Pfeiffera asuntapatensis
Pfeiffera asuntapatensis és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Pfeiffera, dins de la família Cactaceae. És endèmica de l'oest de Bolívia, específicament del departament de La Pau.
Descripció
[editar | editar còdic]Pfeiffera asuntapatensis és una espècie de cactus epífito de porte arbustiu i abundant ramificació que pot alcançar fins a 1,5 m de llongitut. Presenta ramificació mesótona, per lo que els nous brots es desenrollen des dels laterals dels tallos i no des dels extrems. Els tallos es dividixen en segments aplanados de fins a 40 cm de llongitut, entre 2,5 i 3 cm d'esgambi i fins a 4 mm de gruixa. Els màrgens són ondulats i les areolas apareixen clarament elevades. La epidermis presenta superfície plana, llaugerament lluenta i color vert obscur.
Les areolas es disponen a intervals d'entre 2,5 i 4 cm. Alcancen aproximadament 3 mm d'altura i entre 3 i 4 mm de diàmetro, en abundant llana blanca. Les espines generalment no apareixen, encara que algunes areolas velles poden desenrollar espines menudes i poc visibles. Els fulls reduïts associats a les areolas no resulten evidents.
Les flors apareixen solitàries i en posició lateral. Presenten color taronja a roig i alcancen d'1,1 a 1,5 cm de llongitut i d'1,4 a 1,9 cm de diàmetro. El pericarpelo medix entre 2 i 3 mm de llongitut i esgambi, presenta entre tres i cinc ànguls i ocasionalment desenrolla menudes areolas lanosas. Mostra color taronja i porta menudes escamas obtuses o subagudas. Les bractéolas permaneixen adpresas i presenten àpiços obtusos o aguts.
Els tépals externs mostren forma ovada a obovada i alcancen de 2 a 6 mm de llongitut i de 2 a 4 mm d'esgambi. Presenten àpiç obtús, llaugerament mucronado i color taronja lluenta, encara que en cultiu poden adquirir tonalitats rojoses. Els tépals interns són entre huit i dèu, en forma oblongo-ovada, àpiç obtús i llaugerament mucronado. Alcancen entre 7 i 9 mm de llongitut i mostren color taronja intens a rojós.
La flor conté entre 35 i 50 estams. Els filaments alcancen entre 3 i 5 mm de llongitut i presenten color taronja pàlit, mentres que les anteres mostren color crema. El estil medix aproximadament 5 mm i presenta color crema. El estigma posseïx quatre lòbuls recurvados de color blanc pur. Els fruts i les llavors permaneixen desconeguts.[1][2]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Esta espècie presenta semblances en Pfeiffera boliviana, encara que abdós espècies mostren diferències morfològiques clares. En P. asuntapatensis, els màrgens dels segments del talle són ondulats, mentres que en P. boliviana presenten muescas profundes. Ademés, les areolas de P. asuntapatensis apareixen clarament elevades, traça menys evident en l'atra espècie.
Les flors també permeten distinguir-les en facilitat. P. asuntapatensis desenrolla flors de color taronja rojós, en aspecte més compacte i forma acampanada, ademés de tépals més amples i menys estesos. En canvi, P. boliviana presenta flors blanquecinas, en tons rosats, rojosos o anaranjados. Ademés els seus periodos de floració no coincidixen i abdós ocupen rancs altitudinals distints dins de Bolívia.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en l'oest de Bolívia, específicament en el departament de La Pau.[1][3]
Habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec, a altituts que oscilen entre els 1000 i 1350 m s. n. m. Creix com epífita en els boscs montanos humits.[1][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Lepismium asuntapatense, publicada en 2000 pels botànics Michael Kessler, Pierre Ibisch i Wilhelm Barthlott en la revista científica Bradleya 18: 13.[4]
Més vesprada, el botànic alemà Ralf Bauer va traslladar l'espècie al gènero Pfeiffera, per lo que va passar a cridar-se Pfeiffera asuntapatensis. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactaceae Systematics Initiatives 20: 6, publicada en 2005.[3][5]
- Lepismium: nom genèric otorgat en honor al botànic alemà Ludwig Karl Georg Pfeiffer (1805-1877).[6]
- asuntapatensis: epítet geogràfic que fa referència al Cerro Asunta Pata, en el departament bolivià de La Pau, lloc a on es va descobrir l'espècie. El sufix llatí -ensis és comú en la nomenclatura científica per a indicar orige o pertinença.[7][8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Senyes Insuficients (DD)”, per l'escassa informació disponible sobre l'estat de les seues poblacions i la seua distribució.[10]
Des de 1997, la construcció de la carretera entre Charazani i Apolo va facilitar l'accés a àmplies àrees de bosc en alta diversitat biològica. A partir de llavors, l'establiment de nous assentaments humans va incrementar la pressió sobre estos ecosistemes i va començar a representar una amenaça per a la seua conservació.
Els sols de la regió estan composts principalment per rovines altament erosionables i carixen d'una base rocosa compacta, característiques que llimiten la seua capacitat per a sostindre activitats agrícoles a llarc determini. Davant esta situació, distints autors varen recomanar la protecció formal de les serres de Asunta Pata i Calabatea en l'objectiu de reduir l'erosió del sol i conservar les diverses comunitats vegetals i animals presents en la zona.[1]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ecology, biogeography and diversity of the Bolivian epiphytic cacti — with the description of two new taxa».Bradleya.18(18)
- 2–30.ISSN 0265-086X.doi:10.25223/brad.n18.2000.a2.Consultat el 2026-05-15.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 350-351. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Pfeiffera asuntapatensis (M.Kessler, Ibisch & Barthlott) Ralf Bauer | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «Lepismium asuntapatense M.Kessler, Ibisch & Barthlott | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «Pfeiffera asuntapatensis | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «Pfeiffera» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «Sobre el sufix -ENSE» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 17. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Pfeiffera asuntapatensis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-15.
- ↑ «Pfeiffera asuntapatensis: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T189726A121620157».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T189726A121620157.en.Consultat el 2026-05-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pfeiffera asuntapatensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.