Pasiphila punicea
.jpg){kind=link}
Pasiphila punicea és una arna pertanyent a la família Geometridae,[1] descrita per primera volta per Alfred Philpott en 1923. És endèmica de Nova Zelanda i s'ha observat en les Illes Nort i Sur. Habita boscs i xares natives i té afinitat en les espècies de Veronica .
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita per primera volta en 1923 per Alfred Philpott i originalment cridada Chloroclystis punicea.[2] En 1928, George Hudson va ilustrar i va analisar esta espècie baix eixe nom en el seu llibre The butterfly and moths of New Zealand. Després en 1971, John S. Dugdale la va incloure en el gènero Pasiphila. El holotip macho, recolectat per Philpott en el sector Rowallan,[3] Fiordland, es conserva en la Colecció d'Artròpodes de Nova Zelanda.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]És una arna menuda, en una envergadura de Plantilla:Convertir.[5] La cap és vert en mescla de groc. Palpes són de color ocre. Les antenes i el cos són ocre, anulat en marró. El tórax i el abdomen són verts, en una densa mescla de escamas ocres i dorades.[4]
Hudson és de l'opinió que el mascle d'esta espècie és molt més verda en la seua coloració que la femella, pero abdós sexes es caracterisen per la prevalença d'una tonalitat rosada.
Ales
[editar | editar còdic]Les ales anteriors tenen la costa casi recta i l'àpiç abstuso, de color vert lluent irradiado en fuscous i esguitat de groc. Conta en vàries marques, una fascia basal indistinta curvada de color marró rojós, la primera fascia és ampla, irregular, curvada, de color marró rojós, dos o tres llínees ondulades curves indistintes precedixen a la primera i tota l'àrea sonrojada en rosa. La banda mija es veu travessada per vàries llínees fines i irregulars de color cendra, la vora posterior de la banda mija és curvat dos voltes cap a dins en la mitat superior,Plantilla:R després curvat irregularment cap a dins, àmpliament vorejat per una zona rosada posteriorment creuada per vàries llínees obscures que seguixen el contorn de la banda. La llínea subterminal és verda clara i serrada, en cilios verda grisáceo barrados de negre.
Les ales posteriors són blanques, teñir de rosa al voltant del terme i l'esquena, en numeroses llínees travesseres fuscous irregulars, les de la mitat basal alcancen solament la mitat de l'ala.Plantilla:R Conta en un punt obscur del disc abans de la mitat, una llínea negruzca interrompuda al voltant del terme, precedida per un to verdoso i cilios gris blanquecinos barrados de forma obscura color cendra. Les ales posteriors per davall conten en una taca negruzca prominent en una cadena mijana de taques negruzcas molt anguladas en la mitat.
Distribució
[editar | editar còdic]L'espècie té distribució endèmica de Nova Zelanda i es troba tant en les Illes del Nort com en les del Sur.[1]
Hàbitat
[editar | editar còdic]P. punicea habita en boscs i xares natives. S'ha registrat que els adults tenen una afiliació en Verónica.
L'espècie sol estar en vol en novembre i decembre. Els adults se senten atrets per la llum.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Pasiphila punicea (Philpott, 1923)». NZOR. Consultat el 2025-08-08.
- ↑ Philpott, Alfred (1924). [1] (en en).
- ↑ Scoble, Malcolm J. (2023-12-14). [2] (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-54202-0.
- ↑ 4,0 4,1 Zealand, Royal Society of New (1928). [3] (en en).
- ↑ Institute, New Zealand (1923). [4] (en en), J. Hughes, Printer.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pasiphila punicea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.