Palau del Portillo
El Palau del Portillo és un immoble situat en la ciutat d'Oriola i sèu de la Caixa Rural Central.
Història
Va pertànyer a María de les Virtuts del Portillo i Rovira, filla de Pedro del Portillo i Ortega, casada en Antonio Llepe d'Espinosa i de la Presó, que la va heretar en 1896.
El Palau
Sobre dos antigues cases, es va construir a finals del XVIII i principis del XIX. Ocupa una superfície de més d'1 000 m². La frontera és de llínees molt senzilles, encara que destaquen les molduras tallades en la sillería de la frontera principal.
Té un portalón adintelado en pedra que conserva les portes de fusta originals i que du a un zaguán a on es veu un arc de pedra rebaixat. A continuació, a mà dreta, arranca l'escala principal, en escalons de pedra i baranda de ferro forjat i fusta. Sobre el pedestal d'arrancada de l'escala hi ha un chicotet lleó tallat finamente en marbre. Conserva la viguería original de fusta.
En el cantó del palau són de resaltar els frontones curvos i partits sobre els vans del primer pis que donen a un balcó corregut, i la forja dels antepechos.
El pas del temps i la necessitat d'adaptar-se a les necessitats del seu actual us ha propiciat que la planta principal haja anat alterant la seua distribució.
L'Ajuntament d'Oriola, en l'Adaptació i Revisió del seu PGOU (1990), califica este palauet com a Element Protegible en Segon Grau de Protecció.[1]
Caixa Rural Central
La Federació de Sindicats Agrícoles Catòlics (ara Caixa Rural Central), ho va adquirir el 14 de maig de 1920 per 26 750 pessetes i actualment és propietat de la Caixa Rural Central.
Dèu anys despuix de l'adquisició del Palau del Portillo, la Federació va adquirir una atra casa confrontant, pertanyent a Francisco Lucas Lucas, i la anexionó al Palau. En ampliar-se va seguir rigorosament l'estètica de l'edifici. El palauet es va restaurar en 1941.
En l'interior del palau es guarda el Compendio Històric-Geogràfic Oriolano, colecció de 15 títuls en 20 llibres, obra de Josef Montesinos Pérez a finals del XVIII.[2] La Caixa Rural Central, en motiu del seu centenari, va digitalisar la colecció, que havia adquirit en la llibreria Mèxic II de Madrit en 1982, i la va posar a disposició del públic.[3]
Fonts
- «Oriola vista des del pont de Rússia. Callejeando 20. El carrer de la Fira i les seues trabucants 2». Consultat el 8 de juliol de 2020.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPérez dels Cobos Gironés2001">Pérez dels Cobos Gironés (2001). Palaus i cases nobles de la província d'Alacant, Valéncia: Federico Domenech, S. A.. ISBN 84-95031-41-8.
Referències
- ↑ Ajuntament d'Oriola«Adaptació i revisió del PGOU d'Oriola».Consultat el 7 de juliol de 2020.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMontesinos Pérez i Martínez d'Orumbella1791">Montesinos Pérez i Martínez d'Orumbella, Josef (1791). Compendio Històric-Geogràfic Oriolano, Oriola.
- ↑ «Centenari Caixa Rural Central» (en és). Centenari Caixa Rural Central. Archivat des d'el original, el 11 de decembre de 2019. Consultat el 9 de juliol de 2020.
Vore també
Enllaços externs
Atres proyectes
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Palau del Portillo.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio del Portillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.