Anar al contingut

Passiflora bogotensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Passiflora bogotensis.jpg
Passiflora bogotensis (Passiflora bogotensis)

Passiflora bogotensis és una planta trepadora originària de Colòmbia, del gènero Passiflora. Encara que s'ha reportat també en Veneçola.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom específic es deu a la localitat a on, en 1843, Karl Th. Hartweg colectó el eixemplar Tipo: «entre Bogotà i Zipaquirá».

Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta trepadora, que sol formar denses masses rastreras, coberta de pelussa més o menys dens i en freqüència ferruginoso. El talle és robust, angulado, tomentoso; en cirros grossos, pubescentes, i molt llarcs.

Els fulls tenen estípulas setáceas, de 4 a 5 mm de llarc, caduques; pecíol de 0,6 a 1,5 cm de llarc, prim, tomentoso, desprovisto de glándulas; làmina de perfil general molt variable encara en un mateix eixemplar, oblonga, ocasionalment ovalada o triangular-aovada; de 4 a 15 cm de llarc i de 3 a 10 cm d'ample; breument 2-lobada, en el sen interlobular truncat, a voltes en un tercer lobel en el centre, i encara en alguns eixemplars l'àpiç és només subplano i ondulat, (els lòbuls són curts, fins a de 1,5 cm de llarc, obtusos o subredondeados, mucronulados); redonejada o subacorazonada en la base, sancera o llaugerament onejada en les vores; 3-palmatinervia en nervis molt eixints en el envés; pubescente o casi glabra i lustrosa en el fes, densament hirsuto-tomentosa en el envés; és subcoriácea. Pedúnculs solitaris o més comunament binados, fins a de 4 cm de llarc, pilosos; en tres bràctees, setáceas, de 3 a 10 mm de llarc, violáceas, colocades prop de l'àpiç del pedúncul o alguna cosa escampades en ell.

Les flors són de fins a de 4 cm de diàmetro: receptàcul curt, purpurascente exteriormente; sàpia'ls oblongo-lanceolados, d'1 a 1,5 cm de llarc i d'uns 5 mm d'ample en la base, obtusos en l'àpiç, més o menys pilosos i vert-purpúreos exteriormente, blancs en l'interior; pétals oblongos, de 6 a 9 milímetros de llarc, obtusos, blancs; corona repartida en dos séries: l'exterior en filaments de 4 a 5 mm de llarc, angostamente liguliformes, subangulados, eixamplats en el vèrtiç en forma de botó achatado, vert-groguencs en blanes transversal morades; l'interior en filaments filiformes, de 2 a 3 milímetros de llarc, subeapitados, de color vert pàlit; opèrcul plegat, verdoso, en el marge dividit en menuts dientecilios; llimen anular; ovari globoso, densament cobert de pèls llarcs i blancs; estils molt allargats.

Frut globoso, d'1 a 1,5 cm de diàmetro, morat-negruzco en la madurea; llavors aovadas o cuneado-obovadas, d'uns 3 mm de llarc, solcades transversalmente.

Distribució

[editar | editar còdic]

P. bogotensis és nativa de la Cordillera Oriental de Colòmbia fins a Veneçola, a altituts de 2.000 a 3.000 metros sobre el nivell de l'mar. També s'ha trobat algunes voltes en la Serra Nevada de Santa Marta.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Passiflora bogotensis Benth.». Kewscience Plants of the world online. Consultat el 29 de novembre de 2018.