Papa gros, papa prim
Seguite sempre un papa grasso en sottile (Plantilla:Traducció lliteral)[1] o Un papa grasso, ne seguiva un magro (Plantilla:Traducció lliteral),[2] també expressat com «Un papa gros seguix a un prim»[3] i abreviat com a «Papa gros, papa prim»,[4] és un adagi en l'Iglésia catòlica que descriu una tendència percebuda de que els cónclaus tendixen a contrarrestar al papa precedent en un que té diferents émfasis ideològics.
Frase
[editar | editar còdic]L'adagi italià entorn als cónclaus papals descriu una tendència percebuda per les moradures electores a elegir un candidat que contrarreste al papa anterior, com si seguiren un moviment pendular.[1][5] En elegir un successor, les moradures solen centrar-se en els defectes percebuts del pontífex anterior i seleccionar a un candidat que els remedie.[6] A un papa «combatiu» pot succeir-li un més amigable, i a un «polític» un «sacerdot».[7][8] Es diu que este fenomen s'observa especialment en l'història despuix de papats particularment llarcs, quan l'Iglésia està llista per al canvi.[2][4]
Exactitut
[editar | editar còdic]El pontificat de Pío IX, que va estar marcat per una «desconfiança cap a la modernitat», va ser seguit per l'enfocament de León XIII en una «fe més activista», que a la seua volta va ser seguida per la lluita del papa Pío X contra el modernisme.[9] Al «auster» i «aristocràtic» Pío XII li va succeir el «gregario i aparentment poc sofisticat» Juan XXIII.[2] En l'història recent, el papa Francisco (2013-2025) va ser vist com un pontífex més d'esquerra despuix de Benedicto XVI, qui a la seua volta va ser vist com més de dreta que el seu predecessor, Juan Pablo II.[1]
No obstant, en un artícul per a Crux, John L. Allen Jr. va qüestionar l'exactitut de l'adagi, afirmant que Pío XI va continuar les polítiques del papa Benedicto XV, i lo mateix va ocórrer en Pablo VI i Juan XXIII.[10] El papat de Benedicto XVI també va ser vist per alguns com més de lo mateix, en lloc d'un canvi;[11] supostament, els bisbes d'esquerra havien assumit que el successor de Juan Pablo II seguiria un moviment pendular per a ser més lliberal, i es varen sorprendre per l'elecció de Benedicto XVI.[12]
La frase també s'ha utilisat per a descriure el mateix fenomen de péndola que ocorre entre els presidents de l'Universitat Harvard, en els científics Charles William Eliot i James Bryant Conant flanquejant a l'humaniste A. Lawrence Lowell,[13] i en els estils eixecutius presidencials nortamericans.[14] Christopher M. Bellitto també va senyalar que, si be la frase és metafòrica, en ocasions ha segut lliteralment certa: al corpulento papa Pío IX li va succeir el flac papa León XIII, i al «alegre i carnoso» papa Juan XXIII li va precedir el «demacrado» papa Pío XII i li va seguir el «prim» papa Pablo VI.[9][lower-alpha 1]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «[1]», Brussels Signal. Consultat el 2025-04-24.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rooney, Francis (2013). The Global Vatican: An Inside Look at the Catholic Church, World Politics, and the Extraordinary Relationship between the United States and the Holy See, Lanham: A Sheed & Ward Book / Rowman & Littlefield, p. 117. ISBN 978-1442223615.
- ↑ «[2]», The Washington Examiner. Consultat el 2025-04-24.
- ↑ 4,0 4,1 «[3]», 'The Washington Post'. Consultat el 2025-04-24.
- ↑ Washington Monthly.34(6)
- ↑ CLAVE.Consultat el 2025-04-24.
- ↑ Paris (1961). The Vatican against Europe (en francés, anglés), Londres: P. R. MacMillan Limited, p. 307.
- ↑ Greeley, Andrew M. (1979). The Making of the Popes 1978 : the Politics of Intrigue in the Vatican, Kansas City, Kansas: Andrews and McMeel, p. 57. ISBN 978-0-8362-3100-7.
- ↑ 9,0 9,1 Bellitto, Christopher M. (2008). 101 questions & answers on popes and the papacy, Paulist Press, pp. 119, 120. ISBN 978-0-8091-4516-4.
- ↑ «[4]», Crux. Consultat el 2025-04-24 (en en).
- ↑ Tomkins, Stephen (2005). A Short History of Christianity (Stephen Tomkins), Oxford: Lion Hudson plc, p. 246. ISBN 0745951449.
- ↑ Rose (2005). Benedict XVI : the man who was Ratzinger, Dallas: Spence Pub. Co., p. 6. ISBN 978-1-890626-63-1.
- ↑ Norton Smith (1986). The Harvard Century: The Making of a University to a Nation, Nova York: Simon and Schuster, p. 187. ISBN 978-0-671-46035-8.
- ↑ Gould, Lewis L. (2009). The Modern American Presidency (en en), University Press of Kansas, p. x. ISBN 978-0-7006-1683-1.
- ↑ «[5]». Consultat el 2025-04-24.
- ↑ «[6]». Consultat el 2025-04-24.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papa gordo, papa delgado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>