Officium

Officium és un terme polític-jurídic utilisat pels romans per a designar al conjunt de persones adscrites a un magistrat, governador, administrador o general per a poder eixercitar correctament la seua funció.

Ya que Roma mai va dispondre d'un aparat burocràtic-administratiu equiparable al dels estats contemporàneus, el officium dels diferents càrrecs polítics i administratius va ser sempre molt reduït, i una part d'ell, seguint una tradició que s'inicia baix la República, estava format per amics personals del que eixercitava el càrrec -Cohors amicorum- i per membres de la seua pròpia família, esclaus, libertos i clients, per lo que era normal la confusió entre lo privat i els públic, lo que ocorria des del més humil magistrat d'una minúscula ciutat provincial fins al propi emperador.

Els llocs que dins del officium eren pagats per les finances públiques eren pocs, i es reduïen a alguns oficinistes -scribae- i pregoners -praecones-, i moltes voltes, especialment en els càrrecs administratius de l'administració imperial, com a governadors de províncies o procuradors financers, es completaven en soldats de les unitats destinades en la demarcació o en les limítrofes, particularment de les legions, que proveïen d'escoltes i policies -Beneficiarii consularis- i burócratas especialisats.

Solament durant el Baix Imperi, l'aparat burocràtic de l'estat romà es va incrementar en la creació de numerosos llocs, tal i com informa la Notitia Dignitatum, encara que en una eficiència molt llimitada.

Bibliografia

• A. E. R. Boak, "Officium", RE vol. XVII, 2, Stuttgart, 1937, cols. 2045–2056.