Anar al contingut

Onomaris

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Onomaris va ser una reina governant celta. Se la descriu en la colecció anònima d'històries gregues coneguda en llatí com Tractatus de mulieribus claris in bello.[1] Ella és la primera dòna celta mencionada pel seu nom en els registres clàssics.[2]

Segons esta font textual, el seu poble, sofrint escassea i necessitat de fugir de la seua terra, es va oferir a obedir a qualsevol que estiguera dispost a guiar-los. Quan cap home va acceptar l'oferta, Onomaris va unir els seus recursos i va liderar l'emigració cap al surest d'Europa.[3][4] Onomaris va creuar el Ister i va governar la terra despuix de derrotar als habitants locals en batalla. [5] S'estima que va viure al voltant del IV[2] Va ser honrada pels gàlates pels seus ardits.[3] No obstant, es desconeixen les circumstàncies històriques de la seua vida, per lo que no està clar si era una persona real o un personage llegendari.[6]

Nom

El nom Onomaris sona com una paraula grega[7] pero sembla ser un compost, en el segon element “-maris” reflectint una raïl celta que significava “gran”. També pot significar “fleix de montanya”,[8] o possiblement “com un gran fleix de montanya o una servera”.[9][10] També se sugerix que l'on o on(n)o en el seu nom significava “riu”, lo que coincidix en la seua història d'haver creuat un riu. En una atra possible etimologia prové de l'element “-ris”, que podria estar relacionat en “-rix”, que significa “rei”.[5]

Referències

  1. ↑ Freeman, Philip (2006). The Philosopher and the Druids: A Journey Among the Ancient Celts, New York: Simon and Schuster, pp. 206. ISBN 0-7432-8906-4.
  2. ↑ 2,0 2,1 Freedman, Phillip (2006). The Philosopher and the Druids: A Journey Among the Ancient Celts, New York, NY: Simon & Schuster, pp. 115–116. ISBN 0-7432-8906-4.
  3. ↑ 3,0 3,1 Koch, John (2006). Celtic Culture: A-Celti, Volume I, Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, pp. 1396. ISBN 1-85109-440-7.
  4. ↑ Rankin, H. D. (1996). Celts and the classical world, London. OCLC 52059285. ISBN 0-203-27860-7.
  5. ↑ 5,0 5,1 Gera, Deborah (1997). Warrior Women: The Anonymous Tractatus De Mulieribus. I. J. Brill, Leiden, the Netherlands. p. 10-11. ISBN 90-04-10665-0.
  6. ↑ Kazakevych, Gennadii(2021-12-30).«Horse-Rider Image on the Coins of the Eastern Celts and the Cult of Celtic War Goddess».The Ukrainian Numismatic Annual.(5): 81–92.ISSN 2616-6275.doi:10.31470/2616-6275-2021-5-81-92.(en en)
  7. ↑ Gera, Deborah (2018). Warrior Women: The Anonymous Tractatus De Mulieribus, Leiden: BRILL, pp. 220. ISBN 978-90-04-32988-1.
  8. ↑ Ereira, Alan; Jones, Terry (2009-05-27). Terry Jones' Barbarians - Alan Ereira, Terry Jones, Random House. ISBN 9781409070429. Consultat el 2015-07-10.
  9. ↑ Ellis, Peter Berresford (1943-03-10). Celt and Greek: Celts in the Hellenic World - Peter Berresford Ellis, Constable. ISBN 9780094755802. Consultat el 2015-07-10.
  10. ↑ Ellis, Peter Berresford (1943-03-10). Celtic women: women in Celtic society and literature - Peter Berresford Ellis, William B. Eerdmans Publishing Company. ISBN 9780802838087. Consultat el 2015-07-10.