Physalaemus biligonigerus
Physalaemus biligonigerus és una espècie de ránidos de la família Leiuperidae. També és popularment coneguda com "ranita de quatre ulls",[1]"ranita llorona" o "ranita maulladora".[2]
L'espècie va ser descripta per primera volta pel paleontòlec i biòlec Edward Drinker Cope en 1861.[3]
Identificació
[editar | editar còdic]Esta és una espècie de tamany mijà (20-40 mm)[4] el cos del qual és robust. Té el cap curt i el morro té un aspecte truncat en vista lateral. En el cas dels machos, posseïxen un sac vocal ben desenrollat que en alguns individus de l'espècie adquirix un to obscur.
El disseny de la seua esquena és molt variat i va des d'eixemplars casi sense disseny o en menuts punts obscurs fins a eixemplars en un notable marmolado en tons de sépia, marró i beige. La coloració del mateix es troba en una gama de marró clara a castanya.
La pancha en general és blanc i sense taques.
Les seues pates són curtes i sense membrana interdigital. Posseïx tubèrculs metatarsales molt desenrollats, particularment l'extern, els que poden ser usats per a cavar.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]El seu hàbitat és terrestre. Li la troba en praderies i pasturages baixos inundables.[2] En general, està present en ecosistemes serrans pero hi ha poblacions que apleguen a trobar-se en planicies costeres.
Es refugia en coves que ella mateixa construïx, pero pot utilisar cavitats ya existents donades per clavills o construïdes per atres animals. També pot resguardar-se baix pedres o troncs.[1]
Estratègia de defensa davant depredadors
[editar | editar còdic]Els seus principals depredadors són insectes de gran porte (com els belostómidos), la culebra Liophis poecilogyrus i amfibis del gènero Ceratophrys. També en alguns casos els seus nius poden ser depredados per animals domèstics.[1]
Per a defendre's davant atacs aparenta ser un animal de major tamany, en unflar la seua esquena i mostrar el parell de glándulas inguinales que simulen ser ulls.[4]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Es troba en el nort i centre- oest d'Argentina (en les províncies de Buenos Aires, Catamarca, Còrdova, Chaco, Corrents, Entre Rius, Formosa, Jujuy, La Pampa, Bota, Missions, San Luis, La Rioja, Santiago del Estero, Santa Fe i Tucumán), Bolívia (Santa Creu, Chuquisaca i Tarija), en el sur de Brasil (des de l'estat de Mate Grosso do Sul fins a Rio Gran do Sul), Paraguay i Uruguai (en gran part del seu territori).[1]
Reproducció
[editar | editar còdic]En Uruguai es reproduïx entre els mesos d'octubre i març. Els machos vocalisen principalment després de l'ocàs i fins a altes hores de la matinada en un lloc generalment tapizado de gramíneas.
La parella construïx un niu (entre 8 i 10cm) de bromera batent una substància albumínoidea que la femella llibera junt en els òvuls durant el amplexo (usualment el mascle es posiciona sobre l'esquena de la femella i l'abraça). El niu pot albergar uns 1000 ous de color blanc groguenc.
La metamorfosis és ràpida i les larves són predominantment de color gris pardo.[1]
Dieta
[editar | editar còdic]S'alimenta principalment de isópteros (termites). També secundariamente s'alimenta d'ortòpters (saltamontes i grills), himenòpters (formigues), coleòpters (cascarudos), i isópodos (crustacis terrestres).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Maneyro, Raúl i Carreira, Santiago (2012). Guia d'amfibis de l'Uruguai, Edicions de la fuga, pp. 124-127. ISBN 9789974835801.
- ↑ 2,0 2,1 «Physalaemus biligonigerus (Ranita Llorona, Ranita Maulladora - Weeping Frog) | SIB, Parcs Nacionals, Argentina» (en és). Sistema d'Informació de Biodiversitat. Consultat el 2023-06-03.
- ↑ «American Museum of Natural History. Amphibian Species of the World 6.1. Online References.».
- ↑ 4,0 4,1 «Physalaemus biligonigerus» (en és). COANA. Consultat el 2023-06-03.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Kwet, A., Reichle, S., Aquino, L., Silvano, D., Lavilla, I. & vaig donar Tada, I. 2004. Physalaemus biligonigerus. 2006 IUCN Ret List of Threatened Species.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Physalaemus biligonigerus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.