Oligonucleótido antisentido
Un oligonucleótido antisentido és una cadena d'entre 13 i 25 nucleòtits que té una seqüència de bases complementària d'un fragment d'ARN mensager. S'obtenen artificialment en el laboratori i s'utilisen com a agent terapèutic en malalties d'orige genètic, o be per a estudiar la funció d'un gen concret.[1]
Mecanisme d'acció
[editar | editar còdic]
Estan dissenyats per a ser complementaris d'un determinat fragment de ARN mensager i eviten que es produïxca en el ribosoma la traducció d'eixe sector de ARN mensager a cadena proteica. Per lo tant la formació d'un heteroduplex bicatenario sentit-antisentido bloqueja el procés de traducció del mensage genètic a proteïna.[1]
Els nucleòtits antisentido poden actuar per mig de diferents mecanismes, tots ells relacionats en la síntesis de proteïnes:
- Induint el silenciamiento de determinats exones que contenen una mutació perjudicial.
- Excloent un pseudoexón, provocat per una mutació en el lloc de empalme exón-intrón en la cadena de ADN.
- Botant-se un o varis exones de manera que la llectura de el ADN evita la zona mutada.
- Induint la síntesis de proteïnes inhibint 5' del marc obert de llectura, llocs d'enllaç de miRNA o elements d'inhibició de la translació de proteïnes.[2]
Farmacocinética i farmacodinámica
[editar | editar còdic]Vida mija i estabilitat
[editar | editar còdic]Els medicaments basats en ASVos contenen cadenes monocatenarias d'àcits nucleicos sintètics altament modificades que conseguixen una àmplia distribució tisular en vides miges molt prolongades.[3][4][5] Per eixemple, molts medicaments basats en ASVos contenen substitucions de fosforotioato i modificacions de sucre 2' per a inhibir la degradació per les nucleasas, lo que permet l'entrada en cèlules sense necessitat d'un sistema d'administració.[6][7]
Sistemes d'administració in vixc
[editar | editar còdic]Els ASVos de fosforotioato es poden aplegar a les cèlules sense necessitat d'usar un sistema d'administració específic. No obstant, els ASVos no són capaços de penetrar la barrera hematoencefálica quan s'administren sistémicament, pero poden distribuir-se a través del neuroeje si s'injecten en el líquit cefalorraquídeo, normalment per mig d'administració intratecal. Les formulació més pioneres usen ligandos conjugats que milloren en gran medida l'eficàcia de l'administració i la suministración en tipos celulars específics.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Pérez B et al. J Inherit Metab Dis (2010) 33:397–403.
- ↑ Journal of Biological Chemistry.296
- 100416.doi:10.1016/j.jbc.2021.100416.Consultat el 2022-08-04.
- ↑ Current Opinion in Oncology.6(6)
- 587–594.ISSN 1040-8746.doi:10.1097/00001622-199411000-00010.Consultat el 2023-03-06.
- ↑ Cellular and Molecular Life Sciences CMLS.55(3)
- 334–358.ISSN 1420-9071.doi:10.1007/s000180050296.Consultat el 2023-03-06.
- ↑ Goodchild, John (2011). Therapeutic Oligonucleotides (en en), Humana Press, pp. 1–15. doi:10.1007/978-1-61779-188-8_1. ISBN 978-1-61779-188-8.
- ↑ 6,0 6,1 Annual Review of Pharmacology and Toxicology.50(1)
- 259–293.ISSN 0362-1642.doi:10.1146/annurev.pharmtox.010909.105654.Consultat el 2023-03-06.
- ↑ Journal of Pharmaceutical Sciences.100(1)
- 38–52.ISSN 0022-3549.doi:10.1002/jps.22243.Consultat el 2023-03-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oligonucleótido antisentido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.