Anar al contingut

Palais de Glace

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palais de Glace

El Palais de Glace[1] o Palau Nacional de les Arts és un museu nacional ubicat en el barri de Recoleta de la ciutat de Buenos Aires, Argentina. És l'espai institucional per excelència de l'Estat Nacional per a l'exhibició d'art argentí i sèu del Saló Nacional d'Arts Visuals.

Actualment, el centenari edifici ubicat en Posades 1725 es troba temporalment tancat per obres de restauració, posada en valor i adequació tecnològica. Fins a la seua reobertura, les mostres del Saló Nacional d'Arts Visuals, exposicions temporarias i diverses activitats es realisen de manera regular en diverses sèus de la Secretaria de Cultura de la Nació en articulació en la Direcció Nacional de Museus. Les oficines administratives funcionen en el Centre Cultural Borges.[2]

Aspecte original del Palais de Glace, cap a 1910
Aspecte actual del Palais de Glace, sense la seua cúpula
Interior

Història

Inaugurat en l'any 1910, l'edifici va ser construït per José R. Rei i Besadre en terrenys cedits per la Municipalitat. Les activitats originals per a les quals va ser dissenyat el Palais de Glace eren patinage sobre gèl i club social. Estes responien a l'entreteniment de moda de l'alta burguesia porteña del moment, que duya un estil de vida, costums i pasatiempos en marcada traça europea.

La pista de gèl circular tenia 21 metros de diàmetro ocupant el saló central allumenat naturalment a través d'una gran lucarna ubicada en una cúpula el seu sostre abovedado. Al voltant de la mateixa es trobaven nayes i tribunes i en el primer pis hi havia més nayes, una confitería i un orgue. En el subsol del mateix, es varen instalar les màquines que fabricaven el gèl per a abastir a la pista.[3]

L'edifici contava originalment en una planta circular elevada mig nivell sobre el terreny, en els seus accessos emmarcats per columnes clàssiques i coronats en cobertes de mansarda.

Al voltant de 1912 l'edifici va ser comprat pel cònsul de Suïssa, baró Antonio Demarchi, gendre del president Juliol Argentí Roca, qui ho va convertir en un saló de ball, per a lo que se li va afegir un pis de roure. En el mateix Demarchi va organisar un event que va marcar una fita en l'història del tango, en una orquesta al mando de Genaro Espósito i Enrique Saborino com a ballarí, per a demostrar que el tango no era un ball obscé com afirmaven els seus crítics.[4] Després d'este event el Palais de Glace es va convertir en el lloc a on l'alta societat es reunia per a events de tango. Pel saló varen passar moltes de les grans orquestes de tango de la década de 1920, com les de Francisco Canaro, Roberto Firpo i Juliol De Car.

En 1930 finalisa el contracte de concessió i per un pla de remodelació d'edificis de la Ciutat de Buenos Aires, la Municipalitat ho cedix al Ministeri d'Educació i Justícia per a que siga el nou edifici de la Direcció Nacional de Belles arts, que prèviament estava ubicat en el Pabelló Argentí i va ser demolit per a construir la Plaça Sant Martín.

De 1932 a 1954 va funcionar en el mateix el saló Nacional de Belles arts i Arts Plàstiques. L'edifici va ser remodelat per l'arquitecte Alejandro Bustillo per a complir esta nova funció. Entre els anys 1932 i 1935 es va portar a terme la remodelació que va consistir en, respectant l'estructura original del plantege arquitectònic, transformar la sala circular en saló d'exposicions, aprofitant les rotondes per a sales d'exposició.[5]

En 1934 es creen tres grans murals en l'interior representant les belles arts i les artesania argentines.

En l'any 1940, Bustillo intervé novament l'edifici afectant el llenguage exterior del mateix. Es varen retirar les columnes que emmarcaven el pòrtic principal d'accés i les dos cúpules de la coberta, es varen reemplaçar alguns aventanamienos i es va despullar a l'edifici dels balcons i tota l'ornamentació.[6]

En 1954 es transforma en un anex dels estudis centrals de canal 7 i el Salon Nacional va tindre que ser traslladat al Museu Nacional de Buenos Aires i al Congrés fins a 1960 que es convertix en sèu del Saló Nacional novament i de les Sals Nacionals d'Exposició.

En l'any 1980 l'edifici va ser intervingut novament, esta volta per Clorindo Testa, generant en el seu espai central un entrepiso que ocupa el 80% de la superfície i recuperant la cúpula que allumena l'espai central cenitalmente.

En 2004 un decret del Poder Eixecutiu Nacional va declarar a este edifici com a patrimoni històric nacional.[7] En 2012 va rebre un reconeiximent per la Fundació Konex per la seua aporte a les Arts Visuals d'Argentina.

Actualment és l'espai institucional per excelència de l'Estat Nacional per a l'exhibició d'art argentí i sèu del Saló Nacional d'Arts Visuals, el certamen més important del país que otorga premis en pintura, escultura, dibuix, gravat, ceràmica, art textil, fotografia i nous soports i instalacions. El Palais Posseïx un patrimoni d'al voltant de mil obres.[8]

L'accident de Carlos Gardel

El tango va estar present en el saló de ball del Palais de Glace, el lloc d'espargiment i diversió d'aquella época. Durant matinada de l'11 de decembre de 1915, Carlos Gardel, qui eixe dia complia 25 anys d'edat, va tindre un altercat. Quan estava per ingressar junt al seu amic l'actor Elías Alippi, un home (després identificat com Roberto Guevara) es va interpondre i li va efectuar un dispar en el pit en un revòlver.[9]

Immediatament, Gardel va ser traslladat a l'Hospital Ramos Mejía, a on es va comprovar que el cantant tenia estajada una bala en el seu pulmó esquerre. La bala no va ser remoguda del seu pit degut a que era extremadament perillós l'intentar extraure-la, per lo que va tindre la bala fins a l'últim dia de la seua vida

Algunes versions coincidentes senyalen que Gardel tenia un amorío en una dòna coneguda com a Madame Jeanette o La Ritana. L'inconvenient estava en que Madame Jeanette estava compromesa en Juan Garesio, un membre del hampa porteña i amo del famós cabaret Chantecler. Per lo que Garesio, en enterar-se de la romanç, va manar a pegar-li un tir a Gardel.[10]

Referències

  1. ↑ Expressió francesa que significa Palau de Gèl.
  2. ↑ «Palais de Glace | Palau Nacional de les Arts» (en en). Palais de Glace | Palau Nacional de les Arts. Consultat el 2025-10-24.
  3. ↑ Tassara, Elina(25 de juliol de 2012).«Palais de Glace un pabelló per a les arts».Patrimoni Arquitectònic.
  4. ↑ Gobello, José (2002). Dònes i hòmens que varen fer el tango, Buenos Aires: Centre Editor de Cultura Argentina, pp. 67-68. ISBN 950-898-081-8.
  5. ↑ Calcagno (1991). Guia de l'Arquitectura de Buenos Aires, Art Gaglialone, p. 110-113. ISBN 950-720-010-X.
  6. ↑ Levisman, Martha (14 de setembre de 2017). Martha Levisman i Jose Manuel Bustillo (ed.). Bustillo: un proyecte d'Arquitectura Nacional (en espanyol), ARCA, p. 203.
  7. ↑ [enllaç trencat]
  8. ↑ «Palais de Glace, Turisme».
  9. ↑ «Un balazo per a Gardel».
  10. ↑ «A 102 anys del natalici més dramàtic de Carlos Gardel».