Perameles myosuros
El bandicut barrado del suroest (Perameles myosuros), també cridat marl, és una espècie extinta de bandicut nativa de les parts meridionals d'Austràlia Occidental.[1][2][3] Inicialment descrit en l'any 1841,[4] més tart se li va considerar una subespècie de l'actual Perameles bougainville, sent restituït com a espècie en 2018 en base en estudis efectuats a espècimen de museu.[3]
Perameles myosuros es caracterisava pel tamany significativament major de les femelles respecte dels mascles (contrastant en Perameles bougainville, els sexes dels quals presenten el mateix tamany), lo que és una traça inusual entre els mamífers.[3]
No es coneix en precisió la data d'extinció del bandicut barrado del suroest, per l'escassa recopilació de senyes i a poca claritat en la classificació d'espècies del gènero Perameles. No obstant, ya que l'últim espècimen va ser recolectat en 1906, s'estima que l'espècie va desaparéixer al voltant de 1910.[2] Les possibles causes d'extinció inclouen la depredació per part de gats i rabosots salvages, aixina com la pèrdua i fragmentació de l'hàbitat.[2]
Referències
- ↑ «Perameles myosuros (ASM Mammal Diversity Database #1000242)» (en anglés). Mammal Diversity Database. American Society of Mammalogists (2023). Archivat des de l'original, el 28 d'octubre de 2020. Consultat el 28 d'octubre de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Threatened Species Scientific Committee (3 de març de 2021). «Listing Advice Perameles myosuros» (en anglés). Australian Government. Department of Climate Change, Energy, the Environment and Water. Consultat el 28 d'octubre de 2025.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Travouillon, Kenny J.; Phillips, Matthew J.(2018).«Total evidence analysis of the phylogenetic relationships of bandicoots and bilbies (Marsupialia: Peramelemorphia): reassessment of two species and description of a new species».Zootaxa.4378(2): 224–256.doi:10.11646/zootaxa.4378.2.3.Consultat el 28 d'octubre de 2025.(en anglés)
- ↑ Wagner, A.(1841).«Beschreibung einer neuen Art von Bandikuts, Perameles myosurus, nebst Bemerkungen über Perameles obesula».Archiv für Naturgeschichte.7: 293.(en alemà)