Papa chilota

Una selecció de les aproximadament 400 varietats de papes natives de Chiloé

El Archipèlec de Chiloé alberga una gran varietat de papes natives. Despuix de la regió del Titicaca de Perú i Bolívia, és el núcleu geogràfic a on es troben els més diferents tipos de papes. Evidència que va des de registres històrics, agricultors locals i anàlisis de ADN recolza fortament l'hipòtesis de que la subespecie de papa més cultivada en tot lo món, Solanum tuberosum tuberosum, és originària de l'archipèlec de Chiloé, i ha segut cultivada pels indígenes locals des d'abans de la conquista dels espanyols.

Descripció

Plat de papes blaus de Chiloé, possiblement de la varietat michuñe.

A diferència de les varietats de papes de Perú i Bolívia, les diferents varietats de papes chilotas estan adaptades a les condicions de dies llarcs que prevalen en la regió de major latitut del sur de Chile. Despuix de la desastrosa penúria europea de la papa en la década de 1840, les varietats originàries de l'archipèlec de Chiloé varen reemplaçar a les papes anteriors d'orige peruà en Europa.

Respecte a la història cultural de la papa, les papes de Chiloé són elements importants de la medicina popular chilota i característiques de la mitologia chilota. L'historiador Renato Cárdenas i la botànica Carolina Villagrán varen contar al voltant de "300 noms que es donaven a la papa cultivada en Chiloé en diferents époques". Les varietats locals inclouen Bruixa morada, Camota, Chochoca, Clavela plana, Güencha, Pachacoña, Caballera, Cabra, Michuñe Blava, Michuñe negra, Michuñe roja, Huicaña i Viscocha. Les papes chilotas posseïxen variades formes, colors i textures, algunes en clafoll de colors púrpura, blava , roig, groc o bicolor, en polpa azulada, violeta o groga, i en singulars formes curves o allargades.

Algunes varietats de papa desenrollades en l'estranger també s'han introduït en Chiloé, pero no totes han tingut èxit en l'adaptació, a pesar dels seus supòsits alts rendiments. La varietat coraíla introduïda per Servando Coraíl va ser dominant a mitan de el XX. No obstant, el cultiu d'esta varietat forànea es va interrompre quan la varietat va ser colpejada repetidament pel tizón de la papa en les décades de 1950 i 1960.

Els esforços de conservació de les moltes varietats varen començar en la década de 1960 quan l'agrònom Andrés Contreras va viajar per l'archipèlec de Chiloé en busca de menuts jardins a on les velles locals havien cultivat papes durant moltes generacions.En l'actualitat, la Universitat Austral de Chile en Valdivia alberga un banc de germoplasma de la papa chilota. En la regió dels Lagos, actualment les papes chilotas es cultiven en menudes extensions, en ser un cultiu profundament arraïlat en la agricultura familiar llauradora.

Respecte a la seua venda, estàs varietats de papes chilotas són venudes normalment en les fires i mercats locals de la regió dels llac principalment; i actualment les varietats més populars igualment es poden trobar en venda en supermercats oferides cóm un producte gourmet.

Archipèlec de les Guaitecas

Algunes de les papes de Chiloé també creixen de manera selvada en el més meridional archipèlec de les Guaitecas, encara que existix certa incertitut sobre quàn i cóm varen aplegar les papes allí. L'archipèlec de les Guaitecas va formar el llímit sur de l'agricultura prehispánica com ho senyala la menció del cultiu de papes per part d'una expedició espanyola en 1557. Més vesprada, durant el segon viage de el HMS Beagle, Charles Darwin va recolectar papes de les Guaitecas i del archipèlec dels Chonos.

Les papes creixen junt a la mar en una zona herbácea. Les papes selvats que creixen en l'archipèlec es troben majoritàriament en la seua part occidental. Aparentment estes papes no es reproduïxen per llavors i rara volta produïxen flors i fruts. La papa creix en zones de destorbament, principalment en la zona herbácea propenca a la costa que és afectada per les tormentes hivernals.