Pastor americà

Pastor americà andino adult.

El pastor americà andino és una raça de gossos poc coneguda, pel chicotet número d'eixemplars en estat pur, i al seu gran mestiçage.

Orígens

Originari dels Vages suramericans i les altes montanyes nortamericanes, els seus primers albiraments daten de 1890, quan alpinistes nortamericans, en escalar els Vages equatorians, varen ser captivats per la seua semblança, en el pelaje, en el pastor blanc suís.

Dits alpinistes varen adoptar uns cadells i els varen dur a Estats Units, en a on varen trobar una atra varietat en colors més obscurs, pero de semblances sorprenents, i varen determinar que es tractava de la mateixa raça. Eixos cadells varen saber sobreviure a les més baixes temperatures, gràcies al seu abultat pèl, el qual, a partir dels 3 anys, comença a créixer en grans cantitats.

Este gos possiblement tinga relació en el cridat Australian Shepherd. Els seus antepassats varen ser gossos salvages escapats de campaments i cánidos autòctons. Per lo tant, són caçadors per naturalea, excelents guardians i afectuosos en la família.

El pastor americà, junt en Canis magellanicus, podria haver format part de l'aparició del cridat «ovejero patagónico».

Temperament

Una gran virtut que estos gossos pastors posseïxen és la seua gran inteligència, i, com succeïx en tots els gossos pastors, tenen qualitats de rodege en les raberes.

Una atra gran virtut d'este gos és la seua netea personal, ya que defeca solament en zones verdes en molta terra; pot estar 24 hores seguides en un departament, pero jamai defecará en est: esperarà fins que ho traguen a un espai vert.

El pastor americà és un excelent guardià, ya que mai oblida a la seua família, i la protegix dels estranys, tant dins com fòra de la seua llar, siga en el carrer o en algun espai públic: este gos ataca sense amenaçar quan percep que els seus propietaris estan sent sitiats per estranys, motiu pel qual no és recomanable traure-ho a passejar en espais en moltes persones o gran afluència d'estes, com a centres comercials o cases contràries al seu mig, encara que sí és recomanable traure-ho a passejar a espais oberts com a parcs, ya que necessita espai per a córrer per lo manco una volta a la semana.