Pedro Barrantes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Pedro Barrantes (Valéncia, 1850 - † Madrit, 1912) escritor i periodiste valencià de la bohèmia.

Biografia[editar | editar còdic]

Valencià per a uns, lleonés per a atres, amic de l'escritor Eduardo Zamacois, qui en el seu llibre de memòries Anys de misèria i de rialla va deixar un grapat d'anècdotes del poeta.

Anticlerical[editar | editar còdic]

Va portar una joventut bohèmia i descreguda, durant la qual va colaborar en la famosa revista anticlerical, dirigida per Ramón Chíes, Les Dominicals del Lliure Pensament. Va patir processos i presons pels seus violents i ingeniosos artículs contra la religió, la monarquia i les institucions socials de govern i justícia; no sempre els escrivia ell, ya que treballava per un dur diari com "home de palla" del periòdic El País, firmant artículs que ningú volia assumir i fent-se responsable d'aquells perillosos i denunciats. En un dels seus empresonaments fon durament torturat i, dau per mort, depositat en un carro en atres cadàvers. Va despertar en la fosa comuna, abans de ser soterrat, i va conseguir salvar-se.

Catòlic[editar | editar còdic]

Cap a 1895 va abjurar de les seues idees i es va reconciliar en l'Iglésia Catòlica, passant a colaborar en 1897 en El Moviment Catòlic i La Ilustració Catòlica; a esta etapa correspon el seu llibre poètic Terra i cel, 1896. Va publicar versos, contes i artículs en Vida Galant (1899 a 1901), dirigida pel seu amic Zamacois, en Ploma i Llapis, Barcelona Còmica, Madrit Còmic, La Ilustració Espanyola i Hispanoamericana etcétera.

Modernista[editar | editar còdic]

Com a poeta fon un modernista una miqueta prosaic. En el seu llibre més célebre, segons Barreiro "un sac d'excessos" escrit per a escandalisar, Delirium tremens (1906), va escriure uns famosos versos a un assessí nomenat Muñoz que estava pres en la presó de Sevilla: "Soc el terrible Muñoz/ l'assessí feroç/ que mai es troba inerme/ i soc capaç de menjar-me/ cadàvers en arròs". Recitats estos versos davant de Pio Baroja, este li va dir: "açò no té res de particular i menys per a un valencià", puix Baroja, com Julio Cejador, ho creïa valencià, encara que el nostre home se pensa que era lleonés. I quan Barrantes pregunta per qué Baroja li contesta: "perqué els cadàvers en arròs és lo que constituïx la paella".

Obres[editar | editar còdic]

Lírica[editar | editar còdic]

  • Delirium tremens: (poesies) Madrit, 1890 (Celestino Apaolaza) molt reimprés despuix, per eixemple Madrit: Pueyo, 1910)
  • Anatemes, (Valéncia, 1892).
  • En Severiano Nicoláu, Déu: cant Valéncia, 1888 (Imprenta Casa de Beneficència)
  • El drama del calvari: poema Madrit: Establiment Tipogràfic de P. Nuñez, 1887.
  • Terra i cel, Madrit: L'Adalil, 1896 (Imp. i llitogr. De l'Asil d'Òrfens del Sagrat Cor de Jesús; segona edició mateix lloc i imprenta, 1897.

atres[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • Barreiro, Javier ; “Extrarradios del 98. La poesía atrabiliaria del leonés Pedro Barrantes: del canto bíblico a la blasfemia”, Literatura modernista y tiempo del 98. Actas del Congreso Internacional. Lugo, noviembre de 1998, ed. Javier Serrano Alonso, Ana Chouciño Fernández, Luis Miguel Fernández, Amparo de Juan Bolufer, Cristina Patiño Eirín y Claudio Rodríguez Fer, Universidad de Santiago de Compostela, Publicacións, 2000, pp. 377-392
  • de Prada, Juan Manuel; "Pedro Barrantes, delirante y tremendón", Clarín: Revista de nueva lliteratura, año nº 3, nº 16, 1998, pp. 48-55

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Allen W. Philips, En torno a la bohemia madrileña 1890-1925. Testimonios, personajes y obras. Madrid: Celeste ediciones, 1999
  • Barreiro, Javier; Cruces de bohemia: Vidal y Planas, Noel, Retana, Gálvez, Dicenta y Barrantes. Zaragoza: UnaLuna, 2001
  • de Prada, Juan Manuel: Desgarrados y excéntricos, Barcelona: Seix Barral, 2001