Anar al contingut

Palau Anhak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palau Anhak

El Palau Anhak o Anhakgung () va ser un complex palatí que va servir com la residència principal dels monarques del Regne de Goguryeo. El complex estava situat al peu del Monte Taesong, en Pionyang, i va ser construït en l'any 427 d. C., quan la capital del regne va ser traslladada a esta ciutat des de Gungnae.[1] L'ubicació de l'antic palau correspon a l'actual districte de Taesong, en Pionyang, Corea del Nort.[2]

Història

L'antiga capital del Regne de Goguryeo era Gungnae, una fortalea situada en la vora occidental del riu Yalu. La fortalea es trobava en una chicoteta planura rodejada de montanyes, lo que llimitava la seua expansió i desenroll com a capital.[3] En l'any 427, el rei Jangsu va decidir traslladar la capital de Gungnae a Pionyang, una ciutat ubicada en una extensa planura a la vora del riu Taedong.[4] A diferència de l'antiga capital, esta regió era ideal per a convertir-se en una floreciente metròpolis.[3] Este canvi de capital va permetre al Regne de Goguryeo consolidar el seu domini sobre la península coreana i alcançar un alt nivell de prosperitat cultural i econòmica.[5]


El trasllat de la capital a Pionyang, en l'any 427, també va dur al rei Jangsu a ordenar la construcció d'un complex palatí, en la finalitat d'establir exitosamente el centre del poder polític del regne en la ciutat.[6] El complex va ser construït al peu del Monte Taesong i va rebre el nom de ___protected_title_0___ (Palau Anhak).[7] No obstant, la nova capital i el seu complex palatí encara estaven exposts a atacs externs, lo que va dur a la construcció de la fortalea de Taesong, una enorme fortificació de pedra situada també al peu del Mont Taesong i que coincidia en el complex palatí.[8][9]

Com a residència principal dels monarques de Goguryeo, el Anhakgung servia per a hostajar al rei i a la cort real. L'importància del complex no solament recaïa en ser el centre polític del regne, sino també en ser el lloc des d'a on el rei patrocinava a les èlits locals.[10] Ya que estes èlits estaven més familiarisades en la situació política de la península, era fonamental integrar-les en la burocràcia del regne.

Descripció

La disposició del palau seguia de prop el sistema arquitectònic coreà, utilisant el disseny característic de les fortalees coreanes. Era el lloc a on residia habitualment el rei. La noblea i les persones comunes vivien fòra d'este castell, i al voltant de l'àrea urbana es trobava una fortalea exterior. En l'exterior dels murs este i oest del palau hi havia un fos. L'interior del complex estava compost per grans palaus separats, passadiços, jardins artificials i llac. S'han identificat 52 llocs dins del palau.[2][7]

El palau estava rodejat per una muralla en un perímetro total de 2,488 metros (8,163 peus), en un costat que medix 622 metros (2,041 peus) de llarc. La superfície total del palau és de 380,000 metros quadrats (4,100,000 peus quadrats). Tres rieres descendixen de la montanya: un desembocava en un estany dins del palau, mentres que els atres dos alimentaven els fossos a l'est i a l'oest del complex.[1] El palau contava en jardins paisagístics.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«Site of the Anhak Palace». Agència Telegràfica Central de Corea. Archivat des d'el original, el 2016-12-09. Consultat el 2016-12-26.
  2. ↑ 2,0 2,1 A. Schinz Dr., E. Dege Prof. Dr.. “P'iŏngyang — ancient and modern —the capital of North Koreangyang — ancient and modern —the capital of North Korea”. GeoJournal 22 (1): 21–32. doi:10.1007/BF02428536. ISSN 1572-9893.
  3. ↑ 3,0 3,1 A New History of Korea, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, pp. 38–40. ISBN 067461576X. "Este pas d'una regió d'estretes valls montanyoses a una àmplia planura ribereña indica que la capital ya no podia seguir sent principalment un campament militar, sino que tenia que convertir-se en un centre metropolità per a la vida política, econòmica i social de la nació."
  4. ↑ (2007) Koguryŏ = Koguryo, the origin of Korean power & pride, Seül: Northeast Àsia History Foundation, pp. 25-27. ISBN 9788991448834.
  5. ↑ A History of Korea: From "Land of the Morning Calm" to States in Conflict (en en), Indiana University Press, p. 36. ISBN 978-0253000781.
  6. ↑ ICOMOS; Kim, {{{nom2}}} (Febrer 9, 2010). Koguryo Tomb Murals: World Cultural Heritage (en en), Giljabi Mija, p. 99.
  7. ↑ 7,0 7,1 «안학궁(安鶴宮)» (en ko). Enciclopèdia de la cultura coreana. Consultat el Giner 2, 2025.
  8. ↑ Nelson (Maig 13, 1993). The Archaeology of Korea (en en), Cambridge University Press, p. 307. ISBN 0521407834.
  9. ↑ «Ret de Història del Noreste Asiàtic – Resultats d'investigacions existents» (en ko). Ret de Història del Noreste Asiàtic. Consultat el Giner 2, 2025.
  10. ↑ Ki-Hwan, Lim. “고구려 평양 도성의 정치적 성격”. The Journal of Korean History 137: 1–32.