Palau del Marqués de Villores

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Palau del Marqués de Villores en Sant Mateu

El Palau del Marqués de Villores és un edifici de transició del gòtic al renaiximent d’inicis del sigle XVI, situat en el carrer Valéncia de Sant Mateu, en el Baix Maestrat.  

Història[editar | editar còdic]

Fon manat construir pel notari Joan Comí, pertanyent a una família de comerciants de llana, en els anys 40 del sigle XVI, posteriorment en el sigle XVIII,  passà al Marqués de Villores, i més tart, el comprà l'Unió de Cooperatives. En els darrers anys l'Unió de Cooperatives necessità vendre'l per problemes econòmics i finalment el comprà l'Ajuntament en l'any 2006.

En el sigle XVI, es reformà la frontera i el vestíbul seguint els postulats arquitectònics del Renaiximent. 

En la seua frontera destaca una gran portada sobra la qual es veuen les armes de la família. A les portes i finestres podem vore columnes salomòniques decorades en motius vegetals i animals i un chicotet estage, més en funció decorativa que en defensiva.

En l'any 1632 va servir  d'hostage  al rei Felip IV, al seu germà l'infant Ferran i al seu fill el futur Carles II.

Arquitectura[editar | editar còdic]

El palau, de quatre plantes (planta baixa, entresol, planta principal i cambra), conserva elements gòtics en una tipologia plenament renaixentista, com es veu en l'entrada i en les sales dels pisos superiors. Un element peculiar és el fumeral constituït per un enorme con de gran altura baix del qual es troba envolt pels bancs de la llar.

L'element que destaca de l'edifici és la seua frontera, en una simetria incompleta, i dividida horisontalment per quatre moltures que servixen com a ampits de les finestres de l'entresol i de la planta principal, com a imposta de la portada i llindes de les finestres de l'entresol.

La planta baixa correspon en la portada, de mig punt en dovelles, emmarcada per columnes adossades i segmentades, i coronada per l'escut dels Villores; i una chicoteta finestra en la part dreta. Dos finestres rectangulars que corresponen a l'entresol, sense simetria estricta, presenten variants formals en la decoració de les pilastres que les emmarquen. En la planta noble o principal correspon una garita en l'extrem esquerre i quatre finestres rectangulars, aparellades les centrals i les laterals, les primeres en una moltura helicoidal d'inspiració gòtica emmarcant l'obertura, i les darreres en motius renaixentistes en les pilastres ya utilisats en les finestres inferiors. La cambra sols presenta unes chicotetes obertures de ventilació.


Bibliografia[editar | editar còdic]