Parc Hídric La Quebradora
El Parc Hídric La Quebradora és un proyecte d'acupuntura urbana localisat en l'alcaldia Iztapalapa, Ciutat de Mèxic. Les seues funcions principals són mitigar inundacions, infiltrar l'aigua al aqüífer i captar l'aigua pluvial.[1]
El proyecte respon a la problemàtica hídrica i social de la demarcació de Iztapalapa. Actualment se li coneix com Utopia Atzintli i forma part del programa social establit pel govern local de l'alcaldia de Iztapalapa entre 2018 i 2024.[2]
Orige
[editar | editar còdic]El proyecte respon als dos principals problemes d'aigua de la Ciutat de Mèxic, el primer és la falta d'aigua, ya que la Ciutat de Mèxic solament pot abastir el 71% del seu consum i el restant ho té que extraure del rio Lerma i el Cutzamala, i el segon és l'excés d'aigua, causat per la seua mala gestió en el sistema de drenage.[3]
La Ciutat de Mèxic originalment era una conca endorreica que almagasenava més de 1100 km2 d'aigua i es va ser transformant fins a convertir-se en una completa zona urbana a on l'aigua ya ocupa menys de 50 km2.[4]Açò ha generat problemes com: la falta d'aigua potable, inundacions, afonaments diferencials i una reduïda recarrega de l'aqüífer.[4]
El proyecte Parc Hídric La Quebradora es va desenrollar en l'alcaldia Iztapalapa, que és l'alcaldia en mayoir inequïtat d'accés a l'aigua, ademés de ser la més poblada de la Ciutat de Mèxic[5]en un total d'1,835 millons de persones,[6] té els majors números de segregació i un alt número de vivenda informal en molt pocs espais públics.
Es va desenrollar en lo que abans era un predio abandonat, localisat en el creuament de l'avinguda Ermita Iztapalapa i l'avinguda De les Mines, per les afectació per inundacions en la zona provinents de l'aigua pluvial de la Serra de Santa Catarina.[7]El proyecte va ser dissenyat per a captar l'aigua, previndre inundacions, i al mateix temps, ajudar com a espai públic que beneficie en el teixit social.
Construcció
[editar | editar còdic]
Es va desenrollar la proposta entre 2013 i 2017 per part de l'UNAM. La seua construcció va iniciar en l'any 2017, es pausó en 2018 per les eleccions presidencials i es va reiniciar en 2019.[8] L'obra es va concloure en 2020, pero per causa de la pandèmia de COVID 19 es va retardar la seua obertura, i es va inaugurar fins a 2021 per l'alcaldesa Clara Brugada en el nou nom de Utopia Hídrica Atzintli.
El proyecte va estar baix la direcció del Institut d'Investigacions Socials (IIS) de la UNAM, a càrrec de Manuel Perló Cohen, de l'Institut d'Investigacions Socials, i Loreta Castre Rec, de la Facultat d'Arquitectura, en una inversió de 250 millons de pesos.[9]
L'espai conta en una alberca semiolímpica; un fòrum a l'aire lliure techado; una pista de skatepark; una casa de l'adult major, una casa d'assistència a dònes, una casa de rehabilitació; una casa de la transformació, la funció de la qual és atendre les adiccions, dos multicanchas, una pista d'atletisme, una zona de jocs infantils, 10 espais per a tallers de belles arts i una llibreria del Fondo de Cultura Econòmica.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Perló, M. & Regueta, L. «PARQUE HÍDRICO LA QUEBRADORA PROPUESTA GENERAL». Consultat el 2024-11-19.
- ↑ 2,0 2,1 «a-el-rescat-del-parc-hidrico-la-quebradora/ Inaugura Clara Brugada l'Utopia Hídrica Atzintli per al rescat del parc hídric la quebradora» (en és). Revista Zócalo. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «URGENTE PREVENIR CONFLICTOS POR ESCASEZ DE AGUA: MANUEL PERLÓ - UNAM Global» (en és). Consultat el 2024-11-19.
- ↑ 4,0 4,1 «Parc Hídric La Quebradora» (en és). Arquine. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ Revista mexicana de ciències agrícoles.7(6)
- 1467–1475.ISSN 2007-0934.Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «Iztapalapa: Economia, ocupació, equitat, calitat de vida, educació, salut i seguritat pública» (en és). Data Mèxic. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «a-millorar-la-gestion-del-aigua Parc Hídric La Quebradora en Mèxic: dissenyant espais públics per a millorar la gestió de l'aigua» (en és-mx). ArchDaily Mèxic. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «Parc Hídric la Quebradora / Taller Capital + UNAM + Manuel Perló» (en és-mx). ArchDaily Mèxic. Consultat el 2024-11-19.
- ↑ «la capital/ Parc hídric La Quebradora, una realitat que beneficiarà a de la capital | Fundació UNAM» (en és). Consultat el 2024-11-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Hídrico La Quebradora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.