.30
    2107–2127.doi:10.1139/i93-183.
  11. Baron, M.G., Norman, D.B., and Barrett, P.M. (2017). A new hypothesis of dinosaur relationships and early dinosaur evolution. Nature, 543: 501–506. doi:10.1038/nature21700
  12. (2017).Royal Society Open Science.4(10)
    170833.doi:10.1098/rsos.170833.