Parc natural regional Santurbán Mutiscua-Pamplona
El parc natural Regional Santurbán Mutiscua-Pamplona és un àrea natural protegit de Colòmbia, que es localisa en la part alta de la conca del Riu Zulia en el Páramo de Santurbán.
Context de l'àrea
[editar | editar còdic]El parc natural Regional Santurbán Mutiscua-Pamplona es troba en l'unitat biogeográfica de Santurbán, territori en el que els Departaments de Santander i Nort de Santander compartixen prop de 200.000 has de páramo i boscs alt andinos.
El Parc va ser declarat el 28 de decembre de 2015 baix la categoria d'un parc natural Regional.[1] Els seus 9.389 hectàrees comprenen un ranc altitudinal entre els 2.102 i els 4.135 m s. n. m. cobrint les formacions vegetals conegudes com a bosc andino, altoandino i páramo en part del nuc de Santurbán. Políticament es troba en el departament de Nort de Santander, compartit entre els municipis de Mutiscua i Pamplona , comprén parts de les vereda L'Argent, Sant Isidrio, Ospina, Sucre i Tapagua i Valegra en el municipi de Mutiscua i Caima, Alizal, Iscaligua, Penyes i Chinchipa en el municipi de Pamplona.
Dels 151 predios del Parc 8 són de propietat públic (Alcaldia, Governació, Corponor), els que comprenen el 9,4% de l'àrea (886 has), 143 Predios són de propietat privada, de les quals 72 es troben totalment dins del Parc i 70 parcialment.[2]
L'àrea és un lloc estratègic com a reserva natural i zona de recarrega i regulació d'aigua, produint un cabal estimat de 4.1m³ cada segon, clau per al desenroll local (trucha, agricultura) i regional, representat en la central termoelèctrica Tasajero, l'aqüeducte de Cúcuta, el cultiu de prop de 16 mil hectàrees de café, el districte de rec del Zulia, i per al proyecte de l'embassament multipropósito del Cínera. Ademés, el Parc Regional posseïx una alta riquea en flora, fauna i microbiota i oferix paisages andinos potencials per al turisme.
Descripció de l'àrea
[editar | editar còdic]Aspectes biofísics
[editar | editar còdic]L'àrea presenta una cobertura predominant de vegetació de páramo (herbar dens) en un 72%, seguit del bosc natural dens en el 14 % i arbustos i xares en un 12% de l'àrea. En menor proporció (1%) es troben mosaics de pastures i espais naturals. En síntesis el 98% de l'àrea presenta cobertura d'orige natural i el 2% correspon a cobertura d'orige cultural, la qual cosa evidencia un molt bon nivell de conservació.
Flora
[editar | editar còdic]En cada u dels ecosistemes la cobertura té les seues pròpies característiques; en el bosc altoandino canvia segons la localisació.[3] L'existent en Sant Isidro, Sucre i atres llocs de Mutiscua, té menys espècies i són de major altura, i s'han seleccionat entre elles, dominant El Loto (Ocotea calophylla), Encenillo (Weinmannia tomentosa), Melastomataceas dels Gèneros Miconia, Axitzaea, vàries Myrtaceae, Chusques (Chusquea spp) i Gaita (Ripidocladum geminatum). Han desaparegut vàries del subpáramo que són pioneres de ràpit creiximent quedant establides sola aquelles pròpies d'un bosc madur.
El bosc Altoandino trobat en Chinchipa, Carrizal i Penyes en Pamplona està compost de Loto (Ocotea calophylla), Encenillo de full gran (Weinmania sorbifolia) i gran presència de Clusia multiflora. Els dos transectos fets, per a este tipo de bosc, mostren un canvi en l'estructura i composició florística del mateix; ací hi ha major número d'espècies; encara es troben algunes pioneres de ràpit creiximent, major número d'arbres per àrea, domina el Weinmannia i Clusia, o siga Encenillales i Gacales.
La cobertura del subpáramo és molt semblada en els dos transectos fets i atres llocs observats, el número d'espècies és major que per al bosc altoandino, existix una mescla de vegetació d'páramo i espècies del bosc altoandino. Hi ha molts individus per espècie, són de porte baix i poc diàmetro; la presència d'espècies d'páramo es llimiten fins a cert moment que el dosel es tanque i hi haja selecció natural entre elles, desapareixen aquelles de l'páramo pròpiament dit i les de ràpit creiximent i pioneres dels subpáramos.
