Pelayo del Castellópez
Pelayo Martín María del Castellópez (Castelló, 10 de setembre de 1837 - Madrit, 4 de giner de 1883), escritor, poeta, dramaturc i periodiste espanyol en llengua castellana i valenciana de la bohemio.
Biografia
Fill del funcionari de Facenda Manuel Castell Aguirre i de Mariana López Ventura, oriunts d'Enguera i Xixona respectivament i amos d'una tenda de teixits en Valéncia, la família es va traslladar a Girona des de Castelló quan el futur escritor tenia sis anys. Allí va fer el bachillerat i el pare ho va obligar despuix a estudiar Dret en Madrit, pero no va aplegar a eixercir i es va dedicar al teatre seduït pellibrer i escritor Miguel Pastorfido, qui arreplegava als escritors desconeguts i anònims als que agradava d'esprémer per a després firmar elles seues obres, pagant-els solament lo just per a menjar fins que Pelayo es hartó i va trencar eixa societat, que després es va reconciliar, aplegant inclús a escriure peces en colaboració. Amant del vi, va viajar a Valéncia, a on va escriure en valencià i va treballar com a periodiste colaborador i inclús el 25 de març de 1867 va contraure matrimoni en Josefa García Canyes, germana del director de La Gasseta Popular; pero no va tardar en separar-se de la seua dòna i va retornar a Madrit, de nou atret per la mala vida, i va conseguir una ocupació en l'administració de Correus gràcies a la seua amistat en el ministre Francisco Romero Robledo. Va treballar per a la prensa, el teatre (en traduccions del francés o obres pròpies) i l'edició, i inclús va fer de negre o escritor fantasma per a atres escritors com per eixemple Francisco Camprodón. Es va convertir en un noctívago bohemio que freqüentava la Porta del Sol, pobre i famolenc i, ya menic i gitant-se en l'acera, va anar reclós un temps en el manicomio de Guadalajara. Va morir el 4 de giner de 1883 en l'Hospital General de Madrit i el seu sepeli va ser costejat pel seu amic el polític Romero Robledo. Les seues comèdies més conegudes són El que naix per a ochavo, a lo manco reimpresa sèt voltes i que va tindre la seua segona part, Un any despuix, i El vago de Real Orde.
Obra
Ademés de El que naix per a ochavo, estrenada en èxit en 1866 i que descriu el món de la bohemio lliterària espanyola, Pelayo del Castell va deixar escrites més de cent obres de teatre. Estos són alguns títuls: L'amant mosca, El tren directe, En la creu a costeres, Baix d'una mala capa, El pedestal de l'alcalde, Els trenta mil del pico, El tir per la culata, ¡Per mec!, La Coqueta, El procurador de tots, La interinidad, Sense contar en la hoste, Un diputat d'antany, Lluna plena, Qüestió de temperament, Justícia seca, La gitana (paròdia de L'Africana), Més val pardal en mà, Una corazonada…, ademés de varis apanys i traduccions d'obres franceses. En la seua producció varen predominar les obres curtes, en un o dos actes, també joguets còmics i fins a algun que un atre llibre de succeïts i pasatiempos.[1]
Notes
- ↑ Cf. Salvador Bellés, Sers humans de Castelló, http://www3. uji. es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Pelayo%20del%20Castillo%20L%F3pez.pdf
Enllaços externs
- Escritors de la Comunitat Valenciana
- Escritors d'Espanya del sigle XIX
- Periodistes d'Espanya del sigle XIX
- Dramaturcs d'Espanya del sigle XIX
- Poetes d'Espanya del sigle XIX
- Escritors en espanyol
- Escritors en valencià
- Escritors en valencià del sigle XIX
- Naixcuts en Castelló de la Plana
- Fallits en Madrit
- Escritors valencians