Palorchestes
.png){kind=link}
Palorchestes (gr. "saltador antic") és un gènero extint de marsupial diprotodonto de la família Palorchestidae, propi d'Austràlia.
Descripció
[editar | editar còdic]L'espècie major, Palorchestes azael, era casi tan gran com un cavall, medint prop de 2.5 metros de llongitut i en un pes de prop de 200 quilograms, dotat de quatre poderoses extremitats.[1] S'ha sugerit per l'apariència dels ossos nassals de l'animal que este posseïa una curta #probòscide, #lo que ha dut a que se li cride el "tapir marsupial". Ya que no estava emparentat en els tapirés, esta similitut en la forma del nas seria un eixemple d'evolució convergent. Les pates davanteres de Palorchestes tenien grans garras, similars a les dels koalas, les quals provablement usava per a acostar-se els fulls i arrancar la corfa dels arbres.[2]
La llarga sínfisis en la mandíbula inferior en totes les espècies de Palorchestes indica que la llengua era llarga i protrusible, com la d'una girafa.[3]
Els restants fosilizados de Palorchestes azael s'han trobat en el lloc fòssil de les cavernes de Naracoorte en Austràlia.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del gènero va ser falcat per sir Richard Owen, qui va pensar inicialment que es tractava de la mandíbula fragmentaria inferior d'un cangur prehistòric. No va ser fins que es varen trobar més restants postcraneales que no va caure en conte de que Palorchestes estava emparentat en els diprodóntidos, no en els cangurs.[3]
Filogenia
[editar | editar còdic]Els palorquéstidos eren diprotodontoides, trobant diferències suficients sobre Diprotodontidae com per a justificar una família separada, Palorchestidae. Si be s'ha qüestionat la monofilia d'esta família, un anàlisis filogenético recent a gran escala respala fermament la separació dels palorquéstidos a nivell familiar.[4]
Propalorchestes, un palorquéstido més antic i, provablement, ancestro de Palorchestes, es data des del Oligoceno tardà fins al Mioceno mig en Bullock Creek, Territori del Nort, i Riversleigh, noroest de Queensland. El primer molar de l'espècie més antiga coneguda de Palorchestes, la forma transicional P. anulus, presenta una estructura intermija entre els molar de Propalorchestes i els de espècies posteriors de Palorchestes. Palorchestes (P. painei) coexistix en Propalorchestes en el jaciment de Alcoota, del Mioceno tardà. No obstant, les sis espècies de Palorchestes no es solaparon en el temps, i es pot vore com en el pas del temps estos animals varen aumentar el seu tamany i les seues dents es varen tornar més complexos i de corones més altes.[4]
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Banks, M. R., Colhoun, I. A. and van donen Geer, G. 1976. «Clapix Quaternary Palorchestes azeal (Mammalia, Diprotodontidae) from northwestern Tasmania». Alcheringa 1(2).
- Hocknull, S. A. 2005. «A small adult Palorchestes (Marsupialia, Palorchestidae) from the Pleistocene of the Darling Downs, southeast Queensland». Memoirs of the Queensland Museum (Proceedings of the Conference of Australasian Vertebrate Evolution, Palaeontology and Systematics) Vol. 51 (1).
- Woodburne, M. A. 1967. «Three new diprotodontids from the Tertiary of the Northern Territory, Austràlia». Bureau of Mineral Resources, Geology and Geophysics Bulletin, No. 85.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://sites.google.com/site/paleofilescom/palorchestes
- ↑ (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, Londres: Marshall Editions, p. 205. ISBN 1-84028-152-9.
- ↑ 3,0 3,1 Long, J., Archer, M., Flannery, T., and Hand, S. J. (2002) Prehistoric Mammals of Austràlia and New Guinea: One Hundred Million Years of Evolution. Kensington: University of New South Wales. (pg 100)
- ↑ 4,0 4,1 «Palorchestes azeal» en Australian Museum. Consultat el 10 abril 2025.