Palingenia longicauda
Palingenia longicauda és un insecte efemeróptero aquàtic de la família Palingeniidae. És l'efímera de major tamany d'Europa, en una llongitut de fins a 12 cm sense contar la coa.[1][2] Les larves no sobreviuen en hàbitats aquàtics contaminats, per lo que la presència de P. longicauda és un indicador d'aigua neta i no contaminada. Actualment extinta en molts països europeus, es pot trobar en els rius Tisza i Mureș en Sèrbia i Hongria,[3] i en el Prut en Romania.[4]
Les femelles posen huit o nou mil ous,[5] i els adults eclosionan dos voltes en un curt periodo de temps. Les nimfes medixen de 32 a 40 mm de llongitut i tenen el cap de color groguenc.[6] Com és comú entre les efímeres, despuix de l'eclosió, els adults solament tenen unes hores per a aparearse abans de morir, per lo que grups de mascles tracten frenèticament de aparearse en una femella. Les femelles volen entre 1 i 3 quilómetros abans de depositar els ous en la superfície de l'aigua, a on s'afonen fins al fondo i eclosionan despuix de 45 dies; les nimfes s'introduïxen en el sediment a on passen dos o tres anys en túnels en el fanc, en una densitat de fins a 400 túnels per metro quadrat, abans de convertir-se en subimagos.[7] Gràcies al llent discórrer del riu i l'absència de peixos que s'alimenten en la superfície,[1] a diferència de moltes atres espècies d'efímeres, els imagos no s'allunten de l'aigua, volant baix i tocant en freqüència la superfície en els seus llarcs seges (proyeccions o filaments cabals).[8]
En el riu Tisza un gran número de nimfes solen eclosionar i emergir de l'aigua a lo llarc d'una semana a mitan de juny; este fenomen natural és molt cridaner i s'ha convertit en una atracció turística.[3][1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Europe's largest mayfly Palingenia Longicauda». Teifi Rivers Invertebrate Monitors. Archivat des d'el original, el 25 de març de 2016. Consultat el 20 de giner de 2017.
- ↑ «Efemerópteros jagants pululando (Palingenia longicauda)». National Geographic Espanya. Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2017. Consultat el 20 de giner de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 (2004).American Entomologist.50(2)
- 87-89.ISSN 1046-2821.doi:10.1093/ae/50.2.87.
- ↑ (2002) «Section 4.2: Macrozoobenthos», Joint Danube Survey: Technical report of the International Commission for the Protection of the Danube River, p. 42.
- ↑ (1987).Tijdschrift voor Entomologie.130(1)
- 109-127.
- ↑ (2012) The Mayflies of Europe (Ephemeroptera), Apollo Books, pp. 449 i sig.. ISBN 978-87-88757-45-3.
- ↑ Robinson, William H. (2005). Urban Insects and Arachnids: A Handbook of Urban Entomology, Cambridge University Press, p. 192. ISBN 978-1-139-44347-0.
- ↑ (2007).Naturwissenschaften.94(2)
- 148-154.doi:10.1007/s00114-006-0180-4.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Tisza mayfly (Palingenia longicauda), en ARKive
- The brier, lusty life of the mayfly, en National Geographic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palingenia longicauda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.