Parc natural regional Santurbán-Arboledas
El parc natural Regional Santurbán - Arboledas és un àrea natural protegit de Colòmbia, que es localisa en la part alta de la conca del Riu Zulia en el Páramo de Santurbán.
Context de l'àrea
[editar | editar còdic]El parc natural Regional Santurbán - Arboledas es troba en l'unitat biogeográfica de Santurbán, territori en el que els Departaments de Santander i Nort de Santander compartixen prop de 200.000 has de páramo i boscs alt andinos.
El Parc va ser declarat el 28 de decembre de 2015 baix la categoria d'un parc natural Regional.[1] Els seus 21.840 has comprenen un ranc altitudinal entre els 1.456 i els 3.967 m s. n. m. cobrint les formacions vegetals conegudes com a bosc andino, altoandino i páramo en part del nuc de Santurbán. Políticament es troba en l'occident del departament de Nort de Santander, municipi d'Arboledas, en les vereda Chicaguá Alt, Chicaguá Baix, Helechal Alt, Helechal Baix, Sant Onofre, Sant Joaquín, Playoncito, Quebrada Gran, Peñitas, Guzaman, Mohán i Sant Dumenge. El Parc comprén en la seua totalitat 119 predios, en la seua majoria completament (84) i alguns parcialment (35) dins de la declaratoria.[2] 7 d'estos predios o 1288 has actualment són de propietat pública.
El parc natural Regional Santurbán - Arboeldas és un lloc estratègic com a reserva natural i zona de recarrega i regulació d'aigua, produint un cabal estimat de 8 m³ cada segon, clau per al desenroll local (agricultura, turisme) i regional, representat en la central termoelèctrica Tasajero, l'aqüeducte de Cúcuta, el cultiu de prop de 16 mil hectàrees de café, el districte de rec del Zulia, i per al proyecte de l'embassament multipropósito del Cínera. Ademés, el Parc Regional posseïx una alta riquea en flora, fauna i microbiota i oferix paisages andinos potencials per al turisme. En la vereda vereda Quebrada Gran, a 3600 metros sobre el nivell de la mar, existixen vàries belles i exuberantes estanys, dins de les quals es destaca l'Estany Brau com l'espill d'aigua més gran de l'Unitat Biogeográfica de Santurbán (40ha) a les que s'accedix solament a peu, en una jornada de vàries hores des de la capçalera municipal.
Descripció de l'àrea
[editar | editar còdic]Aspectes biofísics
[editar | editar còdic]I l'àrea existix una cobertura predominant de bosc dens alt de terra ferma (68,2%) i grans extensions d'herbar dens corresponent a l'ecosistema d'páramo (17,5%). Les àrees en alta intervenció solament comprenen el 3,7% de l'àrea i consistixen de pastures netes, pastures enmalezados i solsides. En síntesis el 96% de l'àrea presenta cobertura d'orige natural i el 4% correspon a cobertura d'orige cultural, la qual cosa evidencia un molt bon nivell de conservació.
Flora i fauna
[editar | editar còdic]Sobre flora i fauna present en l'àrea, segons l'Esquema d'Ordenament Territorial del municipi d'Arboledas[3] respecte a les aus, per a la regió de l'estudi han segut registrades un total de 201 espècies d'aus, pertanyents a 31 famílies i 144 gèneros; sobre mamífers es troben elements com el rabosot (Cerdocyon thous), la comadreja (Mustela frenata) i el puma (Puma concolor). Concorde a l'estudi realisat per López, H (2008),[4] en el àrea d'páramo es diferencien sis tipos de comunitats vegetals: frailejonales, pajonales – frailejonales, praderies, xares, rosetales, i chuscales. Els frailejonales es caracterisen pel domini de Espeletia conglomerata. En ells es varen trobar 22 espècies entre plantes vasculars i falagueres, i les famílies en major número d'espècies i gèneros són Asteraceae i Poaceae.
