Phaeacius
Phaeacius és un gènero d'aranyes de la família Salticidae (aranyes saltadores), que es troba en la China subtropical i entre Índia i la Península de Malaca, incloent Sri Lanka, Sumatra i les Filipines. Encara que atres aranyes poden botar, les saltadores, incloent a Phaeacius, tenen una visió significativament millor que atres aranyes, i els seus ulls principals són més aguts durant el dia que els de un gat i dèu voltes més aguts que els de una parot. Els ulls principals enfoquen en precisió un objecte a distàncies des d'aproximadament 2 cm fins a l'infinit, i en la pràctica poden vore fins a uns 75 cm. No teixixen taranyines.
Mentres que la majoria de les aranyes saltadores són caçadores actives, Phaeacius és inusualment sedentario, generalment descansant en la seua postura aplanada característica durant hores o dies en troncs, arbres, peces de fusta o qualsevol superfície sòlida, a on està molt ben camuflat. El seu assut preferit són les arnes i uns atres insectes, incloses atres aranyes saltadores. Els insectes poden moure's al voltant d'un Phaeacius inactiu, o inclús sobre el seu cos, pero si l'insecte passa entre el primer parell de pates del Phaeacius, este es llança extremadament ràpit per a mossegar a l'assut. A voltes, Phaeacius adopta un enfocament més actiu, especialment si no ha capturat assuts durant una semana o més. Phaeacius no entra voluntàriament en taranyines i s'allunta si toca una accidentalment. Pot mossegar els fils i tirar en força en les seues pates, pero no pot escapar de taranyines molt pegajosas.
Els gèneros Portia i Spartaeus estan estretament relacionats en Phaeacius.
Descripció
[editar | editar còdic]El cos sancer de Phaeacius medix entre 7,5 i 11,5 mm de llarc, i és notablement aplanado, inclós el cefalotórax, mentres que els cefalotórax d'atres grups estan elevats.[1] El cefalotórax de Phaeacius és relativament llarc, i el punt més alt està una miqueta darrere de l'últim parell d'ulls.[2] Phaeacius està molt ben camuflat; per eixemple, P. malayensis té un cos en marques grises i marrons opaques que s'assemblen a la superfície dels troncs d'arbres en la selva tropical.
Sentits
[editar | editar còdic]
Les aranyes saltadores tenen huit ulls, els dos grans en la posició central-frontal (els ulls anteriors-mijans, també cridats «ulls principals»[3]) proporcionen una visió aguda i estan estajats en tubos dins del cap. Els atres sis són ulls secundaris, situats a lo llarc dels costats del cefalotórax i actuen principalment com a detectors de moviment.[4][5] Mentres que el parell mig d'ulls secundaris en la majoria de les aranyes saltadores és menut, els de Phaeacius i atres membres de la subfamília Spartaeinae són casi tan grans com els atres ulls secundaris. Encara que atres aranyes poden botar, les saltadores, incloent Phaeacius, tenen una visió significativament millor que atres aranyes,[6] i els seus ulls principals són més aguts durant el dia que els de un gat i dèu voltes més aguts que els de una parot. Els ulls principals enfoquen en precisió un objecte a distàncies des d'aproximadament 2 cm fins a l'infinit,[3] i en la pràctica poden vore fins a uns 75 cm.[3]
Les aranyes, com uns atres artròpodes, tenen sensors, a sovint bolets modificats (cerdes), que protruden a través de la seua cutícula («pell») per a l'olfat, gust, tacte i vibració.[7] A diferència dels insectes, les aranyes i atres quelicerados no tenen antenes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Barrion, A.T.; J.A. Litsinger (1995). Riceland spiders of South and Southeast Àsia. Institut Internacional d'Investigació de l'Arròs / CAB International. p. 45. ISBN 978-0-85198-967-9.
- ↑ Jackson, Robert R.; Susan E.A. Trobes (1986). "Predatory versatility and intraspecies interactions of spartaeine jumping spiders (Araneae, Salticidae): Brettus adonis, B. cingulata, Cyrba algerina, and Phaeacius sp. indet". New Zealand Journal of Zoology. 13: 491–520. doi:10.1080/03014223.1986.10422979. ISSN 0301-4223. Recuperat 1 abril 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Wanless, F.R. (novembre 1981). "A revision of the spider genus Phaeacius (Araneae: Salticidae)" (PDF). Bulletin of the British Museum (Natural History). Zoology. 41 (4): 199–212. Recuperat 7 juny 2011.
- ↑ Li, Daiqin (2000). "Prey preferences of Phaeacius malayensis, a spartaeine jumping spider (Araneae: Salticidae) from Singapore". Canadian Journal of Zoology. 78 (12). NRC Canada: 2218–2226. doi:10.1139/z00-176.
- ↑ Hill, David Edwin (octubre 2010). "Use of location (relative direction and distance) information by jumping spiders (Araneae, Salticidae, Phidippus) during movement toward prey and other sighted objectives" (PDF). Peckhamia. 83 (1): 1–103. ISSN 1944-8120. Recuperat 12 abril 2011.
- ↑ Jackson, Robert R. (1990). "Ambush predatory behaviour of Phaeacius malayensis and Phaeacius sp. indef. (Araneae: Salticidae) from tropical Àsia". New Zealand Journal of Zoology. 17: 491–498. doi:10.1080/03014223.1990.10422948. Recuperat 3 maig 2011.
- ↑ Forster, Lyndsay M. (1977). "A qualitative analysis of hunting behaviour in jumping spiders (Araneae: Salticidae)". New Zealand Journal of Zoology. 4: 51–62. doi:10.1080/03014223.1977.9517936.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phaeacius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.