Pascual Pérez Rodríguez (Valéncia, 16 de febrer de 1804-Valéncia, 30 de giner de 1868) va ser un escritor, periodiste i fotógraf espanyol.

Biografia

Fill de Vicente Pérez, relator de l'Audiència territorial i de Mariana Rodríguez, batejat en el nom de Manuel Julián, nom que va canviar pel de Pascual en professar com a religiós.[1] Despuix de la mort del seu pare, va conseguir una beca per a estudiar en el Seminari de les Escoles Pías. En fallir la seua mare, poc temps despuix, va quedar, junt en els seus germans, al recapte dels seus yayos materns. Va concloure els seus estudis de llatí en el Seminari i els de Filosofia en l'Universitat de la seua ciutat natal. Encorajat pels seus mestres va entrar en el noviciado en tretze anys, professant als setze. Tres anys despuix, va ser nomenat director dels alumnes interns i professor d'humanitats en el colege de Sant Tomás d'Aquino de les Escoles Pías de Saragossa. En 1827 es va establir en Valéncia, també com a professor d'humanitats, en el Colege de les Escoles Pías, a on va entaular fraternal amistat en el pare Juan Arolas. En 1835 va abandonar la vida religiosa, en estar afligit per una dolència espasmódica, i posteriorment va solicitar i va obtindre la secularisació en 1851. Un atac d'apoplejía li va dur a la tomba quan habitava en el carrer de la Mar número 96, el 30 de giner de 1868.[2]

Fundador, junt a Juan Arolas i Pedro Sabater, del periòdic Diari Mercantil de Valéncia, el primer número del qual va eixir a la venda el 19 de novembre de 1834, i de la direcció del qual es va ocupar fins a 1844. En 1840, en colaboració també en Arolas, va publicar La Psiquis, periòdic del bell sexe, en ilustracions de Luis Téllez-Girón, revista dedicada a la dòna, que va complir trenta semanes, tancant el 25 de setembre de 1840. Va colaborar en diversos periòdics i revistes valencianes com El Castellà, El Cid, El Mole, El Suec, El Tabalet, El Edetano, Les Belles arts, El Micalet, El Museu Lliterari i El Museu Universal de Madrit. Va escriure autos sacramentals en valencià com: El diable pres (1855), La loca de Morella (1863) i La venda improvisada (1867), que es varen representar públicament.[1]

Dominava el francés, l'anglés, l'italià i el portugués; per això va poder traduir tres toms de Els viages d'Alí-Bey-el Abbássi[3] (1836), la Vida de la Verge de l'abat Orsini (1841), i va començar la traducció de la Bíblia de Royaumont, que a la seua mort va ser acabada per Vicente Boix.[1]

Com a escritor es va especialisar en el gènero de la novela gòtica, de les que va escriure tres: La torre gòtica o L'espectre de Limberg (1831), L'home invisible o Les ruïnes de Munsterhall (1833) i L'urna sanguinosa o El panteón de Scianella (1834), considerada l'obra mestra del gènero en Espanya; hi ha edició moderna per Miriam López Sants (2010). Lo més destacable de la seua activitat fotogràfica és que va ser un pioner i dels primers introductores del daguerrotipo en Espanya. Aixina en 1849 va estar valorant la conveniència de treballar en el calotipo, ya que permetia la realisació de còpies múltiples i en 1851 publica el Àlbum del Cabañal que estava ilustrat en calotipos, per lo que va anar un dels primers fotógrafs espanyols en comercialisar-ho.[4] Ademés una fotografia seua va ser la primera en aparéixer en la prensa escrita espanyola, es tractava d'un daguerrotipo publicat en 1852 en El Diari mercantil de Valéncia.[5]

Obres[1]

  • La torre gòtica o L'espectre de Limberg, imprenta de López i Cía, 1831.
  • L'home invisible o Les ruïnes de Munsterhall, imprenta de Cabrerizo, 1833.
  • L'Amnistia Cristiana, o el solitari del Pirineu, 1833
  • L'urna sanguinosa o El panteón de Scianella, imprenta de Cabrerizo, 1834.[6]
  • Amor i Gloria, 1834
  • Ellibre d'or del poble o Catecisme de la llibertat, 1840
  • Elements de geografia moderna, 1841
  • Compendio de Gramàtica, 1841
  • El Nou Catón, 1841
  • Tractat d'Urbanitat, 1841
  • Compendio de l'història d'Espanya, 1842
  • Obres en prosa i vers / de Pascual Pérez i Rodríguez, Imprenta dels Dos Regnes, 1870

Bibliografia

  • Huguet Chanzá (1990). Benito Monfort i Pascual Pérez Rodríguez, dos valencians pioners de la fotografia, Valéncia: Societat Valenciana d'Història de la Fotografia.
  • López Mondéjar (1999). Història de la fotografia en Espanya, Barcelona, pp. 33-34, 47 i 80. ISBN 8477826609.
  • Navas Ruiz,Ricardo, El Romanticisme espanyol. Madrit: Càtedra, 1982 (3.ª ed.).
  • VV. AA.,Gran enciclopèdia de la Comunitat Valenciana, Valéncia, Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-49-0

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada HSOU
  2. ↑ Archiu Històric Municipal Valencià: Difunts 1868 nº 380
  3. ↑ Pseudónimo de Dumenge Badia i Leblich
  4. ↑ http://www. levante-emv. com/valéncia/2009/12/08/recuperades-primeras--fotos-papel-valéncia/658797. html
  5. ↑ http://www. levante-emv. com/valéncia/2009/12/08/obra-fotografica-pascual-perez-rodriguez-reunida-coleccion-privada-br/658798. html
  6. ↑ http://www. abc. es/20100707/cultura-libros/gotico-201007061619. html

Enllaços externs

Commons