Pare Etern
.jpg)
El Pare Etern[1] va ser un galeón de la marina portuguesa en el sigle XVII. Va tindre la reputació de ser el barco més gran la seua época,[2] encara que en realitat era del mateix tamany que el galeón espanyol La Salvadora, i abdós eren a la seua volta més menuts que el suec Kronan i el Soleil Royal francés.[3]
Història
[editar | editar còdic]Va ser construït en Rio de Janeiro pel governador Salvador de Sá per al transport segur de sucre i atres bens de la Companhia Geral do Comércio.[4] Més tarde ho va comprar la corona portuguesa.[5] Va aplegar a Lisboa en el seu viage inaugural el 29 d'octubre de 1665.[6] La seua carrera va ser curta, afonant-se en l'Índic alguns anys despuix.
El nom de l'aeroport internacional de Rio de Janeiro, Aeroport Internacional de Galeão, fa referència a la plaja de Galeão beach, que a la seua volta fa referència a este buc.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ruy Castro (2008). Rio de Janeiro: A City on Fire, Bloomsbury Publishing USA, pp. 38–. ISBN 978-1-59691-985-3.
- ↑ «Novas do mez de março do anno de 1665». Lisboa: Mercurio portuguez. «& do Brasil virà tambem o galeão chamado Pare Etern que es faç no Rio de Janeiro, & he o mais famós baxel de guerra que vos mars jámais virão»
- ↑ Alencastro, Luiz Felipe de (2000). O tracte dos viventes: Formação do Brasil no Atlântico Sul séculos XVI i XVII, 1st edició (en pt), Companhia dones Lletres, p. 196. ISBN 85-359-0008-X.
- ↑ (2012) 1565: Enquanto o Brasil nascia: A aventura de portuguesos, francesos, índios i negres na fundação do país, 1st edició (en pt), Nova Fronteira, pp. 240–241. ISBN 978-85-2093114-1.
- ↑ Alencastro, Luiz Felipe de (2000). O tracte dos viventes: Formação do Brasil no Atlântico Sul séculos XVI i XVII, 1st edició (en Portuguese), Companhia dones Lletres, p. 235. ISBN 85-359-0008-X.
- ↑ «Novas do mez d'outubro do anno de 1665» (en pt). Lisboa: Mercurio portuguez. Consultat el 2015-01-13. «Em vinte deste começou a entrar no porte de Lisboa a Frega do Brasil, trouxe quarenta nauios de càrrega [...] Veio nesta Frega aquelle famós Galeaõ que Saluador Correja de Sá & Benauides, sendo Gouernador do Rio de Janeiro fabricou naquelle porte; o maior nauio que ha hoje, nê se sap que houuesse nos mars»
- ↑ (2008) A História do Rio de Janeiro, 2nd edició (en pt), Gryphus, p. 54. ISBN 978-85-60610-09-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Padre Eterno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.