Partit Valencià Nacionalista

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «PVN»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Partit Valencià Nacionalista (PVN)
Cartell electoral del Partit Valencià Nacionalista
President Pepa Chesa
Líder {{{líder}}}
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació 1990
Dissolució 2000. Integració en el Bloc Nacionalista Valencià.
Sèu Valéncia
Ideologia política nacionalisme, catalanisme
Afiliació internacional
Partits que la componen {{{partits}}}
Web

El Partit Valencià Nacionalista (PVN) fon un partit nacionaliste de la Comunitat Valenciana l'actuació política del qual va tindre certa importància durant el primer lustre dels anys noranta del sigle XX.

Va nàixer d'una escissió produïda procedent de l'Unitat del Poble Valencià (UPV) durant el V Congrés d'esta formació, de resultes del pacte electoral d'esta formació en EUPV i del debat ideològic intern. En aquell congrés, un grup de militants organisats baix el nom d'Assamblea d'Almussafes va presentar una esmena a la totalitat de la ponència oficial. En esta esmena es propugnava que UPV es constituirà en referent nacionaliste interclassiste en la Comunitat Valenciana. L'esmena no va prosperar, les negociacions per la formació d'una nova direcció es varen trencar, i es va produir l'escissió.

Dins del catalanisme, el PVN mantenia unes postures més dialogants a l'acceptar, per eixemple la Senyera valenciana com a pròpia (junt en la quatribarrada) i defenia, a priori, un marc nacional estrictament valencià, encara que en lo llingüístic i cultural seguia pensant en el valencià com a simple dialecte del català, utilisant per tant, la normativa catalana en les seues comunicacions.

El PVN va celebrar tres congressos ordinaris, l'últim d'ells en 1997. Durant quasi tot el periodo va estar liderat per la regidora d'Oliva i actual secretària d'organisació del Bloc Nacionalista Valencià, Pepa Chesa.

Durant 1993 i 1994, el PVN va participar en les negociacions per a la conformació d'una convergència democràtica valenciana, junt en sectors que mai s'havien acostat al discurs catalaniste de tall fusterià: Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), Unio Valenciana (UV), un sector liderat per Rafael Blasco Castaño i atres grups. Les negociacions varen acabar per les evidents diferencies ideològiques i llingüístiques entre els diversos partits.

El PVN mai s'ha presentat en solitari a les eleccions, donada la seua escassa dimensió i per no restar el vot catalaniste a Unitat del Poble Valencià. En l'any 1995 es va presentar a les eleccions autonòmiques en coalició en Unitat del Poble Valencià, Nacionalistes d'Alcoi, el Bloc de Monover i atres grups, en la candidatura UPV-Bloc Nacionalista. En les eleccions autonòmiques de 1999 ho va fer en la coalició Bloc Nacionalista Valencià, i forma part de la federació del mateix nom des del seu congrés fundacional l'any 2000.

Vore també[editar | editar còdic]