Paradoxa antàrtica
La paradoxa antàrtica en ecologia és una expressió que descriu el fenomen pel qual en grans zones del oceà Antàrtic el fitoplàncton no creix molt be, a pesar de l'abundància de nutrients per al seu òptim creiximent.
Entre les raons que s'aduïxen està l'escassa disponibilitat de llum per la massa de gèl que hi ha damunt. Al mateix temps, hi ha una gran cantitat d'organismes pluricelulares (copépodos, krill, ballenes), per l'enorme biomassa de fitoplàncton (predominantment diatomeas) que es desenrolla dins del gèl, especialment en la part inferior; açò queda a disposició de la comunitat de zooplancton herbívor durant el periodo estival, a mida que el gèl es derrite.
Producció primària
La producció primària és el procés pel que els autótrofos utilisen la llum per a convertir el carbono del diòxit de carbono acuoso en sucre per al creiximent celular[1] La llum proporciona l'energia per al procés fotosintético i els nutrients s'incorporen a la matèria orgànica. Per a que es produïxca la fotosíntesis, els macronutrientes com el nitrat i el fosfat deuen estar disponibles en proporcions suficients i en formes biodisponibles per a la seua utilisació biològica. La relació molecular de 106(Carbono):16(Nitrogen):1(Fòsfor) va ser deduïda per Redfield, Ketcham i Richards (RKR) i es coneix com la Relació de Redfield. La fotosíntesis (cap a avant) i la respiració (cap a arrere) es representen per mig de l'equació:

La fotosíntesis pot vore's llimitada per deficiències de certs macronutrientes. No obstant, en el Pacífic Nort, el Pacífic Equatorial i l'Oceà Antàrtic els macronutrientes es troben en proporcions, cantitats i formes biodisponibles suficients per a soportar majors nivells de producció primària que els trobats. La disponibilitat de macronutrientes en les regions HNLC junt en les baixes existències de fitoplàncton sugerix que algun atre procés biogeoquímic llimita el creiximent del fitoplàncton.[3]
Ya que la producció primària i la biomassa del fitoplàncton no poden medir-se actualment en conques oceàniques sanceres, els científics utilisen la clorofila α com a indicador de la producció primària. Les modernes observacions per satèlit monitorizan i rastregen les abundància globals de clorofila α en l'oceà a través de la teledetección. Unes concentracions de clorofila més elevades solen indicar zones de major producció primària i, a l'inversa, uns nivells de clorofila més baixos indiquen una baixa producció primària. Esta coincidència de baixa clorofila i alta disponibilitat de macronutrientes és la raó per la que estes regions es consideren "d'alta nutrició i baixa clorofila".
Ademés dels macronutrientes necessaris per a la síntesis de matèria orgànica, el fitoplàncton necessita micronutrientes com els metals en traça per a les seues funcions celulars.[1] La disponibilitat de micronutrientes pot llimitar la producció primària perque els metals traça són a voltes nutrients limitantes. S'ha determinat que el ferro és un micronutriente limitante primari en les províncies de HNLC. Estudis recents han indicat que el zinc i el cobalt poden ser micronutrientes secundaris i/o co-limitantes.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Wheeler, Patricia (2012). Biological oceanography, 2nd ed edició, John Wiley & Sons. OCLC 768606918. ISBN 978-1-4443-3301-5. Consultat el 2022-11-21.
- ↑ Morgan, James J. (1996). Aquatic chemistry : chemical equilibria and rates in natural waters, 3rd ed edició, Wiley. OCLC 45730222. ISBN 0-585-30554-4. Consultat el 2022-11-21.
- ↑ Wheeler, Patricia (2012). Biological oceanography, 2nd ed edició, John Wiley & Sons. OCLC 768606918. ISBN 978-1-4443-3301-5. Consultat el 2022-11-21.
- ↑ Franck, VM; Bruland, KW; Hutchins, DA; Brzezinski, MA(2003).«Iron and zinc effects on silicic acid and nitrate uptake kinetics in three high-nutrient, low-chlorophyll (HNLC) regions».Marine Ecology Progress Series.252: 15–33.ISSN 0171-8630.doi:10.3354/meps252015.Consultat el 2022-11-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paradoja antártica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.