Pera de l'oix
La pera de l'oix, també conegut com a pera veneciano o pera vaginal, era un supost instrument de tortura consistent en un objecte metàlic en forma de pera que era introduït en la boca, vagina o ano de la víctima.[1] No hi ha evidència contemporànea de que haja existit un dispositiu de tortura d'este tipo en l'era migeval i, en última instància, es desconeix l'utilitat de les peres genuïnes.[2]
Alguns científics han tachat de sospitosament increibles els relats històrics sobre la pera. [1] Encara que existixen alguns eixemples de principis de l'Edat Mija, alguns d'ells s'òbrin en un resort i la clau extraíble no servix per a obrir el mecanisme, sino per a tancar-ho. A lo manco un dels dispositius més antics es manté tancat, en un tapó en l'extrem, lo que sugerix que no podria haver-se obert despuix de la seua inserció sense subjectar-ho activament. No existixen proves modernes de l'existència d'un dispositiu de tortura d'este tipo en l'Edat Mija i, per últim, es desconeix l'utilitat de qualsevol pera de l'oix autèntic. És possible que s'utilisara per a extraure sucs de frutes.[3]
Característiques
Supostament, este artefacte era introduït en la cavitat vaginal (per a les dònes que varen abortar), oral (per als ateus o en contra de l'iglésia) o anal (per als homosexuals) segons el delicte del que estiguera acusat el torturat. Una volta en l'interior de la cavitat elegida, la pera incloïa un tornell o manivela que feya que s'obrira en girar-ho, produint numerosos desgarros.[4][5]
Existiria, ademés, una variant que ademés desplegava púas metàliques.
Mencions en la cultura popular
Alejandro Dumas utilisa una espiral d'asfíxia en el seu relat fictici de la fuga de presó de François de Vendôme, duc de Beaufort, en la novela Vint anys despuix. La nota a peu de pàgina del llibre diu: «Esta poire d'angoisse era la famosa mordaça en forma de pera que, en ser introduïda en la boca per un resort, s'expandia de modo que les mandíbules alcançaven el seu major esgambi».
Referències
- ↑ [Horst Matthai Quelle|Matthai Quelle, Texts filosòfics (1989-1999), pp. 296-7. UABC, 2002. En Google Books. Consultat el 12 de giner de 2015.
- ↑ Bishop, Chris. «The Pear of Anguish: Torture, Truth and Dark Medievalism». International Journal of Cultural Studies, vol. 17, no. 6 pàgs. 591–602.
- ↑ Bishop, Chris. «The Pear of Anguish: Torture, Truth and Dark Medievalism». International Journal of Cultural Studies, vol. 17, no. 6 pàgs. 591–602. Consultat el 2016-03-23.
- ↑ (Winter 2006–2007).«La redoutable poire d'angoisse/Unix expédition du voleur Palioli».La France pittoresque.(21)(en francés)
- ↑ marquis de Adolphe Chesnel (1856). Dictionnaire dones superstitions, erreurs, préjugés et traditions populaires (en francés), Pariu: Migne, pp. 915–916.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pera de la angustia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.