Palmariggi

Palmariggi és un poble italià d'1 700 habitants que se situa en el surest de Italia. Es troba en la regió de Pulla i dista 8 quilómetros de la ciutat de Otranto i més de 35 de Bari, la capital de província. Pertany a l'associació Borghi Autentici d’Itàlia.

Geografía física

Territorio

Palmariggi és un poble molt antic que es troba en un tossal a 99 metros sobre el nivell de l'mar. El seu territori es presenta prevalentemente pla en llaugeres elevació pedregosas i està rodejat d'arbres d'olives seculars, murs de pedra seca, menhir, iglésies rupestres, cortijos, coves en fresca brasileres i almazaras hipogeas.

Clima

Degut a que es troba en la zona del Salento oriental, presenta un clima mediterráneo, en hiverns templats i estius calents i humits. La seua temperatura mija màxima alcança els 24 °C en agost, mentres que la mínima és de 9 °C en giner. Els vents són molt freqüents i vénen de la zona balcánica o a voltes es tracta també de corrents africanes.

Història

Les primeres senyes certes de l'història de Palmariggi es remonten al XIII durant el domini de Carlos Angió. Ell va partir el feu en dos parts i solament en el sigle següent, en l'any 1330, Guidone Sambiasi ho va tornar a unificar. Despuix, va passar a mans d'algunes famílies, com els Cesaroli, Santacroce i Ventura. A partir del 1463, es va convertir en una propietat dels aragonesos, despuix de la família Mattei, dels Varvassa i per últim dels Vernazza. Segons l'historiador Maselli, Palmariggi era en orige un castell i va tindre la sòrt de resistir als atacs dels turcs i dels sarracenos. Es va enfrontar inclús als àraps i els va véncer, guanyant d'esta manera l'honor de la Palma (és dir, palmera) que era símbol de la victòria. D'ací, es deriva la llegenda de la Verge de les palmeres que despuix d'esglayar als enemics turcs, els va induir a deixar el poble. Palmariggi, de la mateixa manera que molts atres castells de Otranto, es va edificar per a evitar les incursions internes que s'originaven prop dels ports del mar Jonio. Al voltant de dit castell, es va crear una aglomeració urbana cridada Casale vaig donar Sant Nicola. En 1480, els sarracenos varen escomençar a saquejar varis llogarets. Els hòmens guerrers es varen enfrontar a les poblacions turques, mentres que les dònes esperaven una ajuda divina. Quan els turcs varen aplegar al casal, va ocórrer alguna cosa excepcional. Va aparéixer la Virgen María en una palmera en les mans i en un eixèrcit numerós. Els turcs, creent que es tractara de l'eixèrcit del duc de Aragón, varen fugir; aixina els habitants de Palmariggi estaven salvos. Per a celebrar lo ocorregut, els habitants del Casale vaig donar Sant Nicola es varen nomenar «habitants de Palmariggi», és dir, «palmera de la victòria» o «tu que sostenes la Palmera». La Verge María va aplegar a ser patrona de Palmariggi.

Lugares de interés

El Santuari vaig donar Montevergine representa sense dubte un dels millors llocs d'interés. Es va edificar en 1707 en la part superior d'una iglésia rupestre, a on és possible trobar un icon de l'época bizantina que, segons la llegenda, va trobar un pastor en l'any 1595. En el tossal de Montevergine es troba un menhir, un obelisc erecto en honor de la Verge María i una zona en arbres de pins, a on es resa el Via Crucis. En una sendera rupestre que conduïx al tossal de Montevergine, en una altura que es troba fòra del poble, se situa la Cappella della Madonna del Mont, un edifici religiós d'época medieval. En el centre de Palmeriggi, és possible admirar varis edificis històrics, com per eixemple la Chiesa Mare, el Palazzo Vernazza (l'actual sèu municipal), un castell aragonés del XV, el Palazzo Bitonti, la Torre dell’orologio i la Cappella della Madonna della Palma.

Economia

Conta en una economia basada essencialment en l'agricultura. Gràcies al clima mediterràneu i al sol fèrtil de la zona, els cultius d'olives i blat s'estenen per gran part del territori, mentres que el cultiu del tabac, molt comú abans, ya està desapareixent. Aproximadament el 40% de la població treballa en el sector terciario.

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001
Població	800	787	840	830	861	919	1094	1193	1430	1494	1470	1632	1622	1603

Fuente ISTAT - elaboración gráfica de Wikipedia

Notas

1.  ^ Còpia archivada (PDF), en clima.meteoam.it. URL consultat el 25 de maig de 2012.  Tabelle climatiche 1971-2000 dall'Atlante Climatico 1971-2000 del Servizio Meteorologico dell'Aeronautica Militara

Referències

Montefusco, L. A. (1994). Li successioni feudali in Terra d'Otranto. Lecce: Istituto Araldico salentino.

Salentoviaggi.it. (s.f.). Obtingut de salentoviaggi.it: http://www.salentoviaggi.it/comuni-lecce/comune-palmariggi.htm

Toni, A. (2008). Ad terram Palmarici. Fonti i documenti per la storia vaig donar Palmariggi. Edizioni dell'Iride.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palmariggi.