Palés biològica
Una palesa biològica és un conjunt de drets per a una invenció en el camp de la biologia, que per llei li permet a l'amo de la palesa restringir a tercers l'us, la venda o l'importació d'este invent per cert periodo de temps. Per a això, l'invenció deu complir en els requisits de patentabilidad: ser nova, inventiva i tindre aplicació industrial.[1] L'alcanç de les paleses biològiques vària depenent de les jurisdiccions,[2] i pot incloure tecnologia i productes biològics, organismes genèticament modificats(OGM) i material genètic. L'establiment de palesos sobre substàncies o processos que provenen parcial o completament de la naturalea és un tema que deu ser debatut.[2]
Palesos biològiques en diferents jurisdiccions
[editar | editar còdic]Austràlia
[editar | editar còdic]En febrer de 2013, el juge de la Cort Federal d'Austràlia, Justice John Nicholas, va fallar a favor de Myriad Genetics
per a patentar el gen BRCA1.[3] Est va ser un fallo històric, ya que afirmava la validació de paleses sobre ADN d'orige natural. No obstant, uns mesos despuix la Cort Suprema dels Estats Units va aplegar a la conclusió oposta. El dictamen de la Cort Federal d'Austràlia es va tornar objecte d'apelació davant el Ple del Tribunal Federal; arguments en contra del cas incloïen la consideració del veredicte de la Cort Suprema dels Estats Units[4][5] En 2014 es va decidir que el material genètic aïllat (gens) podia ser patentat, açò reafirme la decisió del juge Nicholas en el fallo a favor de Myriad.[6] En juny de 2015, el cas tenia una audiència pendent en la Cort Suprema d'Austràlia.[7] En octubre d'eixe mateix any, la Cort Suprema d'Austràlia va dictaminar que no es podien patentar gens d'orige natural.[8]
Europa
[editar | editar còdic]La directiva 98/44/EC (Directiva d'Biotecnología) de l'Unió Europea va conciliar la llegislació per a permetre les paleses biològiques en alguns països, baix la jurisdicció de l'Organisació Europea de Paleses.[2] Esta directiva permet patentar productes biològics naturals, incloent seqüències de gens, mentres estos siguen “aïllats del seu hàbitat natural o produïts per métodos d'un procés tècnic.”[2]
l'Oficina Europea de Paleses ha dictaminat que les paleses europees no se li poden ser otorgades a processos que involucren la destrucció d'embrions humans.[9]
Japó
[editar | editar còdic]Dins de l'àrea d'biotecnología, la creació de paleses en invents biològics és examinada d'acort a les normes generals de paleses. En resposta per a la petició de més claritat, l'Oficina de Paleses de Japó (JPO) va establir normes específiques per a invencions relacionades en biologia. A través dels anys, la JPO ha donat seguiment a les esmenes d'estes normes per a aclarir la seua ocupació en noves tecnologies. Estes esmenes han ampliat l'alcanç de les paleses dins de l'indústria de la biotecnología. L'Acta de Paleses Japoneses requerix que les invencions patentades tinguen una “aplicació industrial”, açò significa que deu tindre potencial comercial i de mercat. La JPO enlista explícitament les “activitats mèdiques” com a invencions que cauen fòra del grup d'invencions industrials aplicables, per lo tant els métodos de cirugia, teràpia i de diagnosis de malalties humanes no poden ser patentats.[10]
Estats Units
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Biological patents in the United States.
