Orde de Ciutadania Palestina de 1925
La '___protected_title_0___'[1][2][3] va ser una llei del Mandat britànic de Palestina que va crear una ciutadania palestina per als residents del territori del Mandat Palestí, llevat para els residents en Transjordania. Es va anunciar el 24 de juliol de 1925 i va entrar en vigor l'1 d'agost de 1925.[4] L'Orde va permanéixer vigent fins al 14 de maig de 1948, quan els britànics es varen retirar del mandat i la ciutadania palestina va aplegar al seu fi. Israel va promulgar una Llei de Ciutadania en 1952, mentres que els residents de Cisjordània (llevat els judeus) estaven subjectes a la llei de nacionalitat de Jordània.
La llei va donar efecte a l'Artícul 7 del Mandat Britànic per a Palestina (instrument llegal), que establia: "L'Administració de Palestina serà responsable de promulgar una llei de nacionalitat. S'inclouran en esta llei disposicions emmarcades per a facilitar l'adquisició de la ciutadania palestina per judeus que prenen la seua residència permanent en Palestina ". També va donar efecte al Tractat de Lausana, que va entrar en vigor el 6 d'agost de 1924, i va declarar que els ciutadans otomans que eren "residents habituals" de lo que es va convertir en Palestina "es convertiran ipso facto" en ciutadans d'eixe territori.[5]
L'Orde va otorgar la ciutadania palestina a "subjectes turcs que habitualment residixen en el territori de Palestina l'1 d'agost de 1925".[4] Transjordania va anar específicament exclosa. En algunes circumstàncies, la ciutadania també es va conferir a algunes persones que residixen habitualment en l'estranger, aixina com als fills o l'esposa d'un home palestí. L'Orde no contenia cap prova basada en raça o religió, excepto que els no àraps podien optar per no ser ciutadans palestins si eren acceptats per un atre estat en el que la seua raça era majoritària. La ciutadania otomana va sorgir de la Llei de nacionalitat otomana de 1869, que va crear una ciutadania otomana comuna independentment de la seua afiliació religiosa o ètnica.
Baixe l'Orde, la ciutadania palestina podria ser adquirida per:[3]
- canvi natural de la ciutadania otomana a la palestina (Partix I de l'Orde)
- naiximent d'un pare que era ciutadà palestí, o naiximent dins de Palestina sense adquirir la nacionalitat de cap atre Estat (Part II de l'Orde)
- naturalizaació despuix d'un periodo de residència en Palestina (Part III de l'Orde)
Els ciutadans palestins tenien dret a residir en Palestina, pero no eren súbdits britànics, sino que li'ls considerava persones protegides britàniques .
Extractes
editarLA MAJESTAD MÁS EXCELENTE DEL REY AHORA POR LO TANTO, SU MAJESTAD -
En virtut i en eixercici dels poders en el seu nom per la Llei de Jurisdicció Estrangera de 1890, o d'una atra manera, en La seua Majestad investida, està satisfet i en el consell del seu Consell Privat per a ordenar, i s'ordena de la següent manera:
PARTE 1.
1. (1) Els subjectes turcs que habitualment residixen en el territori de Palestina l'1 d'agost de 1924 es convertiran en ciutadans palestins.
(2) Qualsevol persona major de díhuit anys que en virtut d'este Artícul es convertixca en ciutadà palestí pugues [...]
(3) Qualsevol persona major de díhuit anys que, en virtut de la clàusula (1) d'este Artícul, es convertixca en ciutadà palestí i diferixca en raça de la majoria de la població de Palestina pugues, de la mateixa manera, i subjecte a les mateixes condicions optar per la nacionalitat d'un dels Estats en els que la majoria de la població és de la mateixa raça que la persona que eixercix el dret d'optar subjecte al consentiment d'eixe Estat i, en conseqüència, deixarà de ser ciutadà palestí..
Artícul 21: Definicions
Als fins d'esta Orde:
1. L'expressió "Palestina" inclou els territoris als que s'aplica el mandat per a Palestina, llevat les parts dels territoris compresos en Palestina a l'est de Jordània i la Mar Morta, segons lo definit per l'Orde de l'Alt Comissionat de data 1 de setembre de 1922
2. L'expressió "ciutadà palestí" significa una persona que és de naiximent o es convertix per naturalizaació o de lo contrari en ciutadà palestí.
PROGRAMA JURAMENTO DE LEALTAD
Yo, A. B, jure per Deu Totpoderós que seré fidel i lleal al govern de Palestina.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Palestine; Doukhan, {{{nom2}}}; Courts, {{{nom3}}} (1934). Laws of Palestine, 1918-1925: Including Orders in Council, Ordinances, Regulations, Rules of Court, Public Notices, Proclamations, Etc., Arranged in Alphabetical and Chronological Order with an Index, L.M.Rotenberg.
- ↑ Statutory Rules and Orders, 1925, No. 777
- ↑ 3,0 3,1 Qafisheh, Mutaz M. (2008). The International Law Foundations of Palestinian Nationality, Leiden: Martinus Nijhoff Publishers, p. 75. ISBN 978-90-04-16984-5.
- ↑ 4,0 4,1 Official Gazette of the Government of Palestine, No. 147, September 16, 1925, pp. 460–466.
- ↑ Hurewitz 1956, p. 119
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Orden de Ciudadanía Palestina de 1925» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.