Ona Scholte
Es denomina ona Scholte a una ona superficial (ona de interfase) que es propaga en la interfase entre un decorregut i un mig sòlit continu (com per eixemple la interfase entre l'aigua i l'arena).[1] L'ona posseïx una intensitat màxima en la interfase i l'intensitat disminuïx exponencialment en alluntar-se de la interfase tant en penetrar en la zona del decorregut com en el mig sòlit.[2] La seua denominació fa referència a J. G. Scholte qui la va descobrir en 1947.[3] Esta ona és similar a l'ona Stoneley que es propaga en una interfase sòlit-sòlit, i l'ona Rayleigh que es propaga en una interfase sòlit-buit.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://downloads.hindawi.com/journals/jam/2012/313207.pdf Rayleigh's, Stoneley's, and Scholte's Interface Waves in Elastic Models Using a Boundary Element Method, Esteban Flores-Mendez,Manuel Carbajal-Romero,Norberto Flores-Guzmán,Ricardo Sánchez-Martínez, Alejandro Rodríguez-Castellanos
- ↑ Nayfeh, Adnan H. (1995). Wave Propagation in Layered Anisotropic Mija with Applications to Composites, p. 99.
- ↑ (1947).Geophysical Journal International.5
- 120–126.doi:10.1111/j.1365-246X.1947.tb00347.x.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Onda Scholte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.