Anar al contingut

Phaeoclavulina abietina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ramaria abietina.jpg
Phaeoclavulina abietina (Phaeoclavulina abietina)


Phaeoclavulina abietina (o Ramaria abietina) és un fonc de la família Gomphaceae, orde Gomphales, classe Agaricomycetes. Per a diferenciar-la d'atres espècies és necessari observar un canvi de coloració a vert obscur en els basidiomas, ademés de l'abundant presència de micelio (blanc) en la base i les seues espores no majors a 11 µm.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

basidiomas d'entre 30-90 × 10-64 mm, en branques cilíndriques de color groc-anaranjado pàlit a café cenizo en tons café olivàceu en la part mija; aixelles redonejades; en els àpiços aguts de diferents tonalitats de groc a café. Estípite de 12-40 × 3-18 mm, cilíndric, sinuós, blanquecino en tons cafens o groc-anaranjado. La coloració de la superfície del basidioma canvia de color en la madurea o al tacte a un color vert-blau o verdoso obscur. El micelio basal és abundant, blanc en una apariència algodonosa i numeroses cordoneres miceliares, prims. Consistència carnosa-fibrosa. Olor no perceptible, sabor amarc o astringente. Himenio anfígeno i engrossat, absent en les aixelles. Basidios de 20.8-50.4 × 3.5-9.3 µm, subcilíndricos a subclavados, hialinos, multigutulados, en 4 esterigmas rectes de 3.1-8.4 × 1.4-2.6 µm. Espores de 6,3-11,2 × 2-5,6 µm, sublacriformes, en paret prima, finamente equinuladas. En el microscopi electrònic d'agranada, s'observa que l'ornamentació presenta maduració asincrónica, quínulas no majors a 0,5 µm en llongitut i en àpiços subredondeados en apèndix hilar sublateral, confluente d'1,4-2,8 µm de llongitut. Subhimenio en hifes generativas, entremesclades, hialinas, en paret prima, d'1,4-5,6 µm de diàmetro. Context en hifes generativas en disposició paralela, d'1,4-8,4 µm de diàmetro; hifes gleopleróticas escasses, d'1,4-2,8 µm de diàmetro. Cristals esteliformes o de formes irregulars distribuïts irregularment en la superfície de les hifes. Micelio basal monomítico, en hifes d'1,4-4,2 µm en diàmetro, fíbulas freqüents, conexions ampuliformes de fins a 12,6 µm de diàmetro i abundants cristals esteliformes.[1]

Distribució

[editar | editar còdic]

Es distribuïx en Mèxic dels estats de Chihuahua, Estat de Mèxic, Hidalgo, Michoacán i Tlaxcala, ademés de que s'ha reportat la seua presència en Estats Units.[1]

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Creix de forma gregaria a subgregaria, és una espècie humícola, desenrollant-se en boscs de Abies, Abies-Juniperus, Pinus, Pseudotsuga, mescles d'ells o en Quercus i Arbutus, a una altitut de 2 400 a 3 000 m s. n. m.[1]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

No es troba categorizada en la Norma Oficial Mexicana 059.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 González-Àvila, P., M. Villegas-Rius i A. Estrada-Torres, 2013. Espècies del gènero Phaeoclavulina en Mèxic. Revista Mexicana de Biodiversitat: S91-S110.
  2. Kirk PM, Cannon PF, Minter DW, Stalpers JA (2008) Dictionary of the Fungi (10th edn). CAB International, 771 pp.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]