Anar al contingut

Patí sobre rodes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Roller-skate.jpg
Patí sobre rodes


El patí sobre rodes és un tipo de patí amprat per a esgolar-se sobre una superfície qualsevol gràcies al rodament de les rodes que du davall sobre el sol. Pot acoplar-se al calcer o formar part d'una bota que ho du incorporat en la seua base.

Archiu:Skates.jpg
Exhibidor en patins en Paul Bunyan Land, Brainerd, Minnesota
Archiu:Inline skate wheels.jpg
Patí en llínea

Història

[editar | editar còdic]

El primer patí sobre rodes patentat va ser introduït en 1760 per l'inventor belga John Joseph Merlin;[1] el seu invent no era més que un patí sobre gèl en rodes en lloc d'una cuchilla. Va presentar el seu invent durant una festa en Huy, a on va patinar mentres tocava el violí.[2] En ser molt rudimentaris era molt difícil frenar, i accelerar, per lo que no varen aplegar a ser molt populars fins a la década de 1840, quan l'òpera El profeta de Giacomo Meyerbeer va presentar una escena a on els intérprets simulaven una escena de patinage sobre gèl en un llac gelat en uns de rodes, lo que va impactar al públic i va propiciar l'auge del patinage sobre rodes com una nova activitat lúdica per tota Europa.[3]

En 1863, James Plimpton, de Massachusetts, va inventar un nou model de quatre rodes per a major estabilitat, i eixos independents que giraven quan el patinador ho feya, lo que va millorar enormement el model original de Merlin, fent-ho més cómodo i fàcil d'usar, otorgant enorme popularitat al patinage sobre rodes en les décades de 1870 i 1880, estenent-se a Europa i després al món, sent les pistes de patinage un entreteniment urbà popular fins a la década de 1930.[4]

La seua major popularitat alcançada va ser durant el XX. Ya des de principis del sigle era cada volta més comú vore chiquets patinant. Encara seguia sent un joguet costós (com la majoria de joguets de l'época). Consistien en una plancha de ferro en 4 rodes en les que es recolzava la sabata damunt i s'usava una correja per a nugar-los. Era més cómodos de posar i llevar que uns atres pero seguien sent pesats i sorollosos. Este format va sobreviure pràcticament fins a finals de sigle ya que es podia ajustar la plancha de ferro movent-la més alvance o arrere, permetent comprendre vàries talles sense tindre que renovar el patí.


El patinage sobre rodes a finals dels anys 1950 i principis dels 60 va estar de moda entre els adolescents en sales de ball especialisades en roc and roll, pero va tornar a tindre un pico d'extrema popularitat en els anys 1970 i 80. Durant eixa época convivien els originals de ferro, junt en els de bota de plàstic i els de llínea, que encara que de menys popularitat en aquell moment, hui en dia gogen de popularitat. També durant eixa época el públic va ser ampliat fins a aplegar a usar-los jóvens i adults, ya que varen deixar no solament de ser un joguet, sino que s'usaven per a ballar, realisar competicions, carreres, patinage artístic, hockey sobre rodes, etc. L'us dels patins en alguns treballs, modalitats deportives, oci i diversió, junt en l'obertura de discoteques de "rolling", pistes de patinage i parcs de skate varen fer que la popularitat fora enorme i el públic anava des de chiquets fins a adults passant per deportistes. Algunes películes com Roller Boogie varen popularisar el seu us, i hui en dia és una fidel representació de lo que ocorria en aquells dies.

Durant els anys 90 seguien sent populars pero varen decaure, ya que el públic general no mostrava tant interés per ells, en l'oci, per eixemple, i l'us de patinets, bicicletes, monopatines, etc. era igual o major a aquells.

Actualment els patins en llínea han anat evolucionant poc a poc, i s'han anat ramificando en distintes modalitats de patinage. La seua popularitat ha anat aumentant tant com a método de transport, pasatiempo o deport. Els deports de patinage artístic, o patinage de velocitat han cobrat molta popularitat, tanta que el patinage de velocitat es va propondre oficialment com a deport olímpic en el 2000, i s'espera vore en els Jocs Olímpics de 2020.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «HISTÒRIA DEL INLINE EN EEUU».
  2. Philip H., Highfill; Kalman A., Burnim; Edward A., Langhans (1984). A Biographical Dictionary of Actors, Actresses, Musicians, Dancers, Managers, and Other Stage Personnel in London, 1660-1800: M'Intosh to Nash, SIU Press, p. 201–202. ISBN 978-0-8093-1130-9.
  3. Wilson, David Gordon (2004). Bicycling Science, 3 edició, Cambridge, Massachusetts: MIT Press. ISBN 0-262-73154-1.
  4. "The Victorian craze that sparked a mini-sexual revolution", BBC News, 6 d'abril de 2015
  5. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 15 de novembre de 2015. «What Does It Take to Get Roller Sports Into the Olympics?»


Referències

[editar | editar còdic]