Petaurus breviceps
El petauro del sucre (Petaurus breviceps) és una espècie de marsupial diprotodonto de la família Petauridae que habita en Austràlia i en illes del Indo-Pacífic. Són animals nocturns i de costums arborícolas.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Biologia
| Freqüència cardíaca | 160 – 300 pulsacions per minut |
| Freqüència respiratòria | 16 – 40 respiracions per minut |
| Temperatura corporal | 36,5 Cº |
| Pese adults | Machos: 100 – 160 grams, Femelles: 80 -130 grams |
| Temperatura ambiental | 24 – 27 Cº |
| Longevitat | 8 – 12 anys |
| Vida social | Els petauros del sucre són animals molt socials: dormen junts, es acicalan i es donen carinyo en família, per #lo que no estan fets per a viure #solo. |
| Activitat | Nocturns, en molta energia. |
La madurea sexual del petauro del sucre es produïx en la femella de 8 a 12 mesos i en el macho de 4 a 12 mesos.
Un petauro del sucre adult medix entre 14 i 19 cm des de la punta del hocico a la base de la coa, la qual a la seua volta és tan llarga com el cos. Els machos solen ser alguna cosa més grans i pesats que les femellas (100-160 g per als machos i 80-130 g per a les femelles). La seua longevitat és de 10/12 anys.
És un animal superficialment similar a les fardes voladoras. Tenen caps curts en hocicos puntaguts de color rosa, en grans ulls i orellas. La seua coa és casi tan llarga com el cos i esta coberta per abundant pèl. Poden moure la coa a voluntat, és dir, és prensil, pero no poden sostindre el seu propi pes en ella com algunes espècies de zarigüeya o mones. Posseïxen una membrana a cada costat del cos que va des del quint dit de la mà fins al polze del peu, que es denomina patagio. Esta membrana permet als petauros efectuar vols planejats de fins a 55 m d'una branca d'un arbre a una atra (encara que açò mai s'ha demostrat i se sospita que és una exageració), valent-se de la coa com a timó.[2] Els petauros del sucre també conten en polzes oponibles. En les pates posteriors posseïxen dos dits involucionados que no usen, utilisant els tres restants com les pates d'un loro per a agarrar-se a les branques.
Coloració
És bàsicament de color gris en la seua major part del cos, ventre de color crema, i des de la #front fins a la base de la coa, en una franja grisa obscura que recorre tot el seu cos. El seu pelaje és molt suau lo que els ajuda a mantindre l'equilibri mentres planegen, les seues orelles són grans i sense pèl, els ulls són grans i orientats a cada costat del cap, per a obtindre un camp de visió més ampli i vore correctament en la profunda obscuritat ya que és un marsupial nocturn.
Existixen atres mutacions de color, com White face (cara blanca), Leucistico, Platinum, Lion, Black Beauty, Mosaic, albino, creamino, etc.
El color dels petauros salvages és de color marró degut a que s'impregna en els restants de llacor dels arbres i plantes en l'interior dels troncs de les quals dorm. Quan li'ls manté en captivitat recuperen el seu color gris original en mudar. No obstant, alguns petauros en captivitat presenten el color marró per la presència en la seua gàbia de refugis o troncs de fusta.
Conten en dos glándulas que s'encarreguen de produir una substància en la que el macho dominant del grup marca el seu territori, objectes i membres del grup. Una d'elles està situada en la part superior de la cap, i l'atra en la regió ventral del coll, despuix de la barbeta.
Els machos són alguna cosa més grans que les femelles i més propensos al sobrepés en captivitat. Ademés la glándula marcadora dels machos que se situa en la part superior del cap, en la zona frontal, va acompanyada d'una zona carent de pèl en aquells eixemplars sexualment madurs, mentres que les femelles i els individus inmaduros tenen esta regió coberta de pèl. Les femelles tenen marsupi (bossa).
El seu fòrmula dentaria és la següent:[1] 3/2, 1/0, 3/3, 4/4 = 40.
Distribució
[editar | editar còdic]Es troba en el nort i est d'Austràlia, en l'illa de Nova Guinea i illes adjacents (incloent Nova Bretanya), i en les illes Molucas (Indonèsia), aixina com en Tasmania, a on ha segut introduït.
Comportament
[editar | editar còdic]En la naturalea viuen en clans de 6 a 10 membres, són nocturns i dormen durant el dia en els buits dels arbres o nius formats per la vegetació.
És un animal que emet sons, esclafits i en moments pot lladrar.
Alimentació
[editar | editar còdic]La seua dieta és omnívora, alimentant-se de la llacor de branques i del néctar de flors, aixina com d'aranyas, arnes, coleòpters i larvas d'insectes.[1] Ademés, és capaç de caçar aus i mamífers de menut tamany.[1]
En captivitat si no els proporciones una dieta equilibrada, poden sofrir greus deficiències de calcio i atres malalties derivades d'una malnutrición, com per eixemple la temuda paràlisis per descalcificación de les pates atrasseres.
En la naturalea són uns menuts caçadors oportunistes i sense problemes assecien les seues necessitats proteiques tant d'insectes com de menuts mamífers: lagartijas, menuts rosegadors, crío de pardals, ous, tot tipo d'insectes, etc. S'alimenten de molts atres aliments quan estan disponibles, com a néctar de flors, llavors i goma de acacia, ous d'aus, polen, fongos i frutes selvades.
Els petauros del sucre són omnívoros per naturalea i en funció de l'época de l'any, la seua dieta està adaptada a les estacions en la que ingerixen una gran varietat d'aliments en la seua dieta.
Reproducció
[editar | editar còdic]Els petauros en captivitat poden criar múltiples voltes a lo llarc de l'any.
Gestació: 15 a 17 dies (0,2 gr) es desplaçarà fins a la bossa marsupial despuix d'un camí de saliva que li realisara la seua mare per al seu posterior desenroll.
És pràcticament imperceptible saber si la femella està embarassada fins que la crío ha escalat fins al marsupi i comença a créixer i formar protuberàncies en la bossa marsupial.
Una volta en la bossa marsupial, la crío adherix el peçó de 60 a 70 dies.
La crío de petauro anirà eixint del marsupi gradualment, fins que cau d'ell per complet, llavors és quan la crío ix a l'exterior en els ulls tancats i sense pèl, els ulls els tardarà en obrir de 12 a 14 dies, en este transcurs de temps la crío de petauro del sucre escomençarà a madurar.
Es necessita un mínim de dos mesos fins que la crío estiga totalment desmamada.
La femella pot tornar a quedar-se embarassada mentres les crío estan en el marsupi, i pausar l'embaràs fins que hi haja espai en ell.
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents subespecies:[3]
- Petaurus breviceps ariel
- Petaurus breviceps biacensis
- Petaurus breviceps breviceps
- Petaurus breviceps flavidus
- Petaurus breviceps longicaudatus
- Petaurus breviceps papuanus
- Petaurus breviceps tafa
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Petaurus breviceps.
Wikispecies té un artícul sobre Petaurus breviceps.