L'páramo pròpiament dit canvia d'espècies d'un lloc a un atre, quan es fa la comparació de cobertura entre els inventaris, cinc realisats, es veu que la semblança és mínima, en una escala de semblança d'1 aquells totalment diferents en la seua composició, 10 iguals o exactament igual, les màxima parecencia trobada va ser 4 o siga mijanament semblats. Pero a mida que puguen créixer les espècies, disminuint les llimitacions causades pel laboreo del llaurador, la presència de ganado i condicions climàtiques creixen més i la semblança és major.
Fauna
[editar | editar còdic]Respecte a les aus, la composició avifaunística va consistir en 226 registres corresponents a 32 espècies d'aus classificades en 16 famílies taxonómicas i a 6 Órdens, les quals en la seua majoria varen ser avistar en els recorreguts,. Alguns registres varen correspondre a captures en ret, registres de tres espècies identificades per vores i dos espècies per entrevistes en els natius Vultur gryphus (còndor andino) una espècie carroñera casi amenaçada que habita el sub páramo i l'páramo andinos i Gallinago nobilis el qual a diferència de V. gryphus es va poder observar en camp.
L'espècie més abundant en la totalitat del mostreig va ser la tangara escarlata Anisognathus igniventris que es va avistar forrajeando en el dosel i conformant en majoria bandadas mixtes junt en Mecocerculus leucophrys, Myioborus ornatus i Buthraupis montana. Atres espècies abundants varen ser Turdus fuscater, Troglodytes aedon, Orochelidon murina, Phrygilus unicolor, Chalcostigma heteropogon, Mecocerculus leucophrys i Tangara vassorii, totes espècies comunes de zones altes
En Mamífers, Amfibis i Reptilesm, es varen trobar 18 espècies, Leopardus tigrinus (Tigrillo), Leopardus pardalis (Tigrillo), Mazama Rufina (Venado locho), Osornophryne percrassa (Sapo d'páramo), es troben en la categoria VU (Vulnerables) de la UICN. Dasypus novemcinctus (Armadillo de nou bandes) es troba en la categoria EN (en perill). En CR (estat crític) està el venado coliblanco (Odoqueylus virginianus). Els demés, com són: Puma concolor (León de montanya), Silvilagus brasiliensis (Conill selvat), Agouti taczanowskii (tel d'páramo), Nasua nasua (Guache), Conepatus semistriatus (Mapuro), Didelphys marsupialis (Fara o Chucha), Dendropsophus labialis (Granota andina) estan fòra de peligor (LC), els restants o siga: Cnemidophorus lemniscatus (Lagartico lobito), Estenocercus sp (Fardacho d'páramo), Mastigodryas bifossatus ( serp caçadora), Hyla sp (Granota) no tenen senyes.
Clima
[editar | editar còdic]Sobre el clima, típic de l'páramo, es caracterisa per ser fret a extremadament fret, temperatures mínimes per baix de 0 °C i màximes que superen els 35 °C. En temperatura promig, en les zones altes del parc natural Regional la temperatura fluctua entre 6-7 °C mentres que les zones baixes poden tindre una temperatura promedia més alta de fins a 15 °C.
L'àrea presenta un ranc de precipitació anual entre 1.100 fins a 1.600 mm, sent major en les lomas ubicades en el noroest de l'àrea i una menor precipitació en el surest de la mateixa. Tenint en conte que la precipitació és alta es deduïx que l'aporte de cabal és significatiu a la conca del Riu Zulia. A esta precipitació en forma de pluja s'agrega una constant precipitació horisontal en la part alta de la zona proposta, la qual no és medida per les estacions pluviométricos del IDEAM, pero que està descrita en vàries publicacions científiques sobre l'ecosistema de l'páramo.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2015) Acorde 014 del 28 de decembre de 2015 pel qual es declara el parc natural Regional Santurbán Mutiscua-Pamplona (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
- ↑ (2015) Proposta de declaratoria del parc natural Regional Santurbán Mutiscua-Pamplona, Nort de Santander: Documente Síntesis (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
- ↑ (2015) Estudie de Flora, Fauna i Ictiologia en l'Àrea Proposta Parc Natural Regional Santurbán Mutiscua- siges –Pamplona (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental i Fundació Bavaria.
- ↑ Díaz-Granados, M., Suárez, T., & Navarrete, J. (2005). Páramo: Hidrosistemas Sensibles (en espanyol), Bogotà: Scielo: Revista d'Ingenieria.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural regional Santurbán Mutiscua-Pamplona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.