En els Estats Units, fins a 2013 les substàncies biològiques naturals podien ser patentades (aparte de qualsevol us o procés relacionat) si eren lo suficientment aïllades del seu estat natural. Eixemples històrics de tals palesos inclouen les que varen ser impostes en l'adrenalina, l'insulina i la vitamina B12,, i varis gens. Un dictamen remarcable creat per la Cort Suprema dels Estats Units, va anar que a partir de juny de 2013 es va declarar que les seqüències de ADN d'orige natural eren no aptes per a ser patentades.[11]
Ètica
[editar | editar còdic]Patentar gens és un tema molt controversial en térmens de bioética. Alguns creuen que és no ètic patentar material genètic, ya que tracta a la vida com un producte o perque socava la dignitat de les persones i animals en permetre la propietat dels gens. Ya que la matèria vivent es produïx de manera natural, alguns diuen que no pot ser patentada.[12] L'Associació Mèdica Nortamericana argumenta que patentar gens impedix realisar proves genètiques en pacients i interferix en l'investigació de malalties genètiques.[13]
Mentres que alguns creuen que patentar matèria viva és no ètic, uns atres opinen que no permetre la palesa d'invents biotecnológicos seria no ètic. Els partidaris d'esta idea sugerixen que les paleses permeten al públic en general, aixina com als creadors de pòlisses, ser responsables de l'esclariment de lo que ha segut patentat. Per lo tant, estan a favor de les paleses biològiques ya que requerixen la divulgació d'informació al públic.[14] Acorts com l'Acort sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intelectual relacionats en el Comerç (ADPIC) soliciten que els membres de l'Organisació Mundial del Comerç (OMC) tinguen lleis per a protegir la propietat intelectual de la majoria de les innovacions biològiques, lo que fa improvable que els països membres prohibixquen la palesa de gens.[12]
Encara que alguns creuen que patentar els gens convertix a les persones en mercaderia, hi ha uns atres que estan en desacort. Uns atres diuen que patentar gens solament cosifica la vida si la palesa aplica per a la totalitat d'un ser humà, argumentant que les paleses en parts individuals del cos no violen la dignitat humana.[15]
Una atra àrea de controvèrsia en la palesa genètica és com s'obtenen les mostres de gens. Es requerix de consentiment previ per a la recolecció de mostres genètiques, i la recolecció de mostres genètiques de persones requerix consentiment tant com en el nivell nacional i comunitari com en el nivell individual. Han ocorregut conflictes quan no s'obté el consentiment de tots els nivells mencionats. També sorgix el dubte de la divisió de beneficis en obtindre mostres genètiques, específicament en la possible responsabilitat del recolector de compartir qualsevol benefici o guany que genere la mostra de la persona o la població de la qual va ser extreta.[12]
L'última de les grans qüestions ètiques que involucra el poder patentar gens és com seran usades estes una volta que hagen expirat. Una de les majors preocupacions és que l'us de material i processos patentats siga molt car o inclús prohibit fins a cert punt per les condicions establides per l'amo de la palesa.[16] Llimitar l'accés a les paleses d'esta manera podria impactar directament a instituts agrícoles o investigadors universitaris, entre uns atres. Per açò es tem que els amos de palesos biotecnológicas exploten els seus drets per a conseguir majors ingressos, a les expensas de grangers, pacients i uns atres potencials usuaris de tecnologies patentades.
L'ètica d'usar paleses per a incrementar els guanys també és debatible. Un argument típic a favor de les paleses biotecnológicas és que permeten a les companyies guanyar els suficients diners per a invertir en futures investigacions. Sense estes paleses, alguns temen que les companyies no tingues els recursos o la motivació necessària per a eixercitar competitivamente en les seues investigacions biotecnológicas.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Es poden patentar sers vius?» (en és-es). ABG IP. Consultat el 2021-04-30.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Sharples, Andrew. «Gene Patents in Europe Relatively Stable Despite Uncertainty in the U.S.». Genetic Engineering and Biotechnology News. Consultat el 13 de juny de 2013.
- ↑ «[1]». Consultat el 14 de juny de 2013.
- ↑ «[2]». Consultat el 14 de juny de 2013.
- ↑ «[3]». Consultat el 14 de juny de 2013.
- ↑ «[4]».
- ↑ «D'Arcy v. Myriad Genetics Inc & Anor».
- ↑ Gens ca’t be patented, rules Austràlia’s high court. (2015, October 7). Retrieved 10 November 2015, from https://www.newscientist.com/article/gene-patents-struck-down-by-australias-high-court/
- ↑ Decision G2/06 of 25 November 2008, WARF/Stem Cells [5] archivat en Wayback Machine. (OJ EPO 2009, 306). See also Decision T 2221/10 of 4 February 2014, Culturing stem cells/TECHNION
- Archivat el 11 de juliol de 2017 archivat en Wayback Machine..
- ↑ «iPS Cell Technology Spurs Biological Patenting in Japan» (PDF). World Intellectual Property Review. Archivat des d'el original, el 30 de decembre de 2013.
- ↑ Association for Molecular Pathology v. Myriad Genetics, 569 U.S.___(2013) «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2013. Consultat el 13 de juny de 2013.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Marchant GE. 2007. Genomics, Ethics, and Intellectual Property. Intellectual Property Management in Health and Agricultural Innovation: A Handbook of Best Practices. Ch 1.5:29-38
- ↑ «Gene Patenting».
- ↑ Caulfield TA, Gold ER. 2000. Genetic Testing. Ethical Concerns, and the Role of Patent Law. Clinical Genetics 57:370-75
- ↑ Resnik DB. 2001. DNA Patents and Human dignity. The Journal of Law, Medicine & Ethics. 29(1):152-165.
- ↑ Andrews LB. 2000. Gens and Patent Policy: Rethinking IP Rights. Nature Reviews Genetics 3:803-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patente biológica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.