Patró (geografia)

Capes en un Sistema d'Informació Geogràfica (abreviat: SIG) corresponent a una selecció de patrons geogràfics prèviament triats d'un àrea determinada. És el método que utilisen els mapes interactius (Google Earth, Wikimapia, Acme, etc.) para afinar l'escala d'informació que l'usuari pot triar.

En geografia, un patró és un conjunt de traces essencials en un disseny gràfic, mapa o escrit; terme opost al de procés geogràfic. Per eixemple, un patró pot ser la forma com es distribuïx la població en un àrea determinada; mentres que un procés identificaria a la dinàmica que va intervindre en els canvis ocorreguts en eixe patró demogràfic. Aixina que, mentres que en els processos geogràfics intervé prioritariament la dimensió temporal, en el cas dels patrons geogràfics, dita dimensió casi no té importància. Existixen numerosos patrons en geografia, tals com els patrons de difusió, d'assentament o poblament, urbans, patrons agrícoles, que a sovint es combinen per a formar un hàbitat típic.

En la Teoria General de Sistemes, el concepte de patró geogràfic seria equivalent al d'estructura mentres que el de procés geogràfic seria equivalent al de sistema dinàmic.

Eixemples

Poblacions sorgides en el desert a lo llarc d'un riu

Frontera noreste de Turkmenistan en les riberes del riu Amu Daria (). En este tram septentrional de Turkmenistan es poden vore algunes poblacions, en especial a Türkmenabat a lo llarc de l'àrea cultivada en les aigües del riu Amu Daria. Casi tots els pobles i ciutats tenen un patró rectangular, en carrers i pomes formant un damero. Això significa que tenen un orige relativament recent i que seguixen un pla fixat prèviament abans de la fundació de cada població. La direcció dels carrers és paralela al riu, per motius de la pendent del terreny. Existix una excepció cap al nort, en la que un poble té els seus carrers orientats cap al desert, és dir, alluntant-se del riu. L'explicació d'esta anomalia també l'oferix la pendent: unes chafades en el sol del desert nos indiquen que en algun temps, el riu es va desbordar cap al nort en este lloc. Lo que va succeir és lo que s'explica en els patrons originats en un tipo de riu que es diu Riu Yazoo que presenten tots els rius de planures aluvials: en el temps la zona més elevada dels rius són els terrats aluvials de les riberes, a on es van acumulant els sediment del propi riu i quan estos terrats es trenquen per alguna riuada excepcional, les aigües tendixen a eixir perpendicularment a la direcció del riu. Moltes inferència sobre la localisació dels centres poblats i la seua distribució espacial poden fer-se del simple anàlisis d'este tipo de mapes o imàgens de satèlit, entre elles, la localisació dels dits centres poblats en la perifèria de les zones irrigadas i no en les pròpies riberes del riu (degut a que en els llímits en el desert les inundacions són més rares i es fa us d'uns terrenys menys útils per a l'agricultura). A esta distribució llineal de les poblacions a lo llarc del riu es va afegir l'influència d'un nou factor: la construcció d'una llínea de ferrocarril també paralela a dit ric

Poblacions rurals en una regió homogénea

Com senyala Walter Christaller en la seua Teoria dels llocs centrals, la localisació dels centres poblats en una regió homogénea (per eixemple, en una planura àmplia, en clima, vegetació i sols relativament semblants) seguix un patró jerarquizado pel que fa al seu tamany i àrea d'influència. Això significa que dita localisació no és producte de l'encert, sino que obedix a la llei del mínim esforç pel que fa a les comunicacions entre els distints centres poblats. Sorgix aixina una distribució de centres poblats l'àrea dels quals d'influència és directament proporcional al tamany de cada centre. Teòricament, dites àrees d'influència són circulares, pero en dibuixar-les en un mapa, es tallaran els círculs formant un patró poligonal (hexagonal segons Christaller), ya que estos círculs deixarien espais lliures en les interseccions. A la seua volta, cert número de centres poblats de chicotet tamany determinaran el major creiximent d'algun atre que, per les seues característiques de localisació o recapte de servicis, pot ser utilisat com una espècie de centre urbà de mercat i de servicis per a dits centres de menor tamany. La teoria del lloc central de Christaller es convertix aixina en una aplicació de la llei de gravitació universal (la llei de gravetat) segons la qual, l'atracció de cada centre poblat és directament proporcional al seu tamany i inversament proporcional al quadrat de la distància que ho separa dels atres centres poblats. Això significa que quant més gran siga una ciutat major serà la cantitat de compradors que rebrà de centres poblats de menor tamany dins de la seua àrea d'influència, pero serà menor sobre els centres poblats més alluntats. Patró ortogonal (perpendicular o quadrangular) dels centres poblats i de les carreteres en el Mig Oest nortamericà: part central de l'estat de Kansas (). El patró rectangular separat per camins o carreteres forma rectànguls d'una milla de costat (1,610 m).