Anar al contingut

Pentácoron

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pentácoron
Proyeccions ortogràfiques d'un pentácoro en dos dimensions.

El pentácoro, també cridat pentácoron, pentatopo o 4-simplejo és el més simple dels politopos regulars convexos de 4 dimensions, un tipo de figura geomètrica tetradimensional. És un anàlec del triàngul en el pla i el tetraedre entre els sòlits. És un eixemple de n-simplejo; el seu símbol de Schläfli és {3,3,3}.

El pentácoro consistix de cinc celes, totes tetraedres, i és auto-dual. La seua figura de vèrtiç és un tetraedre. La seua intersecció màxima en l'espai tridimensional és el prisma triangular.

Les seues possibles proyeccions en 2 dimensions són: el pentagrama inscrit dins d'un pentàgon, tres triànguls isósceles i dos escalenos dins d'un isósceles (o equilátero), quatre isósceles dins d'un quadrat o tres isósceles dins d'un equilátero.

Una proyecció 3D d'un Pentácoro (4D) fent doble rotació en dos dels seus plans ortogonals.

Les proyeccions paraleles, tant la de vèrtiços primer quant la de celes primer del pentácoro en tres dimensions, tenen una envoltura de proyecció en forma de tetraedre. El vèrtiç més lluntà (o més propenc) del pentácoro, respectivament, es proyecta en el centre del tetraedre. La cela més propenca (o més lluntana) es proyecta en la envoltura tetraèdrica en sí, mentres que les atres quatre celes es proyecten sobre les quatre regions tetraèdriques aplanadas que rodegen el centre.

Les proyeccions dels costats primer i de les cares primer del pentácoro en 3 dimensions tenen una envoltura dipiramidal triangular. Dos de les celes es proyecten en les mitats superior i inferior de la dipirámide, mentres que les tres restants es proyecten sobre els 3 volums tetraèdrics no regulars arreglats al voltant de l'eix central de la dipirámide en separacions de 120° entre sí.

Vore també

[editar | editar còdic]