Operacions mentals
| Operacions mentals | |
| |
|
Enfocaments i tipos Comparison Escritors | |
| Portal de Psicologia | |
Operacions mentals són operacions que afecten el contingut mental. Inicialment, les operacions de raonament varen ser objecte únicament de la llògica. Pierre Janet va ser un dels primers en utilisar este concepte en psicologia. Les operacions mentals han segut investigades a nivell de desenroll en Jean Piaget i des d'un punt de vista psicométrico en J.P Guilford. També existix un enfocament cognitiu, aixina com una visió sistémica de la mateixa.
Història
Des de l'antiguetat, operacions mentals, o més precisament, operacions formals de raonament, han segut objecte de la llògica.[1] En 1903, Pierre Janet va descriure dos tipos d'operacions mentals:[2]
- operacions de realitat - operacions mentals baix el control de la llògica.
- operacions desinteressades - fora del control de la raó.
Jean Piaget va diferenciar un nivell preoperacional i nivells operacionals del desenroll cognitiu, en base en la presència d'operacions mentals com una ferramenta d'adaptació.[3]
El model de l'Estructura de l'Intelecte de J.P. Guildford descriu més de 180 habilitats intelectuals diferents, organisades en tres dimensions: operacions, contingut i productes.[4]
Enfocament llògic
D'acort en la majoria dels llògics, les tres operacions mentals primàries són: aprehensió (enteniment), juí i inferència.[1]
Aprehensió és l'operació mental per mig de la qual una idea es forma en la ment. Si es pensara en una vespradeta o en una pilota de béisbol, l'acció de formar l'image en la ment se li denomina com a aprehensió. L'expressió verbal d'aprehensió és un terme.
Juí és l'operació mental per mig de la qual es parla sobre un subjecte. Si es pensara "eixa vespradeta és bella" o "el béisbol és el deport d'Amèrica" és fer un juí. L'expressió verbal del juí és una declaració (o proposició).
Inferència (o raonament) és l'operació mental en la qual es bota a conclusions en base en una atra informació. Si es pensara, "m'agrada mirar a eixa vespradeta perque goge vore coses belles i eixa vespradeta és bella", s'estaria raonant. L'expressió verbal del raonament és l'argument llògic.[1]
Jean Piaget identifica certes operacions mentals del nivell d'operacions concretes del desenroll cognitiu.[3]
- Seriación - el habilitat d'acomodar objectes d'acort en forma, tamany, o qualsevol atra característica. Per eixemple, si es donen objectes de diferents tons, s'espera acomodar-los pel gradient de color.
- Transitividad - el habilitat de reconéixer relacions llògiques entre els elements d'un orde seriat i realisar "inferència transitivas" (per eixemple, si A és més gran que B i B és més gran que C, llavors A deu ser més gran que C).
- Classificació - és el habilitat de nomenar i identificar séries d'objectes d'acort a la seua apariència, tamany o una atra característica, incloent l'idea de que un conjunt d'objectes pot incloure a un atre.
- Decentrar - On el chiquet pren en conte numerosos aspectes d'un problema per a resoldre-ho. Per eixemple, el chiquet ya no va a percebre que un got extremadament ample pero chicotet conté menys que un got en ample mijà, més alt.
- Reversibilidad - el chiquet comprén que els números o objectes poden canviar o tornar al seu estat original. Per esta raó és que el chiquet serà capaç de determinar que si 4 + 4 és igual a t, llavors t - 4 serà 4, la cantitat original.
- Conservació - l'entendre que una cantitat, llarc o número d'elements no té relació en l'apany o apariència dels objectes o elements.
Piaget també descriu un nivell d'operacions formals, en operacions formals de pensament abstracte, tal com: provar hipòtesis i deducció.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Hobhouse, LT (2005). The Theory of Knowledge: A Contribution to Some Problems of Logic and Metaphysics, Kessinger Publishing, p. 223. ISBN 978-1-4179-6206-8.
- ↑ Valsiner, Jaan; van der Veer, René (2000). The social mind: construction of the idea. Cambridge University Press, pp. 103-106. ISBN 0-521-58973-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ginsburg, Herbert; Opper, Sylvia (1979). Piaget's Theory of Intellectual Development. Prentice Hall, p. 152. ISBN 0-13-675140-7.
- ↑ Guilford, Joy Paul (1980). Some changes in the structure of intellect model. Educational and Psychological Measurement 48: 1-4.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Operaciones mentales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.