Passaport neozelandés
El passaport neozelandés (maorí: Uruwhenua Aotearoa) s'emet als ciutadans de Nova Zelanda per a la realisació de viages internacionals per part del Departament d'Assunts Interns. El 70% dels ciutadans de Nova Zelanda posseïxen passaports, per lo que hi ha hi ha al voltant de 2,9 millons de passaports de Nova Zelanda en circulació.[1] És considerat un dels passaports més poderosos del món.[2]

Història
Principis del XX: s'introduïxen els passaports
Hi havia pocs països que exigien passaports abans de la Primera Guerra Mundial, per lo que normalment no s'exigien per a viajar a l'estranger. En 1900 va haver solicituts ocasionals de passaports en Nova Zelanda, que varen ser firmats personalment pel Governador. En 1905, el diputat George Fowlds va decidir retornar a Escòcia per a celebrar el centenari del seu pare. Va decidir que necessitava un passaport quan el seu barco estava a punt de salpar, per lo que va anar un inconvenient tant per al departament com per al Governador que va tindre que firmar-ho. S'emetia un únic passaport a nivell familiar, pero no incloïa una fotografia ni cap senya personal com a edat, altura o color d'ulls.[3]
En la Primera Guerra Mundial, el govern britànic va començar a exigir passaports en 1915, i Nova Zelanda va fer lo propi en el mateix any, en el conseqüent aument de la càrrega de treball per al departament i la policia. En 1909 es varen expedir 1.108 passaports, pero es varen expedir 6.000 en els nou mesos compresos entre novembre de 1915 i agost de 1916. El número es va mantindre alt gràcies als viages realisats despuix de la guerra, en realisar-se més de 4.300 en 1921, i el número es va mantindre en eixe nivell fins a la Gran Depressió.[4]
Década de 1950: S'introduïx la ciutadania neozelandesa
La creació de la ciutadania neozelandesa actual va sorgir en l'aprovació de la Llei de nacionalitat britànica i ciutadania neozelandesa de 1948 (que va entrar en vigor l'1 de giner de 1949). En esta nova llei, la residència en Nova Zelanda ya no permetia als ciutadans britànics o de la Commonwealth l'obtenció d'un passaport neozelandés, per lo que varen tindre que solicitar en primer lloc la ciutadania neozelandesa, i després un passaport. En 1950, el número de passaports expedits va superar els dèu mil, el doble que els expedits en 1939.[5] Entre 1948 i 1977, els passaports neozelandesos duyen les paraules "ciutadà neozelandés i súbdit britànic".[6]
A partir de l'1 de juliol de 1981, el govern de Malcolm Fraser va anunciar que els ciutadans de Nova Zelanda no podien viajar a Austràlia sense passaports, i aquells residents de Nova Zelanda que no eren ciutadans tenien que solicitar un visat. Esta mida es va fer per la gran cantitat de gent que viajava de Nova Zelanda a Austràlia, i açò va ser una manera d'aumentar els controls dels viages entre estos països.[7]
Década de 1990: Passaports de llectura mecànica
En 1992, el Departament d'Interior va començar a expedir passaports de llectura mecànica en Nova Zelanda, mentres que les embaixades neozelandeses en l'estranger varen continuar emetent passaports manuals. Des del 24 de febrer de 1992, els noms dels chiquets ya no figuren en els passaports dels seus pares. En febrer de 1997, l'Alta Comissió de Nova Zelanda en Londres va començar a expedir passaports de llectura mecànica.[8]
El francés va ser eliminat de la pàgina de senyes personals del passaport de Nova Zelanda en decembre del 2000, sent reemplaçat pel maorí. Este canvi va ser promogut pel Departament d'Assunts Interns, que "senyala l'estatus del maorí com a idioma oficial de Nova Zelanda, per lo que es busca otorgar als neozelandesos que viagen a l'estranger un passaport que reflectixca en major precisió la seua identitat nacional".[9]
En el 2001, el Departament d'Interior es va fer càrrec de l'oficina de passaports de Londres, la qual pertanyia anteriorment al Ministeri d'Assunts Exteriors i Comerç.[10]
Década de 2000: Eliminació dels passaports sense llectura mecànica
En 2003, el 4% aproximadament de tots els posseïdors de passaports de Nova Zelanda encara posseïen una versió que no era de llectura mecànica.[11]
El 26 d'octubre de 2004, les missions diplomàtiques de Nova Zelanda varen deixar d'expedir passaports manuals i, eixe mateix dia, varen començar a expedir documents de viage d'emergència de curta duració, llegibles per màquina, destinat a aquells ciutadans neozelandesos que necessiten viajar en urgència.[12] [13]Una de les raons per a reduir el número de passaports que no eren de llectura mecànica en circulació va ser la busca de l'aument de la seguritat dels passaports de Nova Zelanda, mentres que una atra raó va ser que, a partir d'eixe dia, els neozelandesos que viajaren als Estats Units baix el Programa d'exenció de visats devien ingressar en un passaport de llectura mecànica, per a aixina poder seguir entrant en EEUU sense visat.[14]
A partir d'esta data, tots els ciutadans neozelandesos que soliciten un passaport en l'estranger deuran enviar la seua solicitut a l'Oficina de Passaports de Nova Zelanda, ya siga en Sídney o en Londres. Açò també va comportar que tots els passaports neozelandesos expedits eren de llectura mecànica. Els passaports neozelandesos no llegibles per màquina restants encara eren vàlits. Varen expirar a més tardar el 25 d'octubre de 2014, data en la que al voltant del 2% dels posseïdors de passaports de Nova Zelanda encara tenien una versió no llegible per màquina.[15]
2005: Passaports biométricos
El 4 de novembre de 2005, el Departament de l'Interior va començar a expedir passaports biométricos.[16]Per a cobrir els majors costs associats en la producció de passaports biométricos, el cost de la solicitut va aumentar de 71 dólars neozelandesos a 150 dólars neozelandesos per als adults i de 36 dólars neozelandesos a 80 dólars neozelandesos per als chiquets.[17]
Tots els passaports expedits entre el 24 d'abril de 2005 i el 29 de novembre de 2015, tant per a adults com per a chiquets, tenen una validea màxima de cinc anys com a resultat de la Llei d'Esmena de Passaports (2005). Els passaports expedits abans del 24 d'abril de 2005 varen seguir sent vàlits fins a la data de venciment indicada en la pàgina de senyes personals.
