Perfluoroheptano
El perfluoroheptano o hexadecafluoro-n-hexano és un compost químic format per una cadena de 7 àtoms de carbono (heptano) a on els àtoms d'hidrogen han segut totalment substituïts per àtoms de flúor. La seua fòrmula molecular és C7F16.
Pertany a la família dels perfluorocarburos (PFC) o perfluoroalcanos, que la seua fòrmula molecular general és CnF2n+2, n = 5-9.[1]
La substitució dels àtoms d'hidrogen per àtoms de flúor té una profunda influència sobre les propietats físiques i químiques d'estos composts. Per dites propietats físic-químiques el perfluoroheptano presenta una menor toxicitat, és més segur i menys contaminant que els dissolvents convencionals, incloent-se en la categoria de dissolvent neotérico.
Una miqueta d'història
[editar | editar còdic]Els perfluorocarburos, entre els que es troba el perfluoroheptano, varen ser sintetisats per primera volta en 1920, si ben el seu desenroll industrial no va aplegar fins als anys 40.
No obstant el seu verdader impuls va vindre a partir de 1990, quan va entrar en vigor el Protocol de Montreal.[2][3] A diferència dels clorofluorocarburs (CFCs), hidroclorofluorocarburos (HCFC) i uns atres halones els PFC no causen danys a la capa d'ozon, és per això que varen començar a usar-se com els seus substituts en distintes aplicacions.
Propietats físic-químiques
[editar | editar còdic]El perfluoroheptano és un dissolvent líquit en unes propietats físic-químiques úniques degut la presència d'enllaços C-F, els enllaços senzills més forts trobats en química orgànica.[4] Mentres que els seus enllaços intramoleculares són forts, els enllaços intermoleculars (entre molècules) són dèbils. Açò explica algunes de les seues propietats com la temperatura d'ebullició, menor que la seua alcano anàlec (el heptano) a pesar de tindre una massa molecular molt major.
El perfluoroheptano és incoloro, ignífugo, inerte i no corroent.[5] És capaç de dissoldre numeroses substàncies apolares. És insoluble i inmiscible en aigua, per lo que no es dissol en masses acuosas, pero com vorem en l'apartat de toxicitat el seu caràcter apolar i la seua gran estabilitat tant química com a tèrmica fa molt complicada la seua descomposició, tendint a bioacumularse.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [Sandford G. Perfluoroalkanes. Tetrahedron 2003;59:437-454.
- ↑ Marí FA. A new process alternative for replacing ozone-depleting solvent cleaners. Plat Surf Finish 1993;80(4):41–5.
- ↑ Leach CL. Approaches and challenges to use freon propellant replacements. Aerosol SciTechnol 1995;22:328–34.
- ↑ Haszeldine RN, Smith F. Organic fluorides. Part VI. The chemical and physical properties of certain fluorocarbons. J Chem Soc 1951:603–8
- ↑ Oliver GD, Blumkin S, Cunningham CW. Some physical properties of hexadecafluoroheptane. J Am Chem Soc 1951;73:5722–5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perfluoroheptano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.