Passiflora tarminiana
Passiflora tarminiana (coneguda com tombe, curuba equatoriana, curuba índia o tacso groc) és una trepadora de la família de les pasifloráceas, originària de les terres altes tropicals de Sudamérica, a on creix entre els 2000 i 3500 m s. n. m. Es cultiva en molts països, en Hawái i Nova Zelanda es considera espècie invasiva.
Descripció
[editar | editar còdic]Els tallos apleguen a tindre 5 m de llarc. Són lianes en internodos de 6 a 12 cm. Les fulls són serrades, trilobadas, la central d'un tamany promig d'11 per 5 cm, les laterals de 9 per 4 cm; les flors són axilars, solitàries i pendents en pedúncul de 3 a 10 cm de llarc, en bràcteas de 3 a 4 per 2 a 3 cm, pétals i sàpia-hos liles lluentes.[1] Frut fusiforme de 9 a 14 cm de llarc per 3,5 a 4,5 cm de diàmetro; el pericarpi vert obscur en madurar es torna groc o anaranjado;llavors múltiples, de color castany rojós quan estan seques, en arilos anaranjados, dolces, i aromàtics.[2]
Passiflora tarminiana és diferent de Passiflora mollissima perque els fulls de P. tarminiana glabras i lustrosas en el envés; les seues flors s'òbrin àmpliament, mentres que les de P. tripartita/tripartida són acampanadas.[1] Ademés, les estípulas de P. tarminiana tendixen a caure. P. tarminiana diferix del seu parent més propenc per la combinació de caràcters de les estípulas aciculares molt menudes i els pétals i sépals grans i reflexos. Són fulls simples de fulls en un sol peciol i una per nuc.
Usos
[editar | editar còdic]Pel seu frut és cultivada per al mercat en Equador, Colòmbia, Perú i Veneçola i ha segut introduïda en Mèxic, Canàries, Etiopia, Zimbawe, Sri Lanka, Filipines, Papúa-Nova Guinea, Nova Zelanda i Hawái a on presenta una expansió invasiva. S'adapta al cultiu industrial, pel seu vigor i a la seua resistència a malalties causades per fongos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Passiflora tarminiana va ser descrita per Coppens & V.I.Barney i publicat en Novon 11(1): 9–14, f. 1, 2 [map], 3. 2001.[3][4]
- Etimologia
Vore: Passiflora
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Taxo (Equador)
- Curuba (en Colòmbia)
- tombe (en Bolívia)
- tombe (en Perú)[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Institut de Ciències Naturals. «Passiflora tarminiana - Descripció botànica». Flora de Colòmbia. Universitat Nacional de Colòmbia. Consultat el 12 de febrer de 2026.
- ↑ Vibrans, H.. «Passiflora mollissima - Ficha informativa». Malezas de Mèxic. CONABIO. Consultat el 12 de febrer de 2026.
- ↑ «Passiflora tarminiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ «Passiflora tarminiana». The Plant List. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ Pineda Forero, Mónica,. [1], Segona edició edició. OCLC 962382622. ISBN 9789588576190.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Coppens d’Eeckenbrugge, Geo; V. I. Barney, P. Møller Jørgensen and J: M. MacDougal 2001 Passiflora tarminiana, a new cultivated species of Passiflora subgenus Tacsonia A Journal for Botanical Nomenclature 11 (1): 8–15.
- Primot, Sophie; G. Coppens; V. Rioux; J. A. Ocampo i F. Garcin. 2005 Variació morfològica de tres espècies de curubas (Passiflora tripartita/tripartida var. mollissima, P. tarminiana i P. mixta) i els seus híbrits en la Vall del Cauca (Colòmbia) Revista Brasileira de Fruticultura 27 (3): 467-471.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Passiflora tarminiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Passiflora
- Flora de Sudamérica occidental
- Flora d'Amèrica del Sur continental
- Frutes d'Amèrica del Sur
- Cultius originaris de Colòmbia
- Cultius originaris d'Equador
- Cultius originaris de Perú
- Plantes invasoras
- Plantes descrites en 2001
- Plantes descrites per V.I.Barney
- Flora d'Amèrica