2009: Nou disseny del passaport
El 23 de novembre de 2009, el Departament de l'Interior va llançar una nova versió del passaport biométrico. Una de les raons per a introduir un nou disseny de passaport va ser garantisar que seguiria sent difícil la producció de passaports neozelandesos falsificats.[18] A diferència del passaport biométrico anterior, les fotografies de la pàgina de senyes personals ara estan gravades en làser en blanc i negre per a una major seguritat.[19]
2014: Validea restablida a 10 anys
El 29 de maig de 2014, el Comité d'Administració Governamental va recomanar al govern de Nova Zelanda el restabliment de la validea de dèu anys en els passaports destinats per a adults.[20] Es varen aprovar canvis en la llei en 2015 i des del 30 de novembre de 2015, els passaports de 10 anys estan novament disponibles per als neozelandesos de 16 anys o més. No obstant, els passaports per a chiquets menors de 16 anys seguixen sent vàlits per 5 anys.
2021: Disseny del passaport actualisat
El 3 de maig de 2021, el Departament de l'Interior va llançar una versió actualisada del passaport biométrico. Estos nous passaports contenen característiques de seguritat noves i millorades. Ademés, l'idioma maorí va aparéixer primer en la portada i en tota la llibreta de passaports. Pels efectes de la pandèmia de COVID-19 en els viages, es varen seguir emetent existències de la série anterior fins que es varen agotar.
Dret al passaport
Només els ciutadans de Nova Zelanda tenen dret a rebre passaports neozelandesos. No obstant, el Departament d'Assunts Interns dispon d'atres documents de viage per a refugiats o residents de Nova Zelanda que no poden obtindre passaports dels seus països d'orige pero necessiten viajar.
Referències
- ↑ Online Passport Renewal Service (ORS)
- ↑ «Revealed: The world's most powerful passports», The Telegraph. Consultat el 2016-12-27.
- ↑ Bassett, 1997, p. 57.
- ↑ Bassett, 1997, p. 75, 97.
- ↑ Bassett, 1997, p. 150.
- ↑ Walker. «New Zealand issues its own passports». teara. govt. nz.
- ↑ «News release by Mr I McPhee, Minister for Immigration and Ethnic Affairs on 24 April 1981.». Archivat des de l'original, el 2014-03-10. Consultat el 2022-11-21.
- ↑ «Department of Internal Affairs Annual Report 1996-1997». Consultat el 2022-11-21.
- ↑ «Department of Internal Affairs Annual Report 2000-2001». Consultat el 2022-11-21.
- ↑ «Department of Internal Affairs Annual Report 1999-2000». Consultat el 2022-11-21.
- ↑ «US offers more clave for new passport rules» (2003-09-09).
- ↑ Trade. «Embassies». New Zealand Ministry of Foreign Affairs and Trade.
- ↑ «Evidence of Identity Standard». Archivat des de l'original, el 2012-04-02. Consultat el 2011-10-11.
- ↑ «Machine-readable passports | New Zealand documents | New Zealanders overseas | Canada | NZEmbassy. com». Archivat des de l'original, el 2011-08-22. Consultat el 2011-10-11.
- ↑ «Archived copy». Archivat des de l'original, el 2012-04-02. Consultat el 2011-10-11.
- ↑ «Error 404». www. tvnz. co. nz. Consultat el 2022-11-21.
- ↑ above (2005-11-03). «Microchips in passports double price».
- ↑ «New style ePassport released today | Scoop News». www. scoop. co. nz.
- ↑ «World». 1 NEWS.
- ↑ «Petition 2011/97 of Kyle Lockwood – New Zealand Parliament». www. parliament. nz.
- Bassett, Michael (1997). The Mother of All Departments: The history of the Department of Internal Affairs, Auckland: Auckland University Press. ISBN 1-86940-175-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pasaporte neozelandés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.