P3HT
El P3HT (poli(3-hexiltiofeno-2,5-diil) és una cadena polimèrica conductora de tipo p que és actualment dels més usats en fotovoltaica per les seues interessants propietats electròniques.
Ademés de les interessants propietats electròniques, el P3HT també posseïx propietats interessants sobre la seua estructura com l'habilitat per a autoensamblarse i la facilitat per a dissoldre's en solvents orgànics, lo que ho fa un gran compost per a aplicacions en electrònica orgànica.
.svg){kind=link}
Breu història
L'us estés de el P3HT en electrònica orgànica es deu als treballs dels grups de Yokazawa i McCullough, qui varen desenrollar de manera separada la polimerisació per metátesis de Grignard (GRIM), la qual permet un control precís del pes molecular del polímer i du a una distribució homogénea del pes molecular. El control de la polimerisació es creu és originada a partir de la transferència intramolecular del catalisador de Ni o un parell associat per la creixent cadena de polímer i el catalisador de Ni.
Síntesis
La polimerisació es porta a terme a partir del 2-bromo-3-hexyl-5-iodotiofeno en clorur de isopropilmagnesio i Ni(dppp)Cl2, esta a la seua volta va ser detinguda en àcit clorhídric 5M en lloc d'aigua para d'esta manera tindre una molt baixa dispersió del polímer.[1]
Referències
- ↑ Bronstein, H. A., & Luscombe, C. K. (2009). Externally initiated regioregular P3HT with controlled molecular weight and narrow polydispersity. Journal of the American Chemical Society, 131(36), 12894-12895.
- Este artícul conté una traducció derivada de «P3HT» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.