Peces honorables de l'escut

Archiu:Piezas Honorables.svg

Peces Honorables en Heràldica, en formes d'escuts estil espanyol (ibèric).

Archiu:Modificaciones de las Piezas Honorables.svg

Algunes modificacions de les Peces Honorables dels escuts heràldics.

Peces honorables és com es coneix en heràldica a determinades figures o càrregues que es plasmen sobre l'escut d'armes o blasón, en el disseny i transmissió de l'armería heràldica. Són figures o peces de forma geomètrica, l'esmalt de la qual és distint del que du el camp. Estes peces es poden classificar en honorables i menys honorables.

Les peces honorables es caracterisen per omplir la tercera part de la superfície regular del camp, llevat dos d'elles (el quart flanc i el jirón) que només apleguen a la quarta part. Si no tenen dita mida, es diuen peces menys honorables o honorables disminuïdes.

Peces honorables més freqüents

• Archiu:Blason de la ville de Bourghelles (59) Nord-france.svg la cap o cap que ompli la tercera part superior o front i, si és del mateix esmalt que el fondo (la qual cosa ocorre en contades ocasions), es diu cap coser;
• Archiu:Fess demo.svg la faixa que ocupa la zona del cos. Si l'escut té vàries faixes (encara que més chicotetes com es pot supondre) es diu faixat;
• Archiu:Champagne demo.svg la punta, campanya, camp o planura que ompli tota la regió de la punta;
• Archiu:Pale demo.svg el pal o pal, que és vertical i es troba en mig de l'escut. Si existixen varis pals, l'escut es denomina palado;
• Archiu:Bend demo.svg la banda, que va en sentit diagonal de dreta a esquerra;
• Archiu:Bend Sinister demo.svg la barra que va en sentit contrari a l'anterior;
• Archiu:Cross demo.svg la creu, que per a ser peça honorable ha d'estar sola i abraçar tot l'escut, constituïda per faixa i pal;
• Archiu:Saltire demo.svg el sautor o aspa o creu aspada o de Sant Andrés, també cridada de Borgoña. Es forma per banda i barra d'una sola peça;
• Archiu:Chevron demo 2.svg el chevrón o cabrio, peça a modo de compàs obert que descendix baix de la front als cantones de punta, el qual pot ser chevrón múltiple, retallat, trencat, etc.;
• Archiu:Bordure demo.svg la bordura o bordadura, a modo de ribet de l'escut que per a ser honorable ha de tindre per cada costat la sexta part de l'escut i no ha d'estar recarregada en atres peces;
• Archiu:Orle demo.svg la cinta o orla, que rodeja l'escut, tenint la mitat d'esgambi que la bordura normal i distant de la vora atra tanta;
• Archiu:Pall demo.svg la perla en forma de pali arzobispal o de ‘I’;
• Archiu:Blason Jean Chandos.svg la pila, cabria invertida que toca en punta;
• Archiu:Pile reversed demo.svg la pira, pila invertida;
• Archiu:Armoiries de Colpach 1.svg el escusón o sobrescudo, que és un chicotet escut que es troba sobre el principal i es diu escusón en abisme o sobrescudo en el mig quan insistix en el centre del camp;
• Archiu:Quarter demo.svg el quart-franc o franc-quarter que no passa de la quarta part de l'escut i càrrega sobre un cantón de front i
• Archiu:Gyron demo.svg el jirón o peça triangular aplicada en un costat qualsevol pero en un vèrtiç en el mig de l'escut.

Vàries de les peces anteriors poden combinar-se o juntar-se formant el cap-pal, la banda-campanya, etc.

Tota les peces nomenades anteriorment es consideren tant més nobles quant més senzilles o menys alterades o carregades es presenten. Pero en freqüència li les observa modificades en les vores o en la superfície en la divisió entre elles, cridant-se llavors, segons els casos, dentadas, onejades, recarregades, forrades, losangeadas, a escaques (o cuadriculadas), compostes (dividides i repetides), etc. La repetició d'alguna d'elles sempre que no excedixca el número de sis contant els espais intermijos, no es considera disminució de noblea. Estes modificacions duen el seu orige ordinàriament en les branques procedents d'una família noble, les quals conserven les peces del tronc, pero les modifiquen per a distinguir-se d'ell consituyendo esta modificació una verdadera brisura.

Orige

Sobre l'orige de les peces honorables i al significat que se'ls atribuïx, semblen fundar-se totes en els jocs d'armes i en els usos de la cavalleria errant.

• el Cap simbolisa el Yelmo del cavaller.
• la Faixa simbolisa el ceñidor o correja del fajón militar del cavaller.
• la Banda simbolisa el bálteo del cavaller, i també equival a una banderola
• el Pal simbolisa la jurisdicció, o una llança del cavaller (si està acabat en punta], o una estaca si està multiplicat.
• la Cruz simbolisa l'espasa del cavaller, i també evoca la memòria de les Creuades.
• la Sotuer o creu de Sant Andrés du el seu orige del estrebe dels ginets, i el seu us freqüent és també un recort de les famoses disensions entre la Casa d'Orleans i la de Borgoña, de la qual dita creu era distintiu.
• el Chevrón o Cabrio simbolisa les espuelas del cavaller.
• la Bordura simbolisa la coraza del cavaller
• la Perla simbolisa el pali guanyat pel cavaller. És el resultat de la combinació del Chevrón i del Pal.
• la Campanya o Punta simbolisa la punta de l'espasa del cavaller.
• el Escusón simbolisa el blasón del cavaller
• el Jirón simbolisa la divisa del cavaller. La divisa és una Faixa reduïda a la tercera part de la seua latitut.
• la Pira simbolisa la rectitud del cavaller.
• la Pila simbolisa l'intrepidez del cavaller.
• el Lambel simbolisa el llaç que rebia el jove cavaller

Vore també

• Peces heràldiques
• Peces menys honorables de l'escut
• Bordura
• Bordura componada