Anar al contingut

Orquideomanía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La orquideomanía va ser un periodo de euforía pel cultiu d'orquídeas exòtiques entre les classes acomodades d'Europa durant els sigles XVIII i XIX.[1]

L'interés per les orquídees es va despertar en Europa per a 1731 quan va florir la primera orquídea tropical del Nou Món, Bletia verecunda, en la colecció de l'almirant anglés Charles Wager qui la va obtindre del Jardí botànic de Chelsea.[2] Des d'eixe moment, es va suscitar un interés sense igual per l'adquisició i cultiu d'orquídees exòtiques, en particular pels membres de les classes socials més acomodades, els qui devien construir un orquideario com una obligació d'acort en el seu estatus. De fet, quan una orquídea floria en tals coleccions, l'event donava lloc a grans festes i la notícia cobria les primeres planes de la prensa.[3] El comerç de les orquídees realment va començar a ser factible en el descobriment del barco a vapor, a mitan de el XVIII, época de l'apogeu de l'orquideomanía. Per a satisfer este consum d'orquídees rares i exòtiques, durant molts anys els recolectors professionals provinents en la seua majoria de França i Anglaterra es varen dedicar a saquejar sense misericòrdia els boscs americans, posant a moltes espècies en perill d'extinció. Grans companyies varen sorgir en el continent europeu, especialisades en la recolecció i venda d'orquídees. Es varen armar grans i costoses expedicions a Àsia i a les regions tropicals d'Amèrica. Estes expedicions duraven varis mesos en mula a través dels boscs i montanyes tropicals i mesos en l'oceà, per lo que solament molt poques de les orquídees recolectades conseguien sobreviure fins al seu destí. Per algunes espècies rares es pagaven grans sumes; hi ha registres d'una orquídea cotisada en 3000 lliures esterlines, que significava un poder adquisitiu que hui es podria equiparar en 65.000 dólars americans. Gràcies a estos preus, alguns empresaris es varen tornar millonaris en pocs anys. Els amants de l'aventura viajaven a Amèrica i al lluntà Orient, ya no en busca de tesors perduts, mines de diamants o del fabulós Dorat, sino en busca de la llegendària orquídea blava o d'una verdadera orquídea negra. El hàbitat de les espècies rares era un secret celosament guardat entre els exploradors. Per eixemple, l'única senya registrada de l'hàbitat d'algunes espècies era tan escuet com "estribacions en la Nova Granada", virreinato que incloïa als actuals territoris de Veneçola, Panamà, Colòmbia i Equador.[3]

A principis de el XX, no obstant, l'era de l'orquideomanía aplegava al seu fi. El cost per a calefaccionar els hivernàculs en els que es devien cultivar estes plantes era extremadament alt i la carestia energètica -agudisada per la Primera Guerra Mundial- va dificultar el manteniment dels orquidarios privats. En la depressió de 1929, el cultiu d'orquídees a gran escala definitivament va passar a mans d'empresaris comercials.[3][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Ronnie Godeanu, Nature. Nature:Obsession with Orchids. Consultat l'1/7/2010.
  2. Rigby, R. 2005. Highlights of Orchid History. Consultat el 20 de juny de 2010.
  3. 3,0 3,1 3,2 Hirtz, A. 2004. Història de les Orquídees. Equador: terra incognita 3, setembre-octubre de 2004
  4. Berliocchi, L. 2000. The Orchid in Lore and Legend. Timber Press Inc. ISBN 0-88192-616-7