Anar al contingut

Perrenato d'amoni

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Perrenato d'amoni

El perrenato d'amoni (PRA) és la sal d'amoni de l'àcit perrénico, NH4REU4. És la forma més comuna en la que es comercialisa el reni. És una sal incolora, soluble en etanol i aigua, i llaugerament soluble en NH4Cl.[1] Es va descriure per primera volta poc despuix del descobriment del reni.[2]

Estructura

L'estructura cristalina del perrenato d'amoni en ions d'amoni ordenats orientativamente (blau) i tetraedres REU4 (gris).

L'estructura cristalina de el PRA s'assembla a la de la scheelita, en un catió atòmic reemplaçat per amoni. El pertecnetato(NH4TcO4), el peryodato(NH4IO4), el tetraclorotalato(NH4TlCl4) i el tetracloroindato(NH4InCl4) seguixen este patró.[3] Experimenta una transició d'ordenament molecular en gelar-se sense canvi de grup espacial, pero en un canvi altament anisotrópico en la forma de la cela unitària, lo que resulta en l'inusual propietat de tindre un coeficient Re NQR positiu en temperatura i pressió. [4] El PRA no produïx hidrats. [5]

Preparació

El perrenato d'amoni pot preparar-se a partir de pràcticament totes les fonts comunes de reni. El metal, els òxits i els sulfur poden oxidarse en àcit nítric i la solució resultant pot tractar-se en amoníac aquós. Alternativament, una solució aquosa de Re2O7 pot tractar-se en amoníac i, posteriorment, cristalizarse. [6]


Referències

  1. ↑ Lidin, R. (2007). Неорганическая химия в реакциях, 2nd edició (en ru), Moscow: Drofa, pp. 332. ISBN 978-5-358-01303-2.
  2. ↑ Noddack, J.; Noddack, W.(1929).«Die Sauerstoffverbindungen dones Rheniums».Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie.181(6): 1–37.doi:10.1002/zaac.19291810102.(en de)
  3. ↑ I. P. Swainson and R. J. C. Brown(1997).«Refinement of ammonium perrhenate structure using a pseudo-spin model for the ammonium ion orientation».Acta Crystallographica.B53(1): 76–81.doi:10.1107/S0108768196011160.
  4. ↑ R. J. C. Brown and S. L. Segel(1977).«187Re, 14N, and 2H nuclear quadrupole couplings in NH4REU4: Evidence for a possible phase transition».Journal of Chemical Physics.67(7): 3163–7.doi:10.1063/1.435229.
  5. ↑ Lidin, R. (2007). Неорганическая химия в реакциях, 2nd edició (en ru), Moscow: Drofa, pp. 332. ISBN 978-5-358-01303-2.
  6. ↑ Richard J. Thompson (1966). «Ammonium Perrhenate», Inorganic Syntheses (vol. 8), pp. 171–173. doi:10.1002/9780470132395.ch44. ISBN 9780470132395.