Pensió Clausewitz
La Pensió Clausewitz va ser un bordell de lux existent en el Berlín Occidental. En 1965 va ser centre d'un presunt escàndal d'espionage, que en ser investigat va resultar infundat.[1]
Història
Fundat en 1947, el bordell Pension Clausewitz estava ubicat en el districte berlinés de Charlottenburg, en el tercer pis del número 4 de Clausewitzstraßi, un carrer lateral de la Kurfürstendamm.[2] A principis de la década de 1960, el fundador va abandonar la gestió del bordell despuix d'una segona condena per proxenetisme. La Pensió Clausewitz era en aquella época el bordell més car de Berlín Occidental. Hans Helmcke es va fer càrrec de la direcció del bordell, ajudant-li Fritz Wussow i el "cònsul Josy" Eugen Indig. Els tres eren ben coneguts de la policia.[3] En novembre de 1964, Helmcke va comparéixer davant el tribunal pel bordell i va ser multat en 3 000 marcs. A pesar d'això, Helmcke va seguir gestionant la Pensió Clausewitz.[2]
Sospites d'espionage
Helmcke i el seu bordell estaven baix vigilància de la Sittenpolizei, o brigada antivicio. Poc abans del Nadal de 1964 es va portar a terme una inspecció en la pensió i en l'apartament d'Helmcke, en la que la policia va trobar el quadern de notes d'Helmcke. Durant l'investigació es varen descobrir tres dels números de teléfon des va descobrir que el quadern era de Berlín Oriental i va resultar que es trobaven entre els números utilisats per la Stasi.[3]
El 9 de giner de 1965, Helmcke va ser arrestat baix sospita de traïció i es varen iniciar investigacions en contra seua. Ràpidament varen sorgir rumors de que la Pensió Clausewitz havia segut una instalació d'espionage per a la Stasi. Les acusacions varen ser discutides en detalle en la prensa. Es rumoreaba que en el bordell d'Helmcke es trobaven invitats no només de Berlín Occidental, sino també membres del Bundestag i els seus ministres, alts representants empresarials i atres celebritats importants, i que les prostitutes varen ser interrogades extensament en nom de la Stasi. També es va afirmar que hi havia un sistema de vigilància i que s'havien pres fotografies incriminatorias per a la seua posterior extorsió per part del servici d'inteligència d'Alemània Oriental. Se sospitava específicament que estaven implicats varis polítics coneguts, entre ells el senador berlinés Heinrich Albertz i el ministre federal Erich Mende.[4]
Clausewitz es va convertir en el centre d'una àmplia cobertura informativa, en la que se sospitava d'un gran escàndal d'espionage i partit. No obstant, pronte va resultar que tal escàndal no existia. La pensió no era freqüentada per polítics importants ni la Stasi havia desplegat allí activitats d'espionage. No hi havia fotografies comprometedoras de figures públiques i el sistema de seguiment va resultar ser un contestador automàtic. De fet, només els tres números de teléfon que figuraven en la llibreta d'Helmcke proporcionaven algun víncul en la Stasi.[5]
No obstant, com Helmcke no va poder donar cap raó raonable per la possessió dels números de teléfon de la Stasi, va ser declarat culpable de traïció. La seua sentència es va llimitar a tres mesos de presó preventiva i va ser posat en llibertat. Va renunciar a la pensió Clausewitz, pero no es va retirar de l'indústria del sexe.[5]
Referències
- ↑ «Department of State telegram». repositories. lib. utexas. edu. Consultat el XX d'octubre de 2023.
- ↑ 2,0 2,1 «Die Sensation, die keine warXX». Die Zeit. Consultat el 15 d'octubre de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 «AFFÄREN: Bettgeflüster». Der Spiegel. Consultat el 15 d'octubre de 2023.
- ↑ «VERFASSUNGSSCHUTZ: Gerüchte im Safe». Der Spiegel. Consultat el 15 d'octubre de 2023.
- ↑ 5,0 5,1 «PROZESSE: Nichts weiter an». Der Spiegel. Consultat el 15 d'octubre de 2023.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pension Clausewitz» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.