Péndoles de Barton
L'experiment de les péndoles de Barton demostra el fenomen físic de la resonància i la resposta dels péndoles a la vibració en, per davall i per damunt de les seues freqüències de resonància. En la seua construcció més simple, aproximadament 10 péndoles diferents es pengen d'una corda comuna. Este sistema vibra a la freqüència de resonància d'una péndola conductor, fent que la péndola objectiva oscile en la màxima amplitut. Les atres péndoles laterals no es mouen tan be, lo que demostra cóm apretar una péndola a la seua freqüència de resonància és més eficient.[1][2]
L'experiment va ser realisat per primera volta pel professor Edwin Henry Barton FRS FRSE (1858-1925), professor de física en l'Universitat de Nottingham, que tenia un interés particular en el moviment i el comportament dels cossos esfèrics.
L'impulsor pot ser una péndola molt pesada també unit a esta corda comuna; el conductor està configurat per a girar i moure tot el sistema.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Harvard Natural Sciences Lecture Demonstrations: Coupled Oscillations and Resonance: Barton's Pendulum». Consultat el 2014-01-18.
- ↑ «G2-12: BARTON'S PENDULUMS». Archivat des d'el original, el 2012-02-04. Consultat el 2014-01-18.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Péndulos de Barton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.