En relació en els boscs andinos, dit estudi descriu un bosc freqüentment nuvolats i profusamente epifitados per orquídees, bromelias, verdets, líquenes, i diferents espècies de plantes herbáceas, en predomini de micrófilas, i en molt bon estat de conservació, la presència de la qual es veu favorida per la topografia escarpada del terreny. No obstant, per ser una zona de fortes pendents i de sols poc compactes, es tendixen a presentar solsides freqüents que arrasen en la vegetació, de tal manera que alguns sectors existixen boscs secundaris producte de la regeneració natural.
En els boscs d'esta zona es varen trobar 22 famílies distribuïdes en 40 espècies i 266 individus de plantes vasculars i falagueres arborescentes, en un Diàmetro a l'Altura del Pit (DAP) igual o superior a 2,5 cm. Les famílies en major número d'espècies varen ser: Melastomataceae i Lauraceae, i les que varen presentar el major número d'individus Piperaceae, Lauraceae i Cyatheaceae. El sol presenta bona cobertura en els estrats subordinats (rasante i herbáceo) en dominancia d'espècies de les famílies Rubiaceae, i Arecaceae.
En l'estudi, es destaca la presència en la zona de dos espècies d'amfibis catalogades per l'UICN baix risc d'amenaça a nivell global com són Eleutherodactylus douglasi i Hyloscirtus platydactylus, abdós baix la categoria de Vulnerable. Esta categoria se'ls ha assignat considerant el seu reduït ranc de distribució com a la destrucció i fragmentació del seu hàbitat.
A nivell de mamífers la major part de les espècies registrades es caracterisen pels seus hàbits generalistes i gran capacitat d'adaptació a diferents ambients, raó principal per la qual exhibixen poblacions numeroses i rancs de distribució amplis en les zones montanas de la cordillera Oriental i el nort dels Vages. Entre els mamífers registrats, no hi ha famílies i/o gèneros endèmics de la regió d'estudi. No obstant este aspecte pot modificar-se en la mida que s'intensifiquen els inventaris i es disponga d'una informació més completa sobre els rosegadors i menuts mamífers de la regió. Es varen registrar tres espècies catalogades baix algun risc d'amenaça d'extinció a nivell local i/o global: Lontra longicaudis, Tremarctos ornatus i Dinomys branickii.
Clima
[editar | editar còdic]Sobre el clima, típic de l'páramo (la zona alta de la declaratoria), es caracterisa per ser fret a extremadament fret, temperatures mínimes per baix de 0 °C i màximes que superen els 35 °C. La temperatura mija en les zones altes d'àrea fluctua entre 5 i 12 °C mentres que les zones baixes poden tindre una temperatura promig més alta de fins a 19 °C. L'àrea de declaratoria té un ranc de precipitació anual de 1300 fins a 2500mm, sent major en les zones ubicades en el noreste i una menor precipitació en el suroest de la mateixa. Tenint en conte els rancs de precipitació i la gran extensió, es deduïx que l'aporte cabal és significatiu a les conques del Riu Zulia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2015) Acorde 015 del 28 de decembre de 2015 pel qual es declara el parc natural Regional Santurbán - Arboledas (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
- ↑ (2015) Proposta de declaratoria del parc natural Regional Santurbán - Arboledas, Nort de Santander: Documente Síntesis (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
- ↑ (2003) Acorde 011 del 31 de maig 2003. Esquema d'Ordenament Territorial 2003 - 2011 Municipi de Arboledas, Nort de Santander (en espanyol), Arboledas: Consell Municipal Arboledas.
- ↑ López, H. (2008). Caracterisació Biofísica i Socioeconòmica de la Subregión Complex Lagunar de l'Páramo de Santurbán (en espanyol), Cúcuta: Corporació Autònoma Regional de la Frontera Nort-oriental.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural regional Santurbán-Arboledas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.