Anar al contingut

Phrynosoma cornutum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
lagartija cornuda texano (Phrynosoma cornutum)

La lagartija cornuda texano, també coneguda com a fardacho cornudo, camalleó o camalleó texano (Phrynosoma cornutum) pertany a la família Phrynosomatidae.[1]

Característiques

[editar | editar còdic]
Un chicotet fardacho cornudo de Texas ("granota de banyes'), subjectat en la palma de la mà.
Fardacho cornudo de Texas en Beeville.

Posseïx cos aplanado en corona de escamas en forma d'espines en el cap (les dos centrals són les més llargues) i doble renc d'espines a cada costat de l'abdomen. Generalment és color groc, rojós, grisáceo o taronja, en matís café, en ocasions és grisa. Presenta taques dorsals obscures i conspicuas. Aixina mateix, un parell d'espines occipitals en el cap ben desenrollades i agudes, tres parells de temporals situades en o per damunt del nivell de l'ull, i una interoccipital solitària i menuda. El mascle adult conté 294 ossos sense incloure les seues espines que usa com a mecanisme de defensa; menja grills. Es coneix com "plora sanc" perque el seu método de defensa més sorprenent és llançar sanc per les comissures dels ulls, fins a un metro de distància. Medix de 69 mm a 114 mm de llongitut morro cloaca.[1]

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Habita en Mèxic i en Estats Units,[2] del centre de Kansas cap al suroest a través de Texas, al noroest de Luisiana i de la frontera entre Misuri i Oklahoma cap a l'oest i surest d'Arizona, continuant cap al sur en Mèxic a través de la Serra Mare Occidental, a l'est de Durango, i a l'est travessant Zacatecas i Sant Luis Potosí fins a la frontera entre Tamaulipas i Veracruz, Baixa Califòrnia Nort i Sur. Habita àrees desérticas obertes o seques; de substrat solt arenenc, rocós o arcilloso; a on dominen pasturages, mezquites o cactáceas i cobertura vegetal escampada. Preferix clima semiárido, àrit i molt àrit; també càlit, semicálido i templat. Altitudinalmente se li troba entre 0-2,100 m s. n. m. La seua població és estable.

La UICN2019-1 considera a l'espècie com de preocupació menor. Les seues poblacions s'enfronten a la destrucció i fragmentació del seu hàbitat per activitats agropecuarias, desenroll urbà, incendis, deforestació i unes atres; també a l'us de pesticidas per a combatre formigues. L'espècie du temps sent objecte de tràfic en calitat de mascota: com s'alimenta casi exclusivament de formigues grans i és habitual que el seu amo ho ignore o no les tinga al seu alcanç, molts eixemplars moren d'inanició als pocs mesos.[1